Ricard Costa, cap de Mitjans Aeris dels Bombers: "El canvi climàtic fa que cada cop hi hagi més països competint pels mateixos avions antiincendis"

Els mitjans aeris s’han convertit en una peça clau tant en els rescats de muntanya com en la lluita contra els incendis forestals a Catalunya. Amb una flota permanent de set aeronaus i fins a 28 aparells desplegats durant els mesos de màxim risc, els Bombers de la Generalitat afronten una campanya d’estiu que es presenta exigent per les altes temperatures i la persistència de les masses d’aire càlid procedents del sud.

El sotsinspector i cap de la Unitat de Mitjans Aeris dels Bombers de la Generalitat, Ricard Costa, és un santpedorenc de 38 anys, que també és un dels coordinadors aeris que treballen quan en una emergència hi ha més de cinc aeronaus volant. Ha de compatibilitzar la seguretat dels aparells i les persones en les feines d’extinció, amb les mil normes de l’aeronàutica que, per exemple, no permeten enlairar un helicòpter abans de 10 minuts de l’avís, fer vols nocturns, o que un pilot voli més de tres hores seguides.

Com arriba a ser cap de la Unitat de Mitjans Aeris?

Vaig començar la meva vinculació amb els Bombers l’any 2011 fent d’auxiliar forestal al parc de Manresa. El 2014 vaig entrar als Bombers de Barcelona, on vaig treballar durant set anys, i després em vaig presentar a les oposicions de sotsinspector dels Bombers de la Generalitat. Des del 2021 he ocupat diferents responsabilitats fins que em van proposar assumir la direcció de la Unitat de Mitjans Aeris. És una responsabilitat important. Gestionem al voltant de 130 milions d’euros, molts recursos humans i materials i una operativa molt variada. A més, vaig substituir en Francesc Serra, d'Avinyó, que havia deixat el llistó molt alt. Per sort, em va ajudar molt en el procés de relleu i encara avui li consulto qüestions puntuals.

De quants mitjans disposeu actualment?

Durant tot l’any tenim set aeronaus permanents. Quatre estan destinades al salvament i rescat i tres a la lluita contra incendis. Durant el pic de la campanya forestal arribem a desplegar fins a 28 aeronaus repartides pel territori. Això implica una estructura de guàrdies, suport tècnic i coordinació molt important. Hi ha equips que gestionen el dia a dia i la unitat intervé especialment en qüestions contractuals, incidències i planificació estratègica.

Sempre es demanen més helicòpters i més avions quan hi ha un incendi. Està ben dimensionat el dispositiu?

La realitat és que tenim molts mitjans aeris, però també disposem d’equips terrestres altament especialitzats. És un luxe treballar amb el GRAF, que és referent mundial en incendis forestals, o amb el GRAE en rescats. La clau no és només la quantitat d’aeronaus, sinó la seva distribució. Tenim bases a Sabadell, Òdena, Olot o la Seu d’Urgell, entre d’altres, i això ens permet arribar ràpidament a pràcticament qualsevol punt del territori.

La Catalunya Central està ben coberta?

Sí. A escala de rescats, tot i no tenir un helicòpter permanentment ubicat a la Catalunya Central, les isòcrones són molt bones. Al Pedraforca hi arribem en menys de deu minuts des de la Seu d’Urgell. A Montserrat hi arribem en un temps similar des de Sabadell. Pel que fa a incendis, tenim l’helicòpter de comandament a Moià i una distribució de bombarders i avions a Sabadell, Òdena i la Seu que garanteix temps de resposta molt competitius. A més, els pantans es troben actualment per sobre del 90% de capacitat, cosa que facilita molt les maniobres de càrrega d’aigua dels avions amfibis.

Per què és important disposar d’aeronaus pròpies?

Perquè ens fa més robustos com a administració. Actualment, hi ha dos factors que condicionen molt el mercat aeronàutic. El primer és el canvi climàtic. Fa uns anys hi havia un nombre limitat de països europeus interessats a contractar avions i helicòpters antiincendis. Ara cada vegada hi ha més països afectats pels grans incendis i molts tenen més capacitat econòmica per pagar aquests recursos. El segon factor és la situació geopolítica. Les guerres fan que les grans empreses aeronàutiques prioritzin la producció vinculada a la defensa abans que els aparells destinats a emergències o extinció d’incendis. Per això tenir aeronaus pròpies ens dona més seguretat i menys dependència del mercat.

El repte del vol nocturn

Una pregunta que molta gent es fa: per què no es vola de nit?

És una qüestió de normativa i de seguretat. Ara mateix estem treballant per aconseguir-ho. De fet, és un dels objectius inclosos dins del projecte Bombers 2030. L’empresa operadora ja està tramitant les autoritzacions necessàries davant de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Quan això estigui resolt, haurem d’adaptar procediments, formació, horaris i operativa. Els primers passos seran vols entre dos punts concrets, com ja fa el SEM en trasllats hospitalaris nocturns. Els rescats amb grua durant la nit són molt més complexos.

Per tant, no és només burocràcia.

No. Sobretot és una qüestió de seguretat. Actualment, treballem principalment amb vol visual i passar a operatives nocturnes implica un canvi molt important. Cal fer-ho bé i garantir la màxima seguretat possible.

Com es decideix enviar un helicòpter a un incendi?

Quan hi ha un incendi, qui decideix si s’hi envia un mitjà aeri?

Tot comença amb una trucada al 112. La informació arriba a la sala de control corresponent, on un operador especialitzat recull les dades de l’incident. Amb aquesta informació, el cap de guàrdia dimensiona els recursos necessaris. Pot demanar mitjans terrestres, mitjans aeris o tots dos. Els recursos aeris es gestionen des de la Sala Central, a Cerdanyola, que té una visió global de tot Catalunya. Allà hi treballen especialistes del GRAF, del GRAE i dels mateixos mitjans aeris. Ells valoren la situació general del país i decideixen si cal activar els recursos o reservar-los per a altres emergències potencialment més greus.

Per tant, no hi ha un helicòpter assignat a cada comarca.

Exacte. L’objectiu és tenir una cobertura equilibrada de tot el territori. Els recursos es mouen en funció de les necessitats de cada moment.

Com es controla l’espai aeri quan hi ha molts helicòpters i avions treballant sobre un mateix incendi?

L’operativa és molt més ordenada del que pot semblar des de terra. Quan hi ha poques aeronaus, es coordinen entre elles. Però quan superem un nombre de 5 aparells activem la figura del coordinador aeri. És un bomber especialitzat que vola en una altra aeronau i se situa per sobre de la resta. Des d’allà coordina els moviments, assigna tasques i garanteix la seguretat de totes les operacions. A Catalunya disposem d’una quinzena de coordinadors aeris.

El paper dels drons

Els drons han guanyat molt protagonisme en els últims anys.

Sí. Des del 2022 el creixement ha estat exponencial. Actualment, ja no es fan servir només en incendis forestals, sinó també en rescats, estructures col·lapsades, grans emergències o incendis urbans.

Quina utilitat tenen en un incendi forestal?

Sobretot aporten seguretat. Durant la nit, quan els avions i helicòpters deixen de volar, els drons ens permeten mantenir una visió global de l’incendi, detectar punts calents i seguir l’evolució del foc. També són molt útils per donar suport a les cremes tècniques que fa el GRAF i per proporcionar informació en temps real als comandaments.

I en rescats?

També tenen un paper molt important. Fa poc, al Pedraforca, vam tenir dos excursionistes atrapats en una zona complicada i amb molta neu. Els drons van il·luminar la zona i van guiar els equips de rescat fins a les persones accidentades. Sense aquesta tecnologia, l’operació hauria estat molt més difícil.

Un estiu preocupant

Com encareu aquest estiu?

Amb preocupació. Venim d’un inici d’any plujós, que ha estat positiu, però si continuem acumulant dies de calor intensa podem perdre ràpidament aquest avantatge. Estem entrant en una situació que comença a ser altament complicada, especialment a Ponent i en sectors de la Catalunya Central com el Solsonès o el Bages. El que ens preocupa és que no es veu un canvi clar de tendència meteorològica a curt termini. Quan no veus el final d’un episodi de calor persistent, la tensió augmenta perquè el combustible vegetal cada vegada està més disponible per cremar. I això és precisament el que intentem evitar.