«Els polítics fan coses per promoure el turisme al Bages, però a un ritme lentíssim»

Quan, amb 18 anys, es va posar al capdavant d’una empresa familiar de patates fregides a l’engròs, poc es pensava que acabaria sent xef d’un restaurant gestionat amb tres dels seus quatre germans i el promotor de la principal entitat de promoció del turisme al Bages. Optimista incurable, Nani Sala lamenta que unir esforços costa massa però pronostica que el turisme a casa nostra acabarà arrencant.

Tres germans vivint de costat i treballant junts feliçment. Com es fa això?

Amb amor. Una de les claus ha estat que el nostre pare, un home intel·ligent amb un enorme sentit comú, ens va transmetre la idea que, en els negocis, no hi podia haver les parelles. I ho hem complert bastant. La meva dona va estar dins la cuina amb mi, i sort en vaig tenir, però va ser una excepció per necessitat. Perquè, entre germans, ens podem dir el nom del porc i l’endemà ens perdonem. En canvi, amb les parelles pel mig això és molt complicat, més en un negoci com el nostre, on hi ha nervis i hi pot haver males paraules.

Com es va atrevir a fer-se càrrec de la cuina de l’Hostal del Camp sense ser cuiner?

Ens vam repartir les feines i vaig veure que jo soc el menys indicat per al tracte amb el públic. Tant el Valentí com el Joan són més sociables i ho fan millor. A més, la cuina m’agradava. D’entrada jo la dirigia, perquè organitzar se’m dona bé, però teníem un cuiner professional. El germà de la meva dona, l’Ivan, que va arribar a ser xef de Can Faves, ens va ajudar molt a anar perfilant la nostra oferta, que partia de la cuina tradicional catalana.

Va anar bé des del començament?

Sí, vam obrir amb 60 places i al cap de poc ja en teníem 200. Després va venir el saló de banquets, l’hotel, que també vam haver d’ampliar, la piscina... Teníem unes premisses clau que també ens venien del pare. La primera era que no s’havia de cobrar res que no aparegués a la carta: ni el pa, ni els coberts, ni el servei, ni l’IVA... Això ningú no ho feia. La segona era intentar que els plats fossin molt neutres, que no estiguessin dominats per un ingredient com passa a molts llocs.

En quin moment es posa personalment als fogons?

Vaig anar aprenent de tots els cuiners que vam anar tenint, vaig fer cursos a diversos llocs i, el 2009, m’hi vaig veure amb cor. Va coincidir amb la crisi econòmica del 2008, que ens va afectar molt.

Com hi van reaccionar?

Teníem una bona colla de coses en marxa, a més de l’Hostal. Una d’elles va néixer també per inspiració del meu pare. Als 56 anys li van dir que si no s’operava el cor es moriria, s’hi va negar i va viure fins als 90. Ens va dir que si algun dia el portàvem a una residència d’avis tipus hospital es moriria. Aquesta idea ens va fer pensar a muntar una residència oberta, gens hospitalària, lluminosa, i vàrem estar a punt, però la crisi ho va estroncar. També havíem muntat una central de reserves amb una bona colla d’hotels que ens posàvem d’acord per oferir una tarifa comú per a gent gran que es pogués valer per ella mateixa. Nosaltres hi aportàvem l’Hostal, un hotel a Sant Feliu i un a Sant Llorenç de Morunys. Amb el xoc de la crisi, tot això no ho vam poder sostenir. Ens vam haver de replegar i quedar-nos només amb l’Hostal sanejat, que més endavant vam reformular com a Mas de la Sala.

En quin sentit ho van fer?

El David Joan Torra va elaborar un gran estudi amb idees que podíem desenvolupar, i en vam aprofitar la proposta d’orientar-nos cap a la proximitat, la família i la salut, amb productes amb nom i cognom i criteris de dietista. A la inauguració, davant molts convidats, vaig dir que seria molt bonic compartir aquell esperit per convertir el Bages en una destinació turística. I em vaig quedar tan ample!

I tot i que diu que no és sociable, a partir d’això es va posar al davant d’un projecte que consisteix a aplegar gent, Bages Impuls.

Sí, em roba molt temps de la família, però soc un cul inquiet i crec que, si treballem tots junts, tots en traurem un benefici, nosaltres inclosos. I hi ha una altra raó: per damunt de tot, jo em sento empresari, i a Bages Impuls tinc l’oportunitat d’intentar crear coses noves, que és el que més m’agrada.

Sumar i cooperar no lliga gaire amb l’esperit individualista llatí d’aquest país.

Efectivament, s’ha demostrat que és així. Però soc un somniador (riu). El que passa és que de lideratges n’hi ha molts; el meu és de donar exemple. El tonto! (riu) L’origen és que, fa molts anys, es va crear una cosa que en van dir el Fòrum de Turisme de la Catalunya central. Allà vam descobrir que, dins del sector, no ens coneixíem, i una cosa més: hi va haver un canvi de govern i del Fòrum no se’n va saber res més. Bages Impuls va néixer, precisament, per conèixer-nos i per fer un treball amb continuïtat.

I no es desanima, veient que fan moltes activitats, passen els anys, però no hi ha una transformació de veritat?

Sí, és frustrant. Però continuo. Perquè sóc de causes perdudes. Ni tan sols hem estat capaços de posar-nos d’acord per crear un eslògan, un fil conductor, un concepte compartit per tothom per presentar l’oferta turística del Bages. Hi vam dedicar un any, amb ajuda professional, i no hi va haver manera.

Com s’ho explica?

Una raó és que al Bages tenim uns atractius turístics molt diversos. No en tenim només un, com seria el cas del vi al Priorat. Nosaltres tenim vi, Montserrat, la muntanya de sal, tines de pedra seca a peu de vinya que són úniques, una centralitat boníssima... Ens perdem en aquesta diversitat.

Potser altres ho necessitaven més.

Sí, el Bages té indústria i comerç des de fa molts anys. Les zones turístiques són les que eren pobres abans dels anys seixanta. Pescadors a la costa, pastors a la muntanya. Aquí no, aquí hem estat ‘els turistes’, no territori per a turistes. Això encara no ho tenim al cap. Però tard o d’hora el canvi arribarà.

Hi veu alguna tendència?

Com a hoteler optimista començo a veure possible que el Bages, per la seva extraordinària centralitat, es converteixi en el punt de sortida de turisme que vol veure Catalunya. Exemple: una família de París que s’instal·la al Bages, en hotel o casa rural, dedica un parell de dies a visitar-lo, va un parell de cops a Barcelona, i fa escapades a Girona i a Salou. Jo noto que això ja comença a passar. Fixa’t en una cosa: Si tens un pis al Bages és primera i segona residència: primera per viure, i esquí o platja a una hora. La centralitat ens dona un poder que desconeixem.

Els polítics fan el que els tocaria fer?

No podria assegurar-ho, però jo diria que, si es va crear Bages Turisme, que aplega tots els ajuntaments dins del Consell Comarcal, va ser perquè els privats havíem creat Bages Impuls. Els polítics van fent coses, però a un ritme lentíssim. L’acció al nostre territori ve de dues línies, de la Diputació i la Generalitat, i ens arriben molt marcades. Nosaltres podem debatre, però no ho podem canviar. Si fem alguna proposta no en fan cas i, al cap d’un parell d’anys, ens apareix com una idea seva. Això és bo, perquè l’important és que les coses es facin, les faci qui les faci, el que passa és que de vegades et fan perdre la paciència.

Tots els governs de Manresa han tingut plans turístics i regidor de turisme, però la Seu i la Cova tenen uns 60 o 70 visitants al dia.

Fem una pregunta: per què Montserrat té tres milions de visitants l’any? Hi ha moltes raons, però la primera és que van ser els pioners del turisme a Catalunya. I una altra és que els grans operadors tenen excursions de mig dia des de Barcelona, Lloret o Salou que, durant molt temps, han estat gratuïtes. Incloses amb l’estada. Per què no s’aconsegueix que en vinguin uns quants a Manresa? L’Oller del Mas ho està fent, però li ha costat molt temps i diners. És un èxit i ens traiem el barret, però les iniciatives que beneficien un únic establiment no són les que estem buscant.

Tot i així, cada vegada és més vist com un sector poc interessant. Sous baixos, encariment de l’habitatge...

Tots els sectors estan pagant sous baixos en relació amb el cost de la vida. La gran diferència amb una fàbrica no és tant el sou com el fet que a la fàbrica fan festa dissabte i diumenge. Si ho sabem fer bé es pot generar valor amb un turisme de qualitat atret per idees com l’slow food. Per què fem el sopar del pèsol del Bages? Perquè la gent el conegui i en compri, i perquè els restaurants en posin a la carta. Això crea valor i preserva el sector agrari, imprescindible.

Treballen molt la gastronomia i el vi, més que altres temes com el patrimoni, per exemple.

És veritat. Pot ser una mica per deformació professional, per l’herència de Fogons del Bages, i també perquè, de les línies de treball que hem iniciat, és la que ha avançat més. Per exemple, a la taula per debatre sobre comerç només es presentava la UBIC. És un sector que té una associació per cada carrer; està molt verd.

Com és vostè com a turista?

No puc viatjar gaire però, quan ho faig, em queixo poc, tot m’està bé. Em concentro a gaudir al màxim de la família.

Què cuina quan cuina per a vostè?

Sóc molt de guisats i d’arrossos. També m’agrada molt aprofitar el que ve de l’horta de la meva dona al Poal. Però el que li vaig fer ahir va ser una truita a la francesa.