Eloi Hernàndez, president del Consell comarcal del Bages: «És imprescindible que tinguem bones comunicacions en tren i en cotxe»

Avui, 17 de juny, fa tres anys que es van constituir els Ajuntaments actuals. A partir del resultat de les municipals es forma el Consell, que es crea una mica més tard. En aquests tres anys al Consell del Bages, què en destacaríeu?

Eloi Hernàndez (E.H.) Jo crec que en aquesta legislatura hem consolidat serveis i hem millorat serveis que estan oferint els ajuntaments. Hem liderat reivindicacions i hem exercit, una mica, de portaveus de la comarca intentant aglutinar agents al nostre voltant també per reclamacions i reivindicacions del territori i hem impulsat alguns projectes nous que ens feien falta com ara la campanya d’impuls del català.

Aquesta és l’obra de govern o part de l’obra de govern. Què hi ha darrere, com arriba a aquest punt el govern actual del Consell del Bages

(E. H.) Hem intentat donar un impuls al que era la imatge del Consell Comarcal del Bages i ser molt presents arreu, que se’ns veiés i se’ns reconegués com un dels agents principals a l’àmbit polític de la comarca. Som presents als 30 municipis de la comarca, perquè si algú té legitimitat per expressar-se amb una sola veu aquest és el Consell Comarcal.

Hem anat parlant durant anys de quin és el paper dels Consells comarcals. Hi ha models diferents. Des del Bages, quin seria el model?

(E. H.) Les dades d’assistència dels representants del Consell a diferents actes s’han incrementat. La gent ens reclama, ens convida, vol que hi siguem. Som més presents avui a la comarca. La gent ens ha vist com un actor que vol liderar.

Com us veieu com a Consell comarcal. Hi ha diferents models al territori, però el Consell comarcal del Bages com és?

Sílvia Tardà (S.T.) Un dels principals objectius és posar les persones de la comarca al centre. Que arribem a tots els municipis i que les persones del Bages, visquin al municipi que visquin, tinguin accés als serveis que ofereix el Consell. Tenim la voluntat de descentralitzar-nos.

Entre els objectius hi ha el d’arribar a la ruralia. Objectiu complert?

(E. H) Arribem cada vegada més a tots els municipis i el que volem és que els ciutadans del Bages, visquin on visquin, tinguin les mateixes oportunitats en el que els oferim nosaltres

En dieu arribar a la ruralia.

(E. H.) Si hi ha un objectiu clar és el d’arribar a qualsevol poble. Si hi ha una poble petit que té una necessitat, que té un servei que ell sol no es pot permetre, hem de mancomunar serveis. Com a eix central, la funció és aconseguir que siguem una eina útil per al municipi. La majoria de propostes que fa el Consell.

Eduard Mata (E.M.) Nosaltres hem de ser una administració per als municipis de la comarca i, alhora, hem de ser la seva veu per a les reivindicacions territorials que s’han d’elevar a altres administracions de nivell superior.

I arribar no només als Consells, sinó a les persones, com dèieu?

(S. T) I tant, darrere del que fem hi ha persones. No tenim la proximitat amb la ciutadania que pot tenir un ajuntament, però darrere de cada servei, de cada programa que fem, hi ha persones. Són les que reben les polítiques que fem des d’aquí.

Un exemple...

(E. H.) Donem serveis en molts sentits i constantment: arquitectura, enginyeria, informàtica. serveis socials bàsics... Però, per exemple, darrerament hem fet una aposta pel català, però nosaltres no fem cursos de català a Manresa, en fem i mòduls d’acollida als ajuntament. L’acollida i el català és de les coses que ara hem fet més incidència.

(E. H.) Un altre tema, la geolocalització de masies. 4.237 edificacions de la comarca han estat identificades. Des del Consell s’ha fet la gestió, s’han repartit imans a les cases, i la informació a tots els cossos d’emergència. És una feina per a tota la comarca, unificada, que després cada Ajuntament ho fa arribar als seus veïns.

Si hi ha un incendi en una casa el sistema ja està a punt?

(E.H.) Un incendi, una emergència... Està a punt.

Jordi Palma (J.P.) I també serveix, com a servei per a tothom, la digitalització. Estem oferint la transformació digital a tots els ajuntaments. Als més petits, sobretot, a vegades els costa poder assumir transformació d’aquest tipus. Ara també ajudarem en temes de seguretat informàtica.

(S. T.) I els menjadors escolars, que potser és un tema ja més conegut com a acció del Consell, però es fan 58.000 àpats al mes, que quan ho dius de cop, impressiona.

(E. H) I el que hem de fer és preparar el nou servei de menjador escolar, que ha d’entrar en servei el setembre del 2027. Tenim el repte d’incorporar tot allò que hem anat coneixent en les visites als menjadors escolars. Hem de potenciar encara més el producte de proximitat, de qualitat i, si pot ser, d’agricultura i ramaderia ecològica. Ara ja complim uns estàndards superiors al que ens demana Salut i Educació.

En un menú escolar la prioritat és el què posem al plat i la segona d’on ve?

(E. H) El què ho tenim molt establert, perquè hem de complir les directrius que ja ens venen marcades per la Generalitat. L’aposta política del Consell és productes de qualitat i proximitat.

I al preu que us ve marcat?

(E. M.) Sí, però en aquest aspecte no trobem problemes. És un treball previ que els Ajuntaments han dit què volien i tenim un pla de transició agroecològica en què es fixa que volem això: potenciar des del pagès fins al comerç. Volem que el producte de la comarca estigui present a les escoles, però també al comerç i a la restauració.

Ja que teniu tan estructurada l’alimentació dels nens, amb els nostres avis teniu un plantejament fet?

(E. H.) No, perquè és una competència que tenen els Ajuntaments. I cada municipi ho resol amb Centres de dia, SIAD, llars...

(S. T) Se n’ha parlat, però hi ha experiències d’Ajuntaments que ja hi estan treballant. Àpats acompanyats, com per exemple es fa a Manresa o Sallent, és un de les respostes que s’està donant. Però, ara per ara, des dels municipis.

Aquests dies heu dit que heu complert el 75% del que us havíeu proposat. Del 25% que queda per fer en un any, què en destacaríeu?

(J. P.) En el règim intern, un tema que no és gaire mediàtic, però sí molt útil, és un gestor d’expedients, que ha d’agilitzar molta feina. Aprofitant el sistema de la Diputació en farem una implantació a la comarca

(E. M) Hi ha temes com el pacte per la indústria del Bages que s’ha aprovat, però cal desenvolupa-ho. O a nivell de Geoparc hem desenvolupat la part educativa, de difusió del patrimoni, però l’hem d’implantar.

(S. T.) També el pis d’emergència social, que és del Consell comarcal i que servirà per a les víctimes de violència masclista de la comarca. Un pis d’acollida al servei de tots els municipis de la comarca del Bages.

Parlàveu del pacte de la indústria. A la comarca li ha costat tenir una posició de lideratge, recuperar l’esperit que hi havia hagut en altres períodes econòmics...

(E. H) Som unes comarca amb un potencial brutal. Tenim la professionalitat, l’experiència i el talent, tenim molts recursos, però tenim alguns handicaps com ara el tema de la mobilitat, que és un dels grans reptes. És una de les pedres a la sabata que tenim a la comarca. Aprofitem la sinergia del pacte nacional per la indústria per crear-ne un de propi, per conjurar-nos tots els agents polítics, econòmics i socials. Ja tenim aquesta feina feta, ja hi hem parlat. L’acord gran de comarca ens marca que és una possibilitat. És la funció del Consell: ens hem mogut i estem liderant per tenir una comarca més ambiciosa. Agafem la bandera de la reindustrialització de la comarca perquè creiem que és una part de la riquesa que hem de construir com a territori, perquè volem ser un territori d’oportunitats. Per mi és una de les coses més importants que ha de passar a la comarca.

Preveieu un canvi imminent a nivell econòmic? Algun element que permeti fer el clic a la comarca?

(J.P.)Hem fet esforços molt importants per organitzar, gestionar i donar coherència als espais disponibles per a empresa a la comarca, alguns Ajuntaments n’han desenvolupat de nous. Des de fa molts anys que aquesta oferta està gestionada des del Consell comarcal (ara aviat en direm Investing Bages), però és evident que això ha d’anar acompanyat d’altres senyals positius. Per a mi, el primer, el canvi en la mobilitat. És imprescindible que tinguem bones comunicacions en tren, de mercaderies i de viatgers, importantíssim que es faci el desdoblament de la C-55, de la mateixa manera que és importantíssim que s’acabi la llosa del peatges abusiu de la C-16. És important que les vies de comunicació que ja tenim construïdes les pugui utilitzar la gent sense haver de pagar els peatges.

Una transformació de Renfe o Ferrocarrils catalans cap a Barcelona està dins dels objectius de mobilitat?

(E.H.) Hem d’aconseguir anar a Barcelona en menys d’una hora.

Darrerament s’han potenciat algunes línies del que podríem dir mobilitat interna de la comarca. Aquesta és una estratègia per als propers anys?

(E.H.) Sí. Una bona oferta de busos perquè la gent es pugui moure per anar a treballar per tot el pla de Bages. Si volem amb busos elèctrics per descarbonitzar.

I l’economia del Consell com està? És una institució molt finalista.

(J.P.) Tenim deute zero. Anar rascant i fent una gestió rigorosa aconseguim aquesta xifra. És un ens que no té capacitat recaptatòria, que depèn de diners d’altres administracions, i amb això has d’intentar fer el que puguis.

I és possible que el Consell rebi més diners de la Generalitat per poder fer més gestió política?

(J.P.) No parem de demanar . Reclamem a tot arreu on podem. Estem molt collats, però val a dir que els recursos han anat augmentant.

Subscriu-te per seguir llegint