Clam pel desdoblament: «Qui utilitza la C-55 hi deixa la salut, pels nervis i la tensió que hi passa»

L’associació Xarxa7 va tornar a reclamar el desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera en un format 2+2, qualificant-ho de «primordial i bàsic» per la mobilitat de les comarques centrals. En un col·loqui organitzat per la delegació del Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central i davant d’una trentena llarga de persones, incloent-hi els regidors Anjo Valentí i Ramon Bacardit, Francesc Archs, president de l’associació, i Fina Casals, portaveu de la plataforma No Més Morts a la C-55, van exposar els raonaments econòmics i de seguretat que fan necessària aquesta millora.

El debat, moderat pel president de la delegació Marc Canturri, va començar amb la intervenció d’Archs, que va explicar que «l’any 1998, el Parlament va instar al Govern, per unanimitat, perquè comencés a fer els estudis de conversió a 2+2 de la carretera entre Manresa i Abrera. Ja hi havia la necessitat llavors i no hi havia el trànsit d’ara». Actualment, segons va apuntar el president de l’associació, hi ha una intensitat mitjana diària de 33.000 a 35.000 cotxes al dia per determinats trams de la carretera. «El que tenim ara seria vàlid fins a un màxim de 18.000 vehicles al dia. Està col·lapsada».

Fina Casals va assegurar que els 2+1 que s’estan fent «no serveixen pels més de 30.000 vehicles que hi ha ara». «Cada any tenim més d’un centenar de ferits. Cada dia hi ha algun accident. I aquest any hi ha hagut dues víctimes mortals», va lamentar. «Aquesta carretera és una sangonera. I si al 1998 ja es considerava que s’havia de desdoblar, i el 2026 encara estem com estem, és molt greu». Casals va dir que «s’ha parlat molt dels retards i l’ansietat pel tren. Però això a la C-55 passa cada dia. Hi ha retencions i accidents. Quan algun familiar agafa la carretera li demanem que truqui quan arribi». «Al tram d'Olesa a Abrera, s’està estudiant un 2+1. Per 40.000 vehicles. És una bestiesa».

Enric Martí, representant veïnal de Manresa i un dels membres de la ‘fila zero’ d’experts, va assegurar que «qui utilitza la C-55 hi deixem la salut, pels nervis i la tensió que passes. També hi perden els que la necessiten per treballar, i la pateixen greument, per la salut i pels costos».

La C-16 «no és l’alternativa»

El president de l’associació va explicar que la bonificació de preus de la C-16 no ha solucionat en absolut el problema. «De gratuïta no té res. Està bonificada, i ho paguem tots, fins i tot els que no tenen cotxe. I la C-16 no és cap alternativa de la C-55». «Van a llocs diferents. Són complementàries, no són l’alternativa l’una de l’altra», va dir. «La C-16 no va ser pensada per unir i estar al servei de la Catalunya Central. Passa al marge del territori. Va ser feta pels veïns de Barcelona que van a la Cerdanya».

Casals també va considerar que «la C-16 està d’esquena al territori. Els polígons els tenim a la C-55, i els camions van per aquesta carretera». «Deien que fins que no anés plena la C-16, no es desdoblaria la C-55. I això és un negoci per l’autopista. Amb els diners que es paguen, ja tindríem la C-55 desdoblada i no estaríem fent rica la concessionària», va assegurar Casals. Un dels altres interpel·lats, l’arquitecte Enric Masana, va detallar que «la C-16 és un model de negoci fracassat, pensat per travessar el territori i no per donar-hi servei. Està pensat per arribar al Túnel del Cadí».

Per aquest motiu, Archs va considerar «primordial i bàsic» que el desdoblament de la C-55 s’inclogui en el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) que s’està redactant entre aquest any i el que ve i que definirà l’estratègia de millora en la xarxa de transports pels propers vint-i-cinc anys. «És de vital importància que aquesta necessitat quedi recollida». A més, va explicar que es van reunir amb el secretari per a la Mobilitat i infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, per exigir-li que es complissin les promeses i «ell es va comprometre a recuperar el temps perdut» i que contemplaria incloure l’obra al PITC. «Nosaltres volem ser positius, però no podem abaixar la guàrdia. Tots han promès moltes coses, de tots els colors, i cap ha complert».

Millores al ferrocarril

Parlant de ferrocarrils, Archs va assegurar que «ho han convertit en el metro del Vallès. Cada cinc minuts tenen un tren. Però evita que nosaltres tinguem els semidirectes que teníem abans de la pandèmia, perquè la via està ocupada». A més, va considerar que «ens prenen el pèl» al parlar del retorn d’aquests semidirectes el 2040. Lluís Porti explicava que «la solució està escrita: de Terrassa a Barcelona amb quatre vies, i el túnel de Montcada. Si no es fa això, oblidem-nos dels semidirectes». «Els calés han anat a l’AVE, per motius polítics, i el ferrocarril convencional s’ha abandonat», va denunciar. A més, Archs creu que «s’ha de millorar també el transport de mercaderies. Si només fem transport de persones, ens convertirem en ciutat dormitori. Volem crear la riquesa aquí». Masana va afegir que «les ciutats mitjanes necessiten trens regionals. Si no, estem engreixant l’àrea metropolitana».

Subscriu-te per seguir llegint