Sant Vicenç homenatja a títol pòstum Jordi Viladoms i Pere Guiu
El primer, reconegut il·lustrador, i el segon, amb una llarga trajectòria de gestor públic i de vida associativa, han rebut la medalla de la localitat
En el decurs de l'acte també s'ha lliurat un diploma i un detall amb productes locals a Pablo Sánchez Mármol, l'altre candidat per votació popular

Dos santvicentins que han traspassat en l’últim any han rebut aquest dissabte el reconeixement que l’Ajuntament atorga anualment per distingir trajectòries dels seus conciutadans: la Medalla de Sant Vicenç de Castellet. Jordi Viladoms Dieste, destacat per la seva prolífica carrera com a il·lustrador, i Pere Guiu Torrebadella, amb una llarga trajectòria com a gestor públic, però també a la vida associativa i al bàsquet en especial, són les dues persones que han rebut el reconeixement a títol pòstum. Ha estat en un acte que aquest migdia ha omplert l’auditori Maria Carme Grauvilardell de la biblioteca, i que, com ja és costum, ha tingut lloc just després de la celebració d’un ple municipal en el qual el consistori ha aprovat formalment totes dues distincions.
Viladoms ha rebut la distinció mitjançant el procés participatiu que es convoca anualment, mentre que la de Guiu ha estat una concessió de caràcter extraordinari
La de Viladoms és el resultat d’una proposta presentada i votada dins del procés de participació popular que es convoca anualment per al lliurament de la Medalla de Sant Vicenç en el marc de la festa major d’estiu, que s’escau aquest cap de setmana. En el cas de Guiu, és de caràcter extraordinari, que l’Ajuntament ha considerat oportú concedir també en aquesta edició. En l’acte d’aquest migdia s’han repassat les seves trajectòries, per les quals s’ha considerat que eren mereixedors del reconeixement.
A banda, el consistori també ha volgut lliurar un diploma i un detall amb articles locals a l’esportista Pablo Sánchez Mármol, l’altre candidat a la medalla per votació popular, tot un exemple de superació.

Vista general del públic assistent a l’acte celebrat aquest dissabte al matí / Mireia Arso
Empremta il·lustrada
Jordi Viladoms va morir el juliol de l’any passat a Barcelona, on residia, als 58 anys d'edat. Va destacar professionalment com a il·lustrador, dibuixant de reconeguts personatges a la històrica revista infantil Cavall Fort, amb els seus personatges ‘Pesquis i Baliga’. Format a la prestigiosa escola Massana, al llarg de la seva vida va treballar a La Vanguardia, La Galera, Laertes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Text, entre d'altres. Va publicar diverses edicions exitoses, com per exemple Aventures d'en Perot Marrasquí, de Carles Riba (PAM 1993) i Nil al museu (La Galera, 1997), amb text i dibuixos propis. En relació amb els còmics, publicava des de l'any 1993 al TATANO el personatge Pere sense por, una versió modernitzada de la rondalla popular, amb els guions de Teresa Duran i Albert Jané.
L'empremta de Jordi Viladoms Dieste era profunda a Sant Vicenç, malgrat feia anys que no hi vivia. Durant tota la seva etapa de joventut va estar especialment lligat a la Colla de Geganters, a la qual es va incorporar pràcticament des de la seva fundació, l’any 1984. En va ser músic i portador.
Sobretot, ja en aquell moment destacava per les moltes il·lustracions que va aportar, demostrant les seves habilitats innates com a dibuixant. Seva és pràcticament tota la singular cartelleria de qualsevol dels nombrosos esdeveniments que organitzava l’entitat. També del Correfoc. En va dissenyar el símbol que encara avui representa aquesta festa. A més a més, i donades les seves habilitats artístiques, va ser qui va dissenyar amb els seus dibuixos quatre de les figures que avui són gegants de l’entitat (ell també va ser de les persones que va ajudar a construir-los): els dimonis Malparit i Figaflor i els gegantons dimoniets (Nen i Nena). Molts dels seus esbossos encara es conserven al local de la Colla de Geganters.
Entre Andorra i el poble
Pere Guiu Torrebadella (Sant Vicenç de Castellet, 23 de setembre de 1953-7 de desembre del 2025) va tenir una trajectòria a cavall del seu poble natal, al qual va estar permanentment lligat, i Andorra, on va desenvolupar un llarg recorregut professional en l’àmbit públic fins a esdevenir-hi una figura rellevant en diversos àmbits, especialment l’esportiu, el social i el de les polítiques de joventut.
En el cas del seu recorregut al país dels Pirineus, en l’acte s’ha destacat que es pot entendre com la «d’una persona dedicada a construir estructures i oportunitats per a les generacions més joves, tant des de la pista esportiva com des de l’administració pública».
En el seu vessant esportiu, va tenir un paper destacat en els inicis i la consolidació del bàsquet a Andorra, en un moment en què encara no existia una estructura competitiva sòlida ni una tradició organitzada. Va exercir d’entrenador, entre d’altres, de l’equip sènior del Bàsquet Club Andorra (actual MoraBanc Andorra que milita a la lliga Endesa) durant els anys vuitanta, una etapa clau en què el club començava a definir la seva identitat i a créixer esportivament.
Sobretot, s’ha incidit en el fet que la seva feina no es limitava a entrenar equips, sinó que tenia vocació formativa: treballava amb joves jugadors, impulsava hàbits esportius, introduïa criteris metodològics més estructurats i contribuïa a crear una cultura esportiva més organitzada i competitiva en un país petit però amb ambició creixent en aquest àmbit. Aquest període el va situar com una peça important en la història inicial del bàsquet andorrà, especialment pel seu enfocament pedagògic i de construcció de base.
Amb el pas del temps, la seva trajectòria es va desplaçar progressivament cap a l’àmbit institucional i social, especialment a partir dels anys noranta, quan va començar a treballar al Govern d'Andorra en àrees relacionades amb la joventut, la participació ciutadana i les polítiques socials. En aquest context, se’n destaca, «va assumir responsabilitats en programes destinats a promoure l’educació, la implicació dels joves en la vida comunitària i la creació d’espais de participació activa». Un dels elements més destacats del seu llegat és la promoció del voluntariat i la cultura de participació entre els joves. Pere Guiu Torrebadella és recordat com una figura transversal que va contribuir de manera decisiva a tres pilars: la consolidació del bàsquet andorrà en la seva etapa inicial, la promoció de polítiques de joventut modernes i participatives, i l’impuls del voluntariat com a eina de transformació social.
Pel que fa al seu vessant santvicentí, es posa de relleu de Pere Guiu que va créixer immers en la vida cultural del poble, herència que el va portar a participar activament en tradicions com les caramelles i la ballada de bastons, així com en el món del teatre amateur.
Una altra de les tradicions que va marcar la seva infantesa va ser la cavalcada de Reis. Durant anys, el seu pare en va ser una peça clau dins l’organització.
Durant l’adolescència, la seva inquietud el va portar cap a la natura i l’esport a través del Centre Excursionista, especialment dins la secció de muntanya. En aquest context va descobrir Vallhonesta, un indret pel qual sempre va sentir una estima especial i que es convertiria en un dels seus refugis personals al llarg de la vida.
Però si hi ha un àmbit que defineix especialment la seva trajectòria vital és el bàsquet. Des de ben petit va començar a jugar al club del poble, el CB Castellet. Hi va competir fins ben entrada la vintena, i després va fer el salt a la banqueta, exercint com a entrenador i contribuint a la formació de noves generacions de jugadors.
La seva dedicació i professionalitat en el món del bàsquet li van obrir les portes a nous reptes, portant-lo a exercir com a entrenador a Manresa i, més endavant, a formar part del MoraBanc Andorra, consolidant així la seva trajectòria dins l’àmbit esportiu.
De la seva figura es destaca també que «la seva vocació de servei i el seu esperit crític» el van portar a implicar-se activament en la política municipal. Va fundar el partit GAS, del qual en va ser candidat, i va ser regidor vuit anys, una part al govern i l’altra a l’oposició.
Entra altres activitats que va desenvolupar al poble va ser articulista a El Breny, mitjà local amb el qual va col·laborar durant anys.
Subscriu-te per seguir llegint
- On es veurà millor l’eclipsi solar a Manresa?
- El regidor de la policia de Manresa afirma que Sílvia Orriols s'equivoca contractant la seva filla
- Les mentides que envolten la casa de Rosalía a Manresa
- Necrològiques per al diumenge 9 d'agost del 2026
- Què cal fer davant una invasió de minimosques a casa?
- El salt des de l’Egiba a les pastures del Pedraforca
- Rescaten en helicòpter un excursionista que havia fet bivac a una cova de Montserrat
- Una dona ofereix una llar a la Sandra, la jove trans que viu en una cova a Màlaga: «Vull que es pugui dutxar bé, que estalviï i que se’n vagi a Màlaga a complir el seu somni: obrir una botiga de moda»
