Naim Smaili, autor d'"El cargol ja no treu banya": "Mai m’havien convidat a una festa d’aniversari"

Quants catalans han escoltat, en les darreres setmanes, la nova versió de Cargol, treu banya? Moltíssims. De fet, es podria dir que la cançó s’ha posat de moda i fins i tot ha traspassat fronteres. Naim Smaili (Avinyó, 2003) s’ha fet popular gràcies a la seva reinterpretació d’aquest himne infantil. En aquesta versió, però, el cargol ja no “treu banya”, ni “puja a la muntanya”, ni tampoc “treu vi”, perquè “l’ha xafat un marroquí”. El vídeo en què apareix cantant l’avinyonenc acumula més de dos milions de reproduccions a TikTok. Arran d’aquest èxit, el jove també ha versionat altres cançons populars, com ara Patim, patam, patum o En Joan petit quan balla. A través de l’humor i la ironia, Smaili ha explicat en una entrevista a Regió7 que utilitza aquestes adaptacions per plantar cara al racisme i als tòpics amb què conviuen moltes persones racialitzades.

Nascut a Avinyó l’octubre del 2003, Naim Smaili viu des de fa unes setmanes un moment de gran exposició mediàtica. El que en un principi havia de ser un vídeo humorístic gravat amb els seus amics s’ha convertit en un èxit viral que l’ha portat a actuar davant de 30.000 persones al festival Cabró Rock de la mà de Figa Flawas. “Amb els col·legues sempre hem cantat, però fins ara no havíem gravat res”, explica. Abans de llançar-se a versionar cançons infantils catalanes, ja havien publicat alguns vídeos a les xarxes socials. Un dels més destacats és Una nena catalana, que acumula prop de mig milió de visualitzacions. “Vam veure que a la gent li agradava i vam decidir continuar”, afegeix.

Però com sorgeix una idea així? “Quan t’agrada la música i el ritme, sempre intentes versionar cançons i donar-los un aire més mogut”, explica Smaili. Per això, de seguida es van fixar en composicions pròpies de la infantesa: “Vam decidir fer-hi un gir i modernitzar-les”. Cargol, treu banya va ser la primera proposta d’aquest repertori i la que, de moment, ha tingut més èxit. Tot i això, l’avinyonenc confessa que “és la que pitjor hem preparat” i que va sorgir de manera inesperada, quan ja estaven a punt de deixar-ho córrer. “Vam posar la primera base que vam trobar, vam començar a gravar i va sortir la versió”, detalla.

Tot i que la imatge més visible és la d’en Naim, l’escenari de les gravacions i la presència dels seus amics fent les segones veus són elements clau de la proposta. “Quedem jo i tres col·legues al meu cotxe, posem una instrumental i anem provant diferents sons i cantant-hi a sobre fins que veiem que encaixa bé”. Després d’aquest primer èxit, també ha versionat Patim, patam, patum, En Joan petit quan balla, Plou i fa sol i El gegant del pi. Ara treballa en una versió de Sol solet i en la gravació d’algunes d’aquestes propostes en estudi.

Crítica social amb ironia i humor

Més enllà de gravar al cotxe amb els seus amics i de versionar cançons tradicionals catalanes, un altre element característic de la proposta del jove és la crítica social que inclou en les seves lletres. “Hi ha molta gent racista que odia els de fora o d’origen estranger. Es creuen que criticant-nos ens veurem afectats, però no”. En aquest sentit, Smaili té clar quina és la millor eina per combatre-ho: “L’humor i la ironia són la millor forma de riure’ns del que pensen”. Aquest és, de fet, el missatge que vol transmetre: “No sempre s’ha de pagar amb la mateixa moneda”.

Tot i que el que busca és fer front als tòpics racistes, l’avinyonenc s’ha topat amb algunes crítiques: “Hi ha marroquins que pensen que m’estic rient d’ells i hi ha molts catalans que diuen que m’estic fotent de la nostra infància, que també és la meva”. Aquest grup, però, és molt menor que el de les persones que s’han enganxat a la seva proposta i l’han fet viral.

La crítica inclosa dins les seves cançons parteix, sense anar més lluny, de la seva pròpia experiència. “A mi mai m’havien convidat a una festa d’aniversari. Tots els de la classe hi anaven menys jo i una altra companya d’origen marroquí”, explica. Aquestes situacions, segons ell, “t’afecten quan ets petit, però et fan més fort amb el temps”. També l’han ajudat a forjar la seva personalitat: “Saps el que vols acceptar i el que no, i t’adones de seguida de qui mereix estar al teu costat. Aprens a llegir les persones”. El fet d’emprar el català també és, per a ell, una reivindicació: “Hi ha molta gent que, tot i que jo els parli en català, em responen en castellà. És com si no ho acceptessin”, detalla.

Un boom inesperat

Aquest boom que viu Smaili l’ha agafat desprevingut, tot i que ell mateix assegura que “des de petit havia pensat que de gran arribaria a ser algú”. Ara ha de combinar la seva feina de vigilant de seguretat, ara al torn de nit, amb la música: “Descanso molt poc, però s’ha de sacrificar una mica per poder arribar a fer el que t’agrada”, apunta. Amb tot, l’avinyonenc explica que de ben menut ja apuntava maneres: “A l’escola, de seguida que podia, m’escapava a l’aula de música per agafar algun instrument i posar-me a tocar. Sempre he tingut ritme”, confessa.

Ara, però, té clar que no s’hi pot llançar de cap i prefereix mantenir la seva feina estable mentre treballa per desenvolupar la seva carrera artística: “Estic treballant en moltes coses per poder-me dedicar a la música; seria un somni”. De moment, ja han contactat amb ell dues discogràfiques, està gravant en estudi algunes de les cançons que té publicades a TikTok i ha actuat al Cabró Rock amb Figa Flawas davant de 30.000 persones, una fita que pocs artistes poden explicar.

“Jo estava a casa, molt tranquil, i em va contactar el productor de Figa Flawas”, explica. Li van proposar fer una petita actuació amb ells al festival osonenc. “Vaig acceptar directament. Vaig pensar: ‘És una oportunitat que molts artistes desitgen, no qualsevol la pot tenir’”, afegeix. Dit i fet, es va plantar dissabte 13 de juny a Vic i va cantar els seus temacles. “Va ser brutal, em va inspirar i em va donar molta alegria”, assegura. Tot i que inicialment tenia molts nervis, abans de sortir a l’escenari es va repetir una idea molt clara: “Ho he de petar, perquè si no ho faig ara, no ho faré mai”.

Subscriu-te per seguir llegint