Sant Fruitós es dona un any de marge per començar a decidir els usos de Can Figueras

L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages deixarà per al proper mandat l’adequació de la finca de Can Figueras, on va viure l’il·lustre pintor Alfred Figueras, com a equipament municipal. Aposta per un espai cultural vinculat a l’artista «i que tingui un retorn per a la ciutadania», però no en detallarà definitivament els usos i, per tant, la intervenció que s’hi farà, fins d’aquí a un any, que és el temps que s’ha deixat de marge per continuar investigant sobre els orígens dels plànols de la finca, que Figueras va fer construir l’any 1931, i els possibles vincles de l’arquitecte suís Le Corbusier en la seva autoria.

Així ho va constatar l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, en una jornada de debat sobre el futur de la Casa Figueras que dijous al vespre va reunir arquitectes, tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural d’aquest edifici singular. La trobada va fer un repàs de l’estudi historicoarquitectònic que s’ha estat fent de la casa, liderat des de l’UPC pel catedràtic Jaime Coll, i dels vincles entre el seu disseny i el racionalisme expressat per Le Corbusier (a qui Figueras va conèixer en el seu exili a Alger durant la dictadura de Primo de Rivera), ja sigui per l’estil de l’edifici, o per les similituds dels plànols de la casa amb altres plànols de l’arquitecte. De moment, no s’ha pogut establir cap relació directa que provi aquesta possible autoria, però no es descarta que, com a mínim, provingui de l’escola de l’arquitecte suís, i per això a la jornada de dijous es va constatar la necessitat de continuar investigant. «La recerca és infinita perquè el material que hi ha és immens», apuntava Coll, però l’Ajuntament acotarà la recerca en el que queda de mandat. «En algun moment l’hem d’acabar i, per tant, estem a un any vista de prendre decisions sobre els usos de la casa que determinaran què s’hi ha de fer», afegia l’alcalde.

Més enllà de parlar de l’autoria, Coll va recordar que la construcció de la casa entre el 1932 i el 1936 no es va ajustar del tot als plànols originals del 1931 perquè algunes parts no es van arribar a executar. Per altra banda, hi va haver fases constructives posteriors a base d’ampliacions amb cobertes inclinades i altres elements que han acabat desvirtuant el projecte racionalista inicial.

S’aposta per una Casa Museu

Malgrat la seva submissió als nous descobriments que pugui aportar la recerca en els pròxims mesos, d’entrada l’Ajuntament aposta per condicionar Can Figueras com a Casa Museu sobre la vida i l’obra de l’artista, entre altres coses perquè «o es fa aquí, o no es farà enlloc», apunta Batanés.

Malgrat tot, es voldria anar més enllà i complementar aquesta Casa Museu, que se situaria a la planta superior on Figueras tenia el taller, amb altres possibles usos, ja sigui destinant una part a oficines municipals, o també com a residència o viver d’artistes, explicava l’alcalde.

Aquesta última etapa de la recerca servirà per acabar de determinar si finalment es materialitzen aquestes propostes i de quina manera, i en el cas que es descobrís un paper important de Le Corbusier o de la seva escola en els orígens de la casa, s’obririen noves opcions «que se sumarien» a les actuals, diu l’alcalde, en referència, per exemple, a adequar una casa d’arquitectes complementària a la casa d’artistes, i que servís per projectar l’estil de Le Corbusier «aplicat a una vessant del tot desconeguda com és una casa unifamiliar».

En funció dels usos que finalment es vulguin donar a la finca, «també veurem què es manté i què no de l’estructura actual de la casa», deia Batanés, que personalment es mostra partidari de deixar-la tal com va quedar el 1936. A les jornades, que van començar amb una visita guiada a Can Figueras, també es va apuntar la necessitat de tenir en compte l’adequació d’aquest futur espai públic a l’actual normativa sobre accessibilitat i mobilitat, que podria condicionar les actuacions en la seva estructura.

Subscriu-te per seguir llegint