La muntanya de Collbaix podria ser un camp de plaques solars?

És possible veure Collbaix, el popular cim que alça el seu perfil característic a la banda oest de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, convertit en un petit camp fotovoltaic? Difícilment es produirà, però és un escenari que ara mateix apareix en un document oficial, tot i que no definitiu. I que, si prosperés, ho faria possible. El discutit Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), document amb el qual la Generalitat vol planificar on es podran implantar instal·lacions eòliques i fotovoltaiques en els pròxims anys al conjunt de Catalunya.

El ple municipal de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada ha aprovat, a proposta de l’equip de govern (Alternativa per Sant Joan i Compromís per Sant Joan) i amb el vot favorable de tots els grups municipals (PSC, Junts, ERC i el regidor no adscrit), una esmena general a aquest document, actualment en període d’exposició pública i que fins ara ja ha rebut la contestació de més de 300 ajuntaments d’arreu de Catalunya. I casos com el del Solsonès, on els 17 ajuntaments de la comarca han fet un front comú posicionant-se conjuntament en contra del PLATER per la «gran afectació» que, diuen, tindrà al territori.

Molt per sobre de l'autosuficiència

El cas de Sant Joan és simptomàtic d’aquesta situació, no només pel plantejament general, sinó sobretot per la paradoxa de Collbaix. Al municipi, el pla considera prioritàries prop de 250 hectàrees per a la implantació d’instal·lacions d’energies renovables, una superfície que representa més del 15% del terme municipal.

Tots els grups amb representació al consistori afirmen que són totalment favorables al desplegament d’energies renovables, i entenen que hi ha municipis que han d’assumir que disposen de més territori per compensar els que no tenen aquesta disponibilitat. Però, segons destacava en el ple el regidor d’Urbanisme, Marc Barons, l’Institut d’Estadística de Catalunya, assenyala que «amb un 2,9% ja seríem autosuficients. Entre un extrem i l’altre, hi ha d’haver un terme mitjà».

L’Ajuntament santjoanenc denuncia que el pla tracta tot el sòl disponible de manera homogènia, sense tenir en compte els seus usos actuals ni el seu valor ambiental, agrícola o paisatgístic. I és aquí on entra la paradoxa de Collbaix, com a cas simptomàtic d’una afirmació que feia el mateix Barons: «demostra que moltes vegades aquest tipus de plans estan mancats de botes i motxilla per conèixer les casuístiques de cada municipi. Perquè si això arriba a ser aprovat i ens ho fan complir, i ens ve una empresa per posar plaques al municipi no ens hi podrem negar, estarem obligats a donar la llicència».

Quatre nivells de qualificació

El cas és que els plànols del Pla Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya posen les ‘taques’ sobre el territori distingint-ne quatre nivells: zona prioritària (per tant, les més susceptibles d’implantació), zona apta no prioritària (és possible posar-n’hi), zona no apta i possible artificialitat o edifici. I el fet és que el cim de Collbaix apareix marcat com a apta o prioritària, mentre que el seria tota la falda si consta com a prioritària. Entre totes dues, hi ha una franja «no apta», que és la part de més pendent.

El consistori subratlla que, si el pla arribés a prosperar tal com s’ha dibuixat d’entrada (que és el que es vol corregir amb l’esmena a la totalitat de les al·legacions), seria factible posar plaques «en un espai emblemàtic i insubstituïble tant per al municipi com per al conjunt del Bages pel seu elevat valor natural, social i agrari».

El regidor de Medi Ambient i Acció Climàtica, Toni Dorado, en nom de l’equip de govern, assenyala que l’Ajuntament defensa plenament la necessitat d’incrementar la producció d’energia renovable i de planificar-ne la implantació. Tot i això, remarca que «necessitar més renovables no pot ser una excusa per arrasar, sense cap criteri, espais d’alt valor natural».

Dorado defensa que cal un pla «distribuït, just i equilibrat territorialment, que faci compatible l’expansió de les energies renovables amb la preservació del patrimoni natural, el paisatge i el desenvolupament agrari». I afegeix que «aquesta proposta del Govern no compleix cap de les condicions mínimes. No es tracta de fer-hi correccions; cal reformular tot el procés des de l’inici».

En aquest sentit, el govern municipal considera que el pla és clarament desproporcionat. Segons les mateixes dades oficials de la Generalitat, reservar un 15% del terme municipal per a instal·lacions fotovoltaiques representa una superfície cinc vegades superior a la que necessitaria Sant Joan de Vilatorrada per assolir l’autosuficiència energètica, és a dir, per produir tota l’energia que consumeix. El document aprovat pel ple també denuncia que el pla «deixa en mans de les grans empreses energètiques, i no de l’interès públic, la decisió sobre quines parts del sòl reservat acabaran desenvolupant-se prioritàriament».

L’Ajuntament subratlla que, precisament perquè considera imprescindible planificar el desplegament de les energies renovables, l’any passat es va impulsar una modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística acompanyada d’un estudi ambiental estratègic, que actualment resta pendent de resolució per part de la Generalitat i que, en diversos aspectes, és incompatible amb els criteris plantejats pel PLATER.

Subscriu-te per seguir llegint