Cardona demana al Govern que disposi un pla específic per al seu centre històric
L’Ajuntament recorda que es tracta d’un espai declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, per la qual cosa li reclama un tractament diferenciat per regenerar-lo

Un dels carrers del centre històric de Cardona / ARXIU/DANI CASAS

L’Ajuntament de Cardona reclama que la Generalitat tingui un compromís «específic» amb el centre històric de la població, perquè pugui afrontar els problemes que pateix tenint en compte que és un espai declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), per la qual cosa el consistori considera que mereix un tracte directe i definit «per avançar en la regeneració urbana, social i residencial». Per al consistori, sense la participació activa i directa se’ls fa molt complexa la necessària «revitalització» d’aquest nucli. Es tracta d’una de les principals demandes que l’Ajuntament cardoní va posar sobre la taula i va traslladar Salvador Illa, en una trobada que van mantenir amb l’alcaldessa, Lluïsa Aliste, aprofitant la presència del president de la Generalitat a l’acte sobre l’estudi de la salut cardiovascular organitzat per la Fundació SHE del doctor Valentí Fuster.
En aquesta reunió, en la qual també van ser presents la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Èlia Tortolero, regidors dels diferents grups municipals, Aliste va exposar els reptes específics que afronta el centre històric, com la presència d’habitatges buits, la necessitat de continuar rehabilitant el parc edificat, la pèrdua de població i l’envelliment dels residents.
Va ser en aquest context que l’alcaldessa va demanar que la rehabilitació del centre històric de Cardona sigui considerada «una actuació prioritària del Govern» i que el futur Pla de Barris i Viles incorpori una inversió específica que permeti impulsar-ne la recuperació.
Lluïsa Aliste argumentava que «recuperar el centre històric de Cardona és preservar una part fonamental del patrimoni de Catalunya. La singularitat del nostre nucli històric requereix una resposta també singular per garantir-ne la conservació i assegurar-ne el futur».
En aquesta mateixa línia, durant la trobada també es van abordar les actuacions pendents al Castell de Cardona i al seu entorn. L’alcaldessa va recordar que el conjunt monumental és «un dels principals actius patrimonials, turístics i econòmics del municipi», i va defensar la necessitat de continuar invertint tant en la seva conservació com en la recuperació dels seus entorns, especialment de l’avinguda del Rastrillo.
La batllessa va fer èmfasi en el fet que «som un municipi amb un patrimoni excepcional, una gran capacitat de generar activitat econòmica i un enorme potencial de futur. Però, perquè aquest potencial es converteixi en oportunitats reals, necessitem un compromís ferm de la Generalitat i una col·laboració estreta entre administracions».
El repte de l’habitatge
L’habitatge va ser un altre dels àmbits centrals de la reunió. L’alcaldessa va posar sobre la taula les actuacions que està desenvolupant per incrementar-ne el parc assequible, entre les quals destaquen la rehabilitació de la Casa dels Gegants, les Colònies dels Arquers i altres edificis susceptibles de generar nous pisos.

Un moment de la reunió de l'alcaldessa de Cardona amb el president Salvador Illa a l'ajuntament / AJUNTAMENT DE CARDONA
En aquest àmbit, va traslladar al president la necessitat de comptar amb el suport de la Generalitat per impulsar un programa extraordinari que permeti accelerar aquests projectes mitjançant finançament específic, suport econòmic, agilització administrativa i la incorporació de les actuacions municipals als programes d’habitatge del Govern.
Aliste incidia en el fet que «sense habitatge no podrem retenir talent, créixer ni aprofitar tot el potencial industrial de Cardona. Necessitem eines i recursos per generar habitatge assequible i garantir oportunitats perquè les persones puguin viure i desenvolupar el seu projecte de vida al municipi».
El desenvolupament econòmic també va ocupar una part destacada de la reunió. L’Ajuntament va posar de manifest el potencial del polígon industrial de la Cort II, inaugurat ara fa un any, que disposa de sòl preparat per acollir noves activitats econòmiques, i va plantejar la necessitat d’impulsar una «estratègia conjunta» amb la Generalitat per captar noves inversions i reforçar la promoció industrial del municipi.
Subscriu-te per seguir llegint
- El temporal descarrega amb força al Bages i deixa carreteres inundades, un arbre caigut a la via i diversos avisos al 112
- «Els problemes a la veu poden venir d’una lesió al genoll»
- Detingut un home a Puigcerdà per intentar matar una menor amb una arma blanca
- Leyla Kazim, la dona que no va fer res a la feina durant un any: 'Vaig desenvolupar la sospita que el meu lloc era irrellevant i inútil
- Abogados Cristianos porta als tribunals la retirada de la Creu del Pont Vell de Gironella
- C-55: una carretera sota l'allargada ombra de l’autopista
- El melanoma no sempre comença amb una piga en la pell: símptomes i com detectar-ho a temps
- La multa que et pot caure si aquest radar de Manresa t'enxampa a més de 30 km/h