L’IBI a la regió central: gairebé 1.200 euros per rebut separen el poble més car i el més barat

1.184 euros. És exactament la diferència entre el que paga de mitjana d’IBI un veí de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat Nord) i un de la Molsosa (Solsonès). Són els dos extrems del cost de l’impost de béns immobles (el que sempre s’ha conegut popularment com ‘la contribució’) entre el municipi més car i el més barat de l’àrea d’influència de Regió7. Entremig, 161 municipis més, dos dels quals estan de mitjana per sobre dels 900 euros per rebut, tres per sobre dels 700, set per damunt dels 600 i tretze per sobre dels 500.

Tornant a l’inici, Sant Esteve Sesrovires té una mitjana d’IBI urbà (el preu mitjà del rebut que paguen els veïns) de 1.244 euros, mentre que a la Molsosa és de tan sols 60 euros. Aquestes dues xifres corresponen al 2025, i resulten de dividir el total de recaptació de cada ajuntament per aquest impost pel nombre de rebuts que es giren, segons dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Sant Esteve ja fa anys que és al capdamunt d’aquest rànquing, circumscrit a l’àrea de Regió7, i en les primeres posicions en el conjunt de Catalunya. Només tres poblacions el superen: Santa Susanna (1.972 euros de mitjana), Cabrera de Mar (1.431) i Far d’Empordà (1.329).

La mitjana del preu del rebut de l’IBI a Catalunya és de 533 euros. Se situen per sobre 17 poblacions de casa nostra (el 10%). En aquesta banda alta, destaca la presència d’una de les capitals de comarca, Igualada, que té un cost mitjà del rebut de la contribució de 668 euros. Mentre que les comarques que hi tenen més municipis (4 en tots els casos), són el Bages (Sant Fruitós de Bages, Sallent, Sant Salvador de Guardiola i Santpedor), la Cerdanya (Bolvir, Ger, Prats i Sansor i Prullans) i el Baix Llobregat Nord (Sant Esteve Sesrovires, Collbató, Abrera i Castellví).

A l’extrem oposat, a banda de la Molsosa, per sota dels 200 euros de mitjana hi trobem una quarantena de municipis corresponents bàsicament a pobles petits i rurals de l’àrea del Solsonès, Berguedà i Alt Urgell. L’excepcionalitat en aquest cas seria la presència d’una de les capitals comarcals, la Seu d’Urgell, amb un preu mitjà d’IBI de 131 euros. En aquest cas se li pot trobar una explicació en un dels dos factors principals que incideixen en l’import bases a partir del qual es calcula el rebut, com és el dels valors cadastrals, que en el cas de la capital de l’Alt Urgell no s’actualitzen des de fa tres dècades.

Manresa, al primer terç

Dins del conjunt de Catalunya, Manresa està situada en el primer terç de municipis amb un IBI més elevat: és a la posició 305 (d’un total de 948 municipis), amb un preu mitjà per rebut de 462 euros. Com a capitals comarcals de la regió central, a banda d’Igualada només hi ha per sobre Moià (465 euros de mitjana), i supera, a més de la Seu d’Urgell, Puigcerdà (397 euros), Solsona (371) i Berga (332).

Si ho mirem per mitjanes comarcals, cap de les de l’àrea de Regió7 està per sobre dels 533 euros de mitjana de Catalunya. La que té l’IBI més car és l’Anoia, amb un preu mitjà del rebut de 522 euros. La vuitena en relació amb el total de 43 comarques existents, un rànquing que encapçalen el Barcelonès (627) i el Maresme (587).

Des d’aquesta perspectiva comarcal, un dels aspectes més rellevants és a la cua del rànquing: l’Alt Urgell és la comarca de tot Catalunya amb la contribució urbana més barata (144 euros de preu mitjà del rebut). També a la banda baixa hi ha el Solsonès i el Berguedà, on els seus ciutadans paguen una mitjana d’IBI de 288 i 319 euros, respectivament. El Bages (478) i el Moianès (470) es troben en una posició intermèdia respecte del conjunt de comarques.

Grans diferències en l’actualització cadastral

El cas potser més paradoxal és el de la Cerdanya, perquè és de les demarcacions que té més municipis en els extrems. Com es deia a l’inici, hi ha quatre dels seus municipis que fins i tot estan clarament per sobre de la mitjana de Catalunya, començant per Bolvir, on es paga de mitjana més de 900 euros per rebut. I això que en aquest municipi els valors cadastrals són de l’any 1989. Per contra, el preu mitjà a la capital, Puigcerdà, és de 397 euros, amb uns valors cadastrals de fa quaranta anys.

Cal tenir present que en la major part dels municipis grans de comarques com el Bages i el Moianès aquesta actualització de valors cadastrals s’ha portat a terme en les últimes dues dècades.

Tal com va explicar Regió7 fa un any, després de la publicació de les dades corresponents al 2024, en un espai temporal de només vint anys el nivell de recaptació dels Ajuntaments de l’àrea central a través de l’impost de béns immobles s’ha més que duplicat a gairebé totes les comarques. Amb una única excepció, la del Moianès, que, en una dècada (els que fa que és comarca reconeguda oficialment), ha registrat un descens dels ingressos per aquest concepte.

L’increment més accentuat de les xifres de recaptació en dues dècades s’ha donat a la Cerdanya, on ha estat de gairebé el 150%. Dels poc més de 5 milions que s’assolien el 2006, s’ha passat a 12,6 milions.

Subscriu-te per seguir llegint