Els samurais que es van meravellar amb Montserrat fa més de 400 anys

Uns samurais van visitar fa més de 400 anys el monestir de Montserrat, després d'emprendre dues expedicions amb les quals van recórrer el món en vaixell. Aquests primers contactes entre les cultures catalana i japonesa es va donar entre finals del segle XVI i principis del XVII, quan el santuari va fer de recer de samurais, joves religiosos i diplomàtics japonesos, alguns per demostrar la influència que el cristianisme tenia al país nipó i d'altres per negociar acords comercials amb l'Imperi espanyol. El denominador comú, però, va ser la profunda devoció que el massís va despertar en tots ells.

La primera expedició es va fer el 1585, quan quatre joves conversos i el sacerdot Diogo de Mesquita van emprendre un llarg viatge per visitar el Papa i demostrar-li la influència que tenia el cristianisme al país. "Des de la creació dels jesuïtes, per Sant Ignasi de Loiola, es va començar a estendre arreu del món, també a l'Àsia", segons explica Adrià Martínez, integrant de l'associació catalano-japonesa Wa Rei Ryu. "Al Japó, la religió va entrar amb força i, de fet, molts senyors feudals (daimyos) s'hi van convertir, la qual cosa va significar que també ho fes la població que estava sota la seva autoritat", afegeix.

Així doncs, per mostrar al Sant Pare el poder dels missioners jesuïtes i del catolicisme al Japó, quatre joves benestants, fills de samurais o parents de senyors feudals, d'uns 14 anys, van formar l'Ambaixada Tensho i van emprendre un viatge de mesos de durada fins a Europa. En el trajecte, van vorejar el continent africà, fins a arribar a Portugal. Ara sí, per terra, es van dirigir fins a Roma, passant per Madrid, on es van reunir amb el rei Felip II, Toledo, Alacant o Mallorca. Un cop a la seva destinació final, els joves van aprofitar per formar-se en filosofia, teologia i per ordenar-se com a sacerdots. Així, podrien tornar al Japó a predicar el cristianisme.

Va ser durant el viatge de tornada, que els joves van fer parada al monestir de Montserrat, on van passar algunes nits. La seva estada a Europa va durar uns nou anys, així que van retornar al seu país d'origen el 1594. "En aquests anys, el Japó va viure una època molt convulsa, amb guerres civils i conflictes pel poder", apunta Martínez. De fet, amb l'inici del shogunat Tokugawa (el darrer règim feudal del país), "la nació es va tancar molt i, fins i tot, va prohibir el cristianisme". De manera que els joves van arribar a un Japó completament diferent del que hi havia quan van marxar.

Un d'aquests quatre nois que va retornar al país nipó va acabar morint de forma violenta i, de fet, ara és considerat un màrtir.

Un samurai veterà que es va batejar a Madrid

La segona expedició japonesa que va passar per Montserrat es va fer el 1613. Coneguda com l'Ambaixada Keichō, i liderada per l'important samurai veterà Hasekura Tsunenaga, estava conformada per unes 150 persones, entre samurais, funcionaris i comerciants. En aquest cas, però, el viatge perseguia finalitats diplomàtiques i comercials, ja que volien firmar diferents tractats de col·laboració amb l'Imperi espanyol i el Vaticà. Amb Roma com a destinació final per reunir-se amb el Papa, els japonesos van fer un periple per diferents indrets de l'estat, on van deixar una empremta ben profunda.

Com consta en el llibre de l'historiador i cronista italià, Scipione Amati, que va fer de guia i intèrpret en territori espanyol, els tripulants van embarcar a la ciutat de Sendai. En aquest cas, van seguir una nova ruta que resseguia el continent nord-americà fins a Mèxic. Des d'allà, van traslladar-se a Europa, entrant per Coria del Río (Sevilla), des d'on van continuar el seu trajecte per terra, passant per Madrid, on van ser rebuts també pel rei Felip II.

Aquesta parada va ser especialment significativa perquè, tot i que no van prosperar les negociacions, el samurai Tsunenaga va aprofitar per convertir-se a la religió catòlica en ser batejat pel capellà del monarca.

Continuant amb el trajecte fins a Roma, van fer parada a Catalunya, concretament a Barcelona i al monestir de Montserrat, on van passar algunes nits. Segons va relatar el cronista Amati, els japonesos van manifestar la seva profunda devoció pel santuari, tot expressant a l'abat que "els semblava tan admirable com els temples del seu país".

Després d'arribar al Vaticà i intentar formalitzar altres acords, l'ambaixada va retornar al Japó el 1620. I tot i que estudiosos dubten de si el samurai es va convertir al cristianisme de forma sincera o només per intentar guanyar-se el favor del rei, el seu pas pel país va deixar una forta empremta, sobretot a Andalusia.

Tant és així que "alguns dels integrants d'aquesta delegació es van establir a Coria del Río i és per això que encara avui dia hi ha persones que tenen 'Japón' com a cognom", apunta Martínez. De fet, aquest episodi històric va inspirar la pel·lícula espanyola Los Japón (2019), que protagonitzen els actors Dani Rovira i Maria León.

El llegat d'aquestes dues ambaixades encara continua viu a Montserrat, on se celebra una ofrena floral cada any.

Subscriu-te per seguir llegint