Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El taller de trens previst a l’estació de Renfe de Manresa ha de reforçar la capacitat de maniobra

El 2029 ha d’entrar en servei la instal·lació que tindrà assignat el manteniment d’un màxim de 24 combois, i que en podrà acollir de manera simultània 3 de 200 metres

Terrenys de l'antiga estació de mercaderies, on es projecta el taller de manteniment

Terrenys de l'antiga estació de mercaderies, on es projecta el taller de manteniment / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
David Bricollé

David Bricollé

Manresa

El canvi de capçaleres de la línia R4 de Renfe previst per a d’aquí a un parell d’anys es veurà reforçat per una altra mesura que, tot i que no apareix en el Pla de Serveis Ferroviaris perquè correspon a l’àmbit de les infraestructures, incidirà també de manera molt directa en la millor operativitat des de la capital del Bages. I, en definitiva, en poder ser més ràpid i eficient per resoldre incidències, sobretot quan aquestes siguin causades per avaries de tren. Es tracta del taller de manteniment de combois que, tal com ha anat informant Regió7, el ministeri de Foment i Adif tenen previst posar en servei en una àrea annexa a l’estació de Manresa el 2029. Permetrà ampliar de manera significativa la capacitat de manteniment de trens a la zona central de Catalunya.

Tal com va avançar Regió7, ell futur taller s’ubicarà en l’espai que durant dècades s’utilitzava com a estació de mercaderies. Bàsicament, en els últims anys per al dipòsit de sal provinent de les mines del Bages que es transportava cap a Tarragona. Es tracta d’una àrea d’uns 20.000 metres quadrats (dues hectàrees) que està situada uns 500 metres al sud de l’estació de passatgers. S’alça just uns metres per sobre de les vies de la línia regular i de la carretera de Can Poc Oli, a l’altura de l’antiga fàbrica dels Polvorers, i sota el barri ferroviari de la Guia.

Actualment, encara hi ha dues antigues vies (que moren al final d’aquest espai tancat), de les cinc que havia arribat a tenir, on romanen diverses plataformes (vagons) de l’antic transport de mercaderies. En un extrem també s’hi alça un dels edificis històrics de l’activitat ferroviària.

La futura instal·lació constarà d’una nau de nova construcció que disposarà a dins de tres vies elevades de 200 metres de longitud cadascuna. Es tracta de vies que permeten els operaris situar-se sota el tren (com en un taller mecànic) per fer les inspeccions, revisions i reparacions oportunes dels combois. Tindrà assignat el manteniment d’un màxim de 24 trens de 200 metres de longitud del conjunt del servei, i que en un mateix moment podrà tenir de manera simultània a l’interior del taller un màxim de 3 combois de 200 metres.

El complex també disposarà per a aquestes operacions de manteniment d’un torn de fossat (màquina que serveix per perfilar i reequilibrar les rodes i allargar-ne així la vida útil); un túnel de rentatge, mitjans d’elevació i un sistema d’extracció dels lavabos dels trens.

Aquest nou equipament suposa un pas important després de gairebé 50 anys sense la creació de nous tallers ferroviaris a la xarxa de Rodalies. Contribuirà a descongestionar altres centres existents i a millorar la rapidesa en les tasques de revisió i reparació dels combois.

El projecte de Manresa forma part d’un pla més ampli que inclou nous tallers a Sant Celoni i Granollers, així com la modernització d’instal·lacions ja existents com les de Vilanova i la Geltrú o Ripoll. Tot plegat permetrà, en conjunt, passar de tenir capacitat per reparar 22 trens simultàniament a disposar de fins a 51 vies de manteniment.

Aquest pla permet aproximar-se a l'objectiu de disposar de tallers a totes les línies de Rodalies. Segons dades que en el seu moment va facilitar Renfe, aproximadament entre un 10 i un 15% de tota la flota de trens està als tallers, tot i que la programació de cada dia es fa amb la certesa que hi ha prou trens per prestar el servei previst i que es reserva un 5% addicional per activar-lo si hi ha una avaria.

L'eix transversal ferroviari es manté ferm en l'agenda de futur

El Govern de la Generalitat es manté ferm en la recuperació d’un projecte al qual ja va aspirar el Tripartit en la primera dècada d’aquest segle, i que tindria plena incidència a la Catalunya Central: el tren transversal. Recentment, el departament de Territori va organitzar una jornada sobre política ferroviària, un espai de debat per abordar el futur del sistema ferroviari català i definir les seves prioritats estratègiques.

En aquest acte, la consellera Sílvia Paneque va parlar i va subratllar l’impuls del que denomina «grans projectes ferroviaris de país», com són aquest eix transversal ferroviari, la línia orbital. En el cas del tren transversal, Paneque va recordar que «hem encarregat a l’empresa pública Ifercat el seu desplegament», un pas que, va dir, formalment posa en marxa una de les infraestructures considerades més estratègiques per al futur de Catalunya. Tot i els avenços, la consellera va advertir que encara caldrà acordar amb l’Estat tant el finançament com el calendari d’execució d’aquest projecte i del de la Línia Orbital. L’eix transversal ferroviari, del qual se’n va arribar a presentar un estudi previ el juliol del 2005, es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports.

A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents