Montserrat posa la tecnologia als servei del turisme religiós

L’ús de les noves tecnologies, entre les quals la intel·ligència artificial i els algoritmes, com a eines potenciadores de difusió dels grans centres de turisme religiós i de pelegrinatge; l’assoliment de la sostenibilitat en aquests espais que atrauen centenars o milers de visitants diaris; i també l’evolució en la interpretació i difusió dels valors d'aquests espais de culte han estat alguns dels trets principals que s’han exposat i debatut a Montserrat durant quatre jornades. L’abadia ha acollit el Congrés Internacional de Turisme Religiós i Pelegrinatge, promogut per l'Institute for Religious Tourism and Pilgrimage (IRTP) en col·laboració amb la Universitat de Girona, que ha pres el relleu a la Universitat de Palerm, que en va ser l’organitzadora l’any 2025. Aquesta ha estat la segona vegada que el congrés es fa a Catalunya després que el 2015 es va celebrar a Girona.

I és que el monestir i l’abadia de Montserrat són avui dia una de les principals referències mundials en aquest àmbit i, com s’ha pogut constatar al llarg del congrés, un dels centres de culte i pelegrinatge que més ha evolucionat i s’ha adaptat en l’última dècada a aquest equilibri entre l’atractiu turístic, la difusió i la preservació del culte, amb els aproximadament 2,5 milions de visitants que rep anualment (una mitjana de 6.700 diaris).

Dues realitats potents

Precisament, en relació amb la implantació de noves eines tecnològiques i la difusió dels seus valors, Montserrat ha estrenat en els últims dos anys dos elements que evidencien aquest salt endavant. D’una banda, l’espai immersiu que va obrir portes a final del 2024 en un espai annex al museu, sota les places, que permet apropar-se a la vida monàstica i descobrir com és el dia a dia d’aquesta comunitat al segle XXI i la tradició dels valors benedictins, i alhora conèixer millor què i com és la basílica i quina ha estat la història i el significat d’aquest santuari. I fer-ho amb un viatge guiat per les noves tecnologies, disposades en un marc històric. L’espai immersiu es presenta als visitants estructurat en quatre eixos temàtics: l’acollida, la comunitat, l’espiritualitat i l’esperança.

De l’altra, el videomapatge a la basílica, anomenat Lux Splendens, una experiència també immersiva estrenada a l'interior del temple que juga i transforma l'arquitectura i les pintures gòtiques en un espectacle de llum, color i música simfònica, per transmetre conceptes com la creació, la imatge de la Mare de Déu i la fe.

Experts d’arreu del món

Així, amb la voluntat de compartir espai de reflexió i debat sobre el desenvolupament futur del turisme religiós i les rutes de pelegrinatge, durant quatre dies el congrés a Montserrat ha reunit una cinquantena d’experts i especialistes en el sector del turisme religiós. Entre aquests hi havia experts vinguts d’arreu del món, principalment d’Europa, Àsia i Amèrica.

L'objectiu principal, segons destaquen, ha estat «oferir una visió tant empírica com personal sobre la naturalesa canviant de la religió en la societat contemporània». A través de la presentació de nombroses ponències i publicacions científiques, els participants han aprofundit en com els canvis socials i culturals afecten el desenvolupament futur del turisme de fe i les rutes de pelegrinatge, aportant eines tant per a la recerca universitària com per a la gestió pràctica d'aquests destins.

Entre les ponències han destacat els temes centrats en les noves tecnologies, entre les quals la intel·ligència artificial i els algoritmes, i també els habituals que ocupen avui en dia els espais de debat en l’àmbit del turisme, com són la sostenibilitat i la mobilitat.

En aquest sentit, la combinació de les sessions i conferències amb visites tècniques a un entorn espiritual com és l’abadia de Montserrat, una de les destinacions líders i amb més bagatge en l’acolliment de pelegrins provinents d’arreu del món, ha estat un dels grans valors d’aquest congrés en què s’ha reflexionat sobre la necessitat de treballar per promoure un ús responsable i ètic de les noves tecnologies, tenint en compte la utilitat potencial que poden tenir en la millora de la gestió i preservació dels espais religiosos.

Lligat a aquest fet, també s’ha parlat de la importància d’exercir una gestió que contempli diferents reptes, especialment els relacionats amb la sostenibilitat, per una banda, i amb la interpretació i difusió dels valors d'aquests llocs de culte, per l’altra.

També hi han tingut un paper destacat els conferenciants convidats pel comitè d’experts del congrés i que van marcar, a grans trets, les línies generals del Congrés: Nour Farra, de la Lebanese University (Líban), va parlar de la necessitat de treballar perquè els espais de patrimoni religiós siguin llocs de respecte i de diàleg; Ricard Fernàndez, col·laborador de la Càtedra UNESCO, ho va fer sobre els llocs sagrats com a espais de restauració i els va vincular amb la natura i amb la salut, així com amb la necessitat de preservar els valors espirituals d'aquests llocs; i, per la seva part, Tomasz Duda, de la University of Szczecin (Polònia), va parlar de la importància de la interpretació i de crear un relat coherent, però que alhora es pugui adaptar als diferents públics que visiten els llocs religiosos per tal de generar una major consciència i respecte i per millorar l'experiència de visita.

Subscriu-te per seguir llegint