Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Dos terços dels municipis del Consorci de Residus ja fa la recollida amb contenidors tancats

En l’últim trimestre s’han incorporat nou pobles al model amb targetes personalitzades, que han tingut una mitjana del 70% de selectiva en l’arrencada, i eleva el total a 23 dels 35

Un usuari accedeix amb la seva targeta al contenidor d’orgànica

Un usuari accedeix amb la seva targeta al contenidor d’orgànica / ARXIU/M.A.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Dos de cada tres municipis del Bages i el Moianès que formen part del Consorci del Bages per a la gestió de residus ja s’han passat al sistema de contenidors amb accés restringit. Són ara un total de 23 els que han escollit i implantat aquest model de recollida, dels 35 que formen part d’aquest organisme (els 30 del Bages i els 5 del Moianès que anteriorment havien estat bagencs). Una xifra que s’ha assolit aquest mes de juliol, quan s’ha completat la posada en servei a un total de 9 municipis més que s’hi han anat afegint en els últims mesos. El darrer a fer-ho ha estat Moià, que va fer efectiu el canvi l’1 de juliol. Vint ho fan directament a través del servei que presta consorci, mentre que n'hi ha tres que s'ho gestionen directament, com són Manresa, Sant Fruitós i Súria). Els onze restants tenen el porta a porta com a sistema.

Segons dades que ha fet públiques el Consorci del Bages per a la gestió de residus, amb les dades de les primeres setmanes de recollida, aquests pobles s’ha estrenat «amb un 70% de recollida selectiva i portant només un 30% dels residus a l’abocador», és a dir els que es dipositen al contenidor de la fracció resta.

La resta de municipis ha optat pel porta a porta i l’únic poble que ho té pendent és Sant Vicenç

Els nous municipis que aproximadament al llarg del darrer trimestre han anat adoptant aquest sistema són Callús, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, l’Estany, Gaià, Marganell, Moià, Monistrol de Montserrat i Sant Salvador de Guardiola. L’únic que resta pendent és Sant Vicenç de Castellet, on es preveu fer el canvi el 2027, moment en què venç el contracte amb l’empresa que actualment presta el servei.

Tal com és sabut, el sistema ara majoritari de contenidors amb accés restringit té com a elements principals que els d’orgànica i de rebuig estan tancats, i els ciutadans disposen d’una targeta personalitzada per fer-ne ús. El d’orgànica es pot obrir sempre que es vulgui i el de resta, només un dia a la setmana, que cada Ajuntament determina.

Vuit anys de la prova pilot

Aquest model el va començar a implantar el Consorci del Bages per a la gestió de residus fa vuit anys com a prova pilot, seguint sobretot l’experiència que ja s’havia adquirit al País Basc. Es va començar aplicant al municipi de Rajadell, als barris de Cal Nosa i Cal Rata de Balsareny (i mig any més tard a tot el poble), i també als barris de la Rosaleda i Torroella de Baix de Sant Fruitós.

La resta de municipis (amb l’excepció comentada de Sant Vicenç) utilitzen el porta a porta. Hi ha, però, un cas especial, el de Sant Fruitós de Bages, on es combinen tots dos segons els sectors. Com es deia, des del 2018 es fa el de contenidors amb accés restringit a la Rosaleda i Torroella, i ara fa un any aquest també es va fer extensiu al nucli urbà, mentre que a Pineda de Bages i les Brucardes es fa el porta a porta.

Un usuari llançant envasos al contenidor corresponent, a Manresa

Un usuari llançant envasos al contenidor corresponent, a Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA

Fonts del Consorci destaquen que el sistema de contenidors amb accés restringit ha ajudat a promoure «un canvi d’hàbits en la ciutadania i fa que les xifres de reciclatge creixin de forma exponencial: en global, tots els municipis que utilitzen el model tenen una mitjana del 66% de recollida selectiva. En canvi, els municipis que l’any passat utilitzaven encara contenidors oberts d’aportació voluntària, van arribar només al 21% de recollida selectiva; això vol dir que el 79 % dels residus generats anaven a parar a l’abocador»

Les mateixes fonts subratllen quatre conceptes que consideren clau pe argumentar aquest canvi progressiu que s’ha anat produint en els models de recollida. D’una banda, exposen, «perquè tots els residus que arriben a l’abocador acaben allà la seva vida útil i es perden recursos. En canvi, orgànica, envasos, paper i vidre ben separats es converteixen en nous productes». De l’altra, recorden que «portar residus a l’abocador és penalitzat i suposa una despesa cada cop més important per als municipis». També s’incideix en la necessitat de fer un salt endavant en matèria de reciclatge «per complir la normativa europea que preveu com a mínim un 60 % de recollida selectiva el 2030». I, finalment, «perquè la llei obliga a implantar models que permetin en un futur desenvolupar taxes justes i diferenciades segons el comportament de cada llar en la gestió de residus».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents