Com va marxar el Papa de Montserrat? comitiva de 15 vehicles, monjos al balcó, corredisses i salutacions fins al final

La del dia 10 de juny del 2026 ja s’ha situat com una de les jornades més rellevants de la mil·lenària història de l’abadia de Montserrat. La segona visita oficial d’un Papa en aquests deu segles així ho certifica, i el fet que la presència de Lleó XIV congregués al voltant del monestir més de 8.000 pelegrins ho rubrica. Una diada que, tal com va explicar detalladament Regió7, va esdevenir un esclat de devoció cap al pontífex, que va arribar a Montserrat al punt del migdia aclamat per la multitud; va presidir el Rosari; va escoltar el cant de la Salve i va acompanyar el del Virolai; va pujar al cambril a venerar la Moreneta i a sortir al balcó per adreçar-se als fidels, completant dos parlaments amb molta presència del català. A partir d’aquí, ja va tenir lloc la part més privada, un dinar amb la comunitat de monjos i escolans. Lleó XIV va acabar abandonant el monestir unes tres hores després d’haver-hi arribat, per marxar cap a Barcelona al gran acte de benedicció de la creu de Jesús de la Sagrada Família-

Però, com va ser aquest adeu del Papa a Montserrat? Bàsicament, i malgrat que molts feligresos ja havien marxat, va tornar a ser un passeig triomfal, un adeu novament en olor de multituds i envoltat d’un amplíssim cordó de seguretat.

L’abadia de Montserrat ha difós un nou i extens vídeo de resum (de més d’una hora) de tota la presència papal, des del moment de la seva arribada fins a marxar-ne carretera avall, en el qual es pot seguir amb molt detall com va ser aquest comiat, que ja va quedar fora de la programació oficial.

D’entrada es pot veure que, dins d’aquest extrem dispositiu de seguretat, ja es va optar per dur el cotxe blindat amb les banderes del Vaticà disposat per al pontífex fins a dins mateix de les arcades que separen les places de la façana de l’atri. Fins allà el va acompanyar i saludar fins a pujar al vehicle la ‘cúpula’ de l’abadia: l’abat Manel Gasch; el prior Jordi Puigdevall; i el sostprior Bernat Juliol. En paral·lel, una dotzena de monjos de la comunitat, entre els quals l’abat emèrit Josep Maria Soler, van sortir al balcó central (des d’on dues hores abans el Papa havia fet el seu parlament) per veure’l marxar i saludar els qui encara romanien a les places.

El vehicle va sortir passant pel passadís que s’havia habilitat entre el centenar de cadires plegables disposades per als pelegrins en els actes del matí, llavors ja buides, tot i que encara hi havia molts fidels esperant-se, confiant a tornar a veure Lleó XIV, com així va ser.

El que duia el Sant Pare va integrar-se en una comitiva d’una quinzena de vehicles de protecció, amb tres al davant, i dues motos que l’escortaven just al darrere, precedint la desena de cotxes i furgonetes que la completava. Aquest dispositiu va marxar pel vial que passa per davant de l’hotel i per darrere de la plaça de l’Abat Oliba, zona poc freqüentada.

Tanmateix, a partir de la baixada per la zona de la nova oficina de turisme, Lleó XIV va tornar a coincidir amb centenars de pelegrins que encara no havien marxat de l’entorn del monestir. Atès que no s’havia retirat encara cap de les tanques que habilitaven un recorregut protegit fins al Mirador dels Apòstols, va tornar a ser un itinerari flanquejat per moltíssimes mans reclamant la seva atenció, saludant-lo i mirant de captar-ne una última imatge.

També es podien veure corredisses de fidels pels laterals que volien intentar seguir fins a l’últim moment la seva marxa en vehicle. Al llarg de tot aquest itinerari, Lleó XIV va mantenir obert el vidre de la finestreta del vehicle, i pràcticament tota l’estona va treure el braç dret a fora per retornar la salutació que li demanaven. No va deixar de fer-ho fins que, passat el mirador, la comitiva va emprendre els primers revolts per sortir de l’àrea del pàrquing i marxar carretera avall.

Subscriu-te per seguir llegint