La pastura de ramats al bosc per reduir incendis ja ha tractat 50 hectàrees al Bages i l'Anoia
Tres finques de Sant Mateu de Bages i Santa Margarida de Montbui van començar el projecte ara fa tres anys

Un ramat de cabres pasturant a Sant Mateu de Bages el 2022 / ARNAU VALVERDE / Arxiu
Tres anys després de les primeres intervencions, els boscos tractats per la Diputació de Barcelona en el marc del projecte europeu LIFE AgroForAdapt ja disposen de ramats que aprofiten els recursos farratgers del bosc i contribueixen a mantenir la massa forestal en condicions adequades per reduir el risc d'incendi.
De les nou finques on es van executar treballs de silvopastura el 2023 i que acullen els ramats, tres estan al Bages (1) i a l'Anoia (2). Les 9 estan repartides entre Sant Mateu de Bages, Santa Margarida de Montbui, Sora, Santa Maria de Besora i Sant Celoni. En total, les intervencions han tractat 136 hectàrees de superfície forestal i han mobilitzat una inversió de 170.500 euros.
En aquest temps, la finca de Can Biosca, a Sant Mateu de Bages, ha tractat 28 hectàrees i ha generat una inversió de 32.791 €, i les de Ca l'Alemany i Can Palomes, a Santa Margarida de Montbui, 22 ha i 26.963 €. Els tractaments van incloure aclarides de millora, estassades, trituracions de restes, recuperació de pastures i sembres. En total, les accions de silvopastura licitades per la Diputació de Barcelona preveuen tractar 314 hectàrees amb una inversió conjunta de 425.200 euros, distribuïts en tres licitacions: la del 2023 ja executada, i dues licitades el 2025 que s'han d'executar durant la primavera i l'estiu del 2026.
La silvopastura és la pràctica de fer pasturar bestiar en zones forestals, aprofitant els recursos del bosc alhora que se'n millora la gestió. En el context forestal mediterrani, el pas controlat d'animals és una eina per obrir el sotabosc, reduir la càrrega de combustible i fer el territori menys vulnerable als incendis. Aquests treballs s'emmarquen en la recta final del LIFE AgroForAdapt, un projecte europeu que té com a objectiu principal promoure els sistemes agroforestals com a eina d'adaptació al canvi climàtic en espais agrícoles i forestals mediterranis.
Cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, el projecte aplega vuit entitats de Catalunya i França: la Diputació de Barcelona, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Agresta S. Coop, Agroof S. Coop i la Fundació Emys. Iniciat l’octubre del 2021, el projecte s’estén fins al setembre del 2026.

Camp de blat en un espai agroforestal recuperat en el marc del projecte, a Santa Maria de Merlès / Òscar Giralt / Diputació de Barcelona
Les iniciatives i actuacions dutes a terme per les diferents institucions participants s’han presentat els dies 9 i 10 de juny durant el seminari final del LIFE AgroForAdapt, a l'Auditori del Centre d'Estudis i Recursos Culturals, a Barcelona, i una segona dedicada a visitar finques demostratives a les comarques d'Osona i el Berguedà.
Durant l’obertura de la primera jornada, el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega, ha emfatitzat que “cal tornar a la cultura del bosc i a la cultura agrària i ramadera, perquè el sector primari és imprescindible per al futur de la nostra societat”. En aquest sentit, Fàbrega ha fet referència a la necessitat que les administracions treballin de manera conjunta per aconseguir-ho i ha destacat que projectes com el LIFE AgroForAdapt estan alineats amb “la clara aposta de la Diputació per fer una gestió forestal que ens permeti reforçar el sector primari, a la vegada que contribuïm a fer front als incendis en un context de canvi climàtic”.
Durant les visites a camp de la segona jornada, que han comptat amb la participació de prop d’una quarantena de persones de les diferents institucions implicades en el projecte, el diputat ha ressaltat la importància de gestionar els boscos durant tot l’any per fer front als incendis i ha afegit que “quan es fa gestió forestal i es treu combustible del bosc, s’aconsegueix que aquests siguin més resilients i s’obté un doble benefici: els ramats es poden alimentar del sotabosc i, en cas d’incendi, l’afectació potencial és menor”.
Subscriu-te per seguir llegint
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Una columna de fum activa les dotacions de Bombers i ADF a Rubió
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Una manresana, investigada per formar part d'una xarxa que va ciberestafar gairebé 546.000 euros a una empresa
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya