El mil·lenari posa Montserrat a la rampa de (re)llançament

«No celebrem només el passat mil·lenari de Montserrat, sinó que també celebrem l’inici del segon mil·lenni de Montserrat». Són paraules que pronunciava el sotsprior de l’abadia, Bernat Juliol, l’abril del 2024, quan es presentava formalment el programa del mil·lenari, que oficialment es va tancar el desembre del 2025, però que ha tingut un epíleg extraordinari. La visita de Lleó XIV no només ha estat la cirereta d’un pastís construït durant els 15 mesos que va durar la celebració amb gairebé 1.300 activitats. Ha estat un esdeveniment que ha posat novament Montserrat al món, en aquest cas concret des de la perspectiva religiosa en un context de creixement del catolicisme entre els joves, després d’aquell llarg recorregut commemoratiu que va remarcar el vessant més cultural, social i identitari del santuari, i el seu paradigma com a far del país.

«Celebrem en el fons una fusió mil·lenària, si se’m permet la paraula, entre la idea, la vida cristiana benedictina; un lloc geogràfic anomenat Montserrat, i la institució humana que ha volgut encarnar aquesta idea aquí i ara, un ara que ha durat mil anys». Així descrivia, també l’abril del 2025, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, la commemoració que en aquell moment es presentava.

El mil·lenari al qual el Papa Lleó XIV ha posat la rúbrica ha posat, efectivament, els fonaments del segon mil·lenni. I ha situat Montserrat en la rampa de (re)llançament acompanyada d’altres tres «r»: reurbanització, reafirmació i reespiritualització. La celebració ha reubicat -o potser seria més adequat parlar de «reforçat»-, el monestir des de tres grans perspectives.

Reurbanització

Una de més material, la urbanística. Aquest és un àmbit que no ha nascut amb la celebració pròpiament del mil·lenari, sinó en tot el procés, de dues dècades llargues, de preparació de l’esdeveniment. D’aquesta solemne commemoració, l’abadia ja en va començar a parlar i hi va començar a treballar en el tombant de segle. I va arribar a la cita amb tot l’entorn del monestir transformat respecte del que era dues dècades enrere.

El «Barcelona, posa’t guapa» de la cita olímpica es podria traslladar perfectament amb el subjecte Montserrat a aquest esdeveniment mil·lenari. La zona del monestir va entrar al segle XXI amb una imatge urbanística hereva de mitjans del XX, i en aquestes dues dècades i mitja s’ha posat sobradament a l’alçada de la nova època, amb el mil·lenari sempre com a context, raó i teló de fons.

Hi ha arribat el cremallera, s’ha intervingut a gran part dels edificis principals (incloent-hi l’abadia mateixa) i dels espais exteriors, i s’han sumat atractius (la transformació i ampliació del museu n’és el millor exemple, o la nova oficina d’informació).

Reafirmació

Un altre terme clau al qual va fer referència l’abat en la presentació del mil·lenari va ser el de l’acolliment: «Aquí s’uneix l’essència d’un santuari i un dels grans carismes benedictins». I més endavant hi afegia que «ho hem possible gràcies a una aliança no escrita entre monjos i pelegrins, entre Església i societat, entre entorn i monestir». Una relació, destacava, «que no ha parat de créixer. En la història de Montserrat sempre ens hi ha acompanyat el poble, tant el català que s’hi identifica d’una manera particular com el d’arreu del món».

I Bernat Juliol, comissari del mil·lenari, hi afegia en una roda de premsa posterior que l’esperit de la programació era convertir les places exteriors al llarg de quinze mesos en la gran plaça festiva de Catalunya.

El desig ha esdevingut realitat, i ha estat aquest assoliment el que ha posat el fonament de la reafirmació. Durant tota la celebració, el monestir va comptar amb la complicitat de centenars d’associacions i entitats culturals i socials que hi van dur les seves activitats i hi van implicar els seus entorns. Montserrat ha estat, novament, aquell far del país (no exempt d’alguna controvèrsia, com la presència amb calçador del rei Felip VI). Resumit en dades, la crida es va traduir en més de 1.300 activitats, i es calcula que hi van dur associades unes 600.000 persones.

Però, més enllà de les xifres, el fet cabdal és que, a través d’aquestes iniciatives, s’ha posat de manifest que la societat catalana ha vist en el mil·lenari de Montserrat un espai de referència i representativitat col·lectiva.

Reespiritualització

Però en la celebració del mil·lenari hi ha estat sobretot present de manera permanent el que dona ple sentit a l’existència d’un santuari al llarg d’aquests deu segles: l’espiritualitat. I així ho remarcava també l’abat Manel Gasch en la presentació del programa, l’abril del 2025, subratllant que hi seria present i exalçada la regla benedictina, i en especial un dels seus preceptes: l’estabilitat. «El fonament de tot el concret que Montserrat ha donat a Catalunya, a l’Església, al món ha estat aquesta perseverança, que comença amb el compromís personal d’uns homes, els monjos, que creiem que Déu ens ha cridat a aquesta vida estable, a servir aquest lloc», manifestava Gasch.

I aquesta capacitat de servei és el que el Papa Lleó XIV va reconèixer i va situar a primera línia, posant Montserrat a la seva agenda de visita, el 10 de juny passat.

En aquest cas concret, el pontífex ha posat el santuari als ulls del món des de la perspectiva religiosa, en un context de creixement del catolicisme entre els joves. Tal com es va posar prou de manifest entre els 8.000 pelegrins que hi va atraure, en una matinal que va combinar solemnitat litúrgica i fervor popular.

Així, es complien un altre desig que l'abat de Montserrat va expressar en la presentació del mil·lenari: «En un món que se secularitza cada vegada més, voldríem poder continuar essent transmissors de fe i cultura cristiana a tothom, ajudant a superar estereotips no sempre justes respecte a Déu i l’Església».

Lleó XIV va subscriure i subratllar l’aspiració anunciada un any enrere per Manel Gasch. D’entrada, proclamant que la «la Moreneta sempre m’ha acompanyat». I, tot seguit, quan va referir-se a la trajectòria mil·lenària del monestir afirmant que «els murs d’aquest recinte podrien explicar-nos les innombrables històries de devoció, agraïment i esperança que han contemplat al llarg dels segles al voltant de la mare de Déu de Montserrat i també han estat testimonis de la sang vessada per l’amor a Jesucrist».

Una rúbrica papal per a un mil·lenari de rellançament, que encaixaria amb una de les últimes frases que l’abat Manel Gasch va expressar en aquella diada de presentació de la commemoració: «En definitiva, esperem ser una gent amb qui s’hi pugui confiar perquè durant mil anys hem mantingut un cert rumb amb tot el nostre poble».

Subscriu-te per seguir llegint