Quin va ser l'origen dels habitatges de l'Avecrem de Manresa?

El 20 de maig de 1956 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra per a la construcció d’un grup d’habitatges promoguts per la «Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorro» (actual la Caixa), al barri de Valldaura, sota el nom de Grupo de Viviendas San Ignacio de Loyola.

L’acte -com veurem- va comptar amb l’assistència d’algunes de les màximes autoritats -polítiques, militars i eclesiàstiques- de l’estat i això va ser per la pressió que va fer l’Ajuntament d’aquells anys presidit per l’industrial Josep Prat Pons.

El 1956 es va celebrar a la ciutat, durant la segona quinzena del mes de maig, un gran nombre d’actes, entre els quals el quart centenari de la mort de sant Ignasi de Loiola.

En aquest context, l’ajuntament va considerar que calia fer algun acte que demostrés que es preocupava del problema de l’habitatge que, de fet, era el gran problema d’aquells anys. La població manresana que era de 40.021 habitants el 1950 va augmentar en unes cinc mil persones fins al 1955 i va arribar als 52.133 el 1960.

Per això, un Acord Municipal de mitjans d’abril, atenent la proposta de la comissió de celebració del centenari va fer la següent aportació: «Ante la conveniencia de que entre los actos oficiales que se celebraran en esta ciudad durante la segunda quincena de mayo tuviese lugar alguna celebración encaminada a la resolución del acuciante problema de la vivienda y como se da la circunstancia de que la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros tiene en proyecto la construcción de un importante grupo de viviendas bajo la denominación de San Ignacio, se acuerda dirigir a dicha entidad esta aspiración, y aun cuando no se ignora la costumbre de no dar al comienzo de las obras que emprende, ninguna solemnidad, se haga una excepción con el proyecto de grupo de viviendas San Ignacio (…) para incluir en el programa la solemne colocación de la primera piedra de tan importante obra». (Arxiu Municipal de Manresa).

Els terrenys on es va edificar el grup d’habitatges es trobaven a la partida de l’Irla, a tocar la fàbrica dels Panyos i la carretera de Cardona, i eren propietat del manresà Joaquim Gomis Cornet, que era a la vegada conseller de la Caixa de Pensions.

El consell d’administració de l’entitat va aprovar el 27 d’abril accedir a la demanda de l’ajuntament i incloure l’acte de la primera pedra del grup d’habitatges que s’havien de construir a Manresa dins dels actes commemoratius de la mort de Sant Ignasi.

El matí del diumenge dia 20 de maig, es van celebrar diferents actes religiosos i polítics per commemorar aquesta efemèride.

L’Ajuntament havia convidat el general Franco a la commemoració ignasiana, però aquest va delegar la seva representació a Esteban Bilbao, president de les Corts Franquistes i Consejero del Reino, juntament amb delegacions dels ministres de Justícia i Obres Públiques. També van assistir el cardenal i arquebisbe de Tarragona, Benjamin de Arriba y Castro i els bisbes de Vic (Ramon Masnou), Lleida, Seu d’Urgell, San Sebastian, Colofó (bisbat honorífic de Turquia) i Libau (bisbe de Letònia).

També van assistir el Capità General de la IV Regió Militar, el governador civil de la província, el president de la Diputació de Barcelona, un representant de l’ajuntment de Barcelona, el president de l’Audiència Territorial, l’almirall-cap del sector naval, el delegat d’hisenda, el cap del sector aeri i altres autoritats nacionals, regionals i provincials.

L’assistència de tantes autoritats a Manresa va fer necessari que l’Ajuntament demanés i agraís l’ajuda a la Diputació i a l’ajuntament de Barcelona, que van designar «al Jefe de Ceremonial de aquella Corporación y dos oficiales para cuidar los detalles de organización y protocolo, así como del ayuntamiento por su valiosa colaboración al prestar material y utensilios necesarios», segons Acords Municipals del 23 de maig d’aquell any.