ERC Bages recepta reindustrialització, comunicacions, habitatge i serveis públics per a les municipals

A un any de les eleccions que configuraran els nous Ajuntaments, batlles i batllesses d’ERC al Bages (formació que aglutina el nombre més ampli d’alcaldies, 14 de les 30) s’han conjurat per receptar «republicanisme municipalista» com a fórmula per reforçar el paper de la comarca des de cadascun dels pobles i de la capital, que també governen.

Reindustrialització posant en servei noves àrees que ja estan en creació, infraestructures de mobilitat, algunes en projecció, i promoció d’habitatge són tres dels ítems que més s’han sentit, tant en el balanç del treball fet pels consistoris republicans en aquests darrers tres anys com, sobretot, repte per a l’any que resta i ja de cara al pròxim mandat.

I un element més que s’ha subratllat especialment en les quatre intervencions d’aquest tret de sortida d’ERC Bages per a les municipals, que ha tingut lloc al Mas de la Sala de Sallent: «més serveis públics per a tots els municipis de la comarca». Serveis que, segons els republicans, són fonamentals per garantir la màxima igualtat i, com a derivada, per reforçar la convivència. Perquè aquest ha estat un dels grans eixos apuntats per Esquerra Bages, en aquest cas per boca del president del Consell Comarcal i alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez. «Davant dels discursos d'odi, de por i de temptació d'assenyalar col·lectius, Esquerra defensem la convivència». Així, Hernàndez ha posat l’accent en què «la millor resposta els discursos d'odi és una comarca que funciona, amb serveis públics forts, amb ajuntaments que escolten, amb institucions que cooperen i amb municipis que no volen deixar enrere a ningú».

C-55 i C-16, punts clau

És en l’àmbit de la mobilitat on més s’ha subratllat el que consideren la bona feina feta per ERC en aquest mandat, tal com han manifestat el mateix president del Consell i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, exemplificat especialment en la C-55 i la C-16. Feina, però, que ha de veure els seus resultats en els pròxims anys. En el cas de la C-55, «perquè hem desencallat un tema que estava estancat des de feia més de dues dècades, i finalment hi ha hagut un acord polític i social importantíssim per desdoblar el tram de Manresa fins a Castellbell, sense malmetre el territori». Pel que fa a l’autopista, els republicans s’han felicitat d’haver «empès fins a fer realitat la gratuïtat, una mesura que els resultats estan demostrant encertada. Perquè si tenim infraestructures ja fetes s’han de potenciar».

Eloi Hernández ha destacat la diversitat d’estructures municipals com una de les riqueses del Bages. «Tenim una capital forta, municipis industrials, pobles rurals, nuclis amb molt patrimoni, amb zones agrícoles, polígons i una xarxa social arreu molt potent», ha subratllat, alhora que advertia que «aquesta diversitat és una de les nostres fortaleses, però també ens obliga a treballar amb una mirada global i més compartida». Perspectiva que afirmava que aporta la política municipalista del seu partit.

Pla industrial

També ha incidit en el fet que «som una comarca amb una identitat industrial molt potent i això és una fortalesa que tenim i que hem de projectar». Alhora que ha dit que el Bages «necessita una nova etapa de reindustrialització vinculada a l'ocupació de qualitat, a la formació, a la innovació, a l'energia, a la sostenibilitat, als polígons d'activitat econòmica i a la capacitat d'atraure i de retenir el talent que tenim a la nostra comarca».

En aquesta línia, ha avançat que pròximament es presentarà el Pacte per la Indústria del Bages, «una eina de treball compartit entre ajuntaments, empreses, sindicats, centres de formació, universitats i tots els agents econòmics i socials, perquè necessitem una estratègia industrial forta». Aquest àmbit, Hernàndez l’ha lligat novament al de les infraestructures de mobilitat «perquè no hi ha reindustrialització possible sense bones connexions. Durant massa anys aquesta comarca ha reclamat solucions a problemes que afecten milers de persones cada dia». Més enllà de la C-55, ha afirmat que els municipis amb incidència d’ERC treballaran «per un millor servei ferroviari i per les connexions de transport públic entre municipis. Una comarca forta ha d'estar ben connectada amb Barcelona i amb la resta del país, però també internament».

Lideratge de capital

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assegurat que s’ha entomat i que seguirà afrontant en el que queda de mandat «el repte de liderar aquesta comarca i el conjunt de la Catalunya central i fer-ho amb els braços estesos i tenint en compte que és imprescindible teixir aliances amb tots els municipis de la comarca, també amb la societat civil». Aloy ha posat com a exemple que «en aquests anys que ERC ha tingut l'alcaldia a Manresa hem lluitat sempre per oferir més oportunitats, per generar sòl industrial, perquè vinguin noves empreses, perquè tinguem més creació de llocs de treball i així ho estem fent amb el polígon del Pont Nou, aquesta nova entrada a la ciutat, però també amb el parc tecnològic».

Igualment, ha posat d’exemple la transformació en execució del carrer Guimerà com a mostra l’aposta «per reforçar la capitalitat econòmica de Manresa», i igualment des de la perspectiva de la formació i, en especial, de l’oferta universitària: «Ja tenim 4.000 estudiants, però en volem més. I el projecte de la Fàbrica Nova és importantíssim pel servei, no només de tota la comarca, sinó de la Catalunya central i del país».

Salvador Busquets, regidor a Navàs, conseller comarcal i una de les persones que està al capdavant d’ERC a la comarca, ha subratllat que la fórmula d’ERC per a les municipals, on estan convençuts de poder presentar llistes a tots els pobles, és la de «governar des de la proximitat, defensar els serveis públics, escoltar la gent i treballar perquè tots els pobles i ciutats tinguin oportunitats».

Busquets ha destacat que aquest últim any de mandat als Ajuntaments «podrem acabar molts projectes engegats», i que les pròximes eleccions municipals «són una nova oportunitat per tornar a estar al capdavant dels municipis de la comarca i seguir-los transformant». També ell s’ha referit de manera específica a combatre «els discursos d’odi», en una referència implícita a formacions creixents com Aliança Catalana i Vox: «Nosaltres defensem més convivència, més serveis públics i més responsabilitat democràtica. No es pot enganyar la gent».

En aquest tret de sortida dels republicans també ha parlat una de les alcaldesses debutants (a mig mandat) de la comarca, Lluïsa Aliste, de Cardona. Un dels àmbits en què més ha incidit ha estat el de l’habitatge, destacant que «no només parlem de pisos, sinó que parlem de joves que volen quedar-se, famílies que volen arrelar-se i també de nuclis antics que volem que continuïn sent vius». Hi afegia que és un factor clau «que afecta també el nostre comerç, les nostres empreses i, bàsicament, que els municipis puguin continuar sent espais de vida i no només llocs de pas».

Però ha reclamat ajuda: «Els ajuntaments hi fem feina, però cal un compromís molt més fort de totes les administracions, com és la Generalitat, perquè aquest repte supera la capacitat dels nostres municipis. Necessitem més eines, més recursos i més polítiques que permetin garantir l'habitatge assequible i oportunitats arreu del territori».

Subscriu-te per seguir llegint