Si hi ha un sallentí que ha projectat el nom de Sallent arreu del món, aquest és Sant Antoni Maria Claret. El religiós, que va fundar els Missioners del Cor de Maria (els claretians), una congregació amb presència a arreu del món, va mantenir sempre un vincle estret amb el seu poble natal. Més de 150 anys després de la seva mort, la seva petjada encara és ben visible als carrers de Sallent, especialment a la casa on va néixer, a l’església que porta el seu nom i al centre d’interpretació que permet descobrir la vida i la influència que va exercir al llarg del segle XIX.
Ara, tot aquest patrimoni claretià que conserva Sallent fa un pas més enllà després que la comunitat claretiana de Vic-Sallent hagi estat reconeguda com a Casa Generalícia per part del Govern General dels Missioners Claretians, establert a Roma, una decisió que reforça el paper del municipi com a punt de referència per a la comunitat claretiana internacional. «És un reconeixement que permetrà que Sallent sigui referent com a centre d’espiritualitat i pelegrinatge claretians», explica el pare Joan Font, responsable de la comunitat a Sallent.
Davant la façana de la casa natal del pare Claret, al número 4 del carrer del Cos, el pare Joan ressegueix la vida d’aquell nen que va néixer en el si d’una família vinculada a la fabricació tèxtil i que, des de ben petit, va sentir la vocació religiosa. Aquell camí el va portar molt més lluny de les fronteres del seu poble, ja que va arribar a ser arquebisbe de Cuba, confessor d’Isabel II i una figura religiosa de gran influència a Catalunya i a Espanya i a arreu del món. «La prova d’això és que cada any ens visiten unes 800 persones, sobretot de Sud-amèrica, d’Àfrica i de l’Índia», explica el pare Joan. La gran majoria, diu, són grups d’escolars, membres de la congregació o seguidors del pare Claret que volen conèixer el lloc on va començar la seva història.
El recorregut passa per la casa natal, l’església i el centre d’interpretació. «Tots venen amb un interès molt gran per conèixer on va néixer, com va viure i poder trepitjar llocs per on va passar com el Pont Vell», explica el pare Joan, que diu que intenten atendre totes les visites que els arriben. «De moment, m’encarrego jo mateix de rebre-les i un company que sap anglès», explica. Actualment, són unes cinc persones les que viuen a la comunitat de Sallent i, juntament amb Vic, sumen divuit membres.
En aquest context, considera que el reconeixement de la comunitat Vic-Sallent com a Casa Generalícia pot obrir una nova etapa . «És un canvi jurídic, ja que passarem a dependre directament del Govern General dels Missioners Claretians a Roma. Tota la responsabilitat pastoral d’acompanyar les parròquies continuarà igual, però, a nivell intern, vol dir que es vetllarà perquè tot això es conservi bé», explica. Amb tot, veu en aquest canvi una oportunitat per reforçar el paper de Sallent com a lloc d’acollida. «Si Sallent i Vic han de ser un lloc de peregrinació claretiana, hi ha d’haver els elements suficients perquè això sigui possible. Hi haurà més recursos que facilitin la trobada amb la gent que ens vingui a visitar», assenyala.
En la mateixa línia, l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, considera que el reconeixement com a Casa Generalícia és una notícia «molt positiva» per a la projecció del municipi. «Segurament el pare Claret és el sallentí més internacional que tenim i s’ha de reconèixer. És part de la història del nostre municipi», apunta. En aquest sentit, explica que, des de fa temps, l’Ajuntament ha apostat per potenciar les rutes i els itineraris vinculats a la figura del religiós perquè els visitants puguin descobrir tant la seva influència en la població com els diferents elements del patrimoni claretià que es conserven a Sallent i que formen part de la història del municipi.
La petjada claretiana a Sallent
Sallent és el lloc on va néixer el pare Claret i també on va començar a prendre forma la seva vocació religiosa. «Tot i que va voltar per tot el món, sempre va mantenir una vinculació especial amb Sallent», assegura el pare Joan. «Quan se’n va anar a fer de bisbe a Cuba, la gent el va anar a rebre a peu a la punta del pont. En processó, van anar fins a la plaça Major i ell va predicar des d’un balcó perquè no cabia enlloc més. Era una persona molt estimada a Sallent», recorda el pare Joan, que destaca que el municipi li va dedicar un monument a la plaça que porta el seu nom.
D’entre el patrimoni claretià que alberga Sallent, un dels espais més singulars és l’església de Sant Antoni Maria Claret, construïda l’any 1967. L’edifici incorpora elements que la converteixen en un espai molt atractiu visualment, com les decoracions de Josep Maria Subirachs i els vitralls contemporanis que omplen l’interior de llum i color. «La façana de l’església, que és una de les aportacions de Subirachs, està feta amb vidres reciclats i amb una composició que recorda el teixit per evocar els seus orígens», explica el pare Joan. Els vitralls incorporen diferents símbols, com el bàcul d’un bisbe o el pa de l’Eucaristia i, quan la llum entra dins l‘església, els colors es projecten a l’interior del temple i ofereixen una atmosfera càlida.
Cada element respon a una voluntat concreta, fins i tot, l’alçada de la façana de l’església, que no sobresurt per damunt de la resta d’edificis del seu entorn, respon a una idea de proximitat. «Hi ha aquesta voluntat que l’església estigui a prop de la gent i aquesta vocació d’ajudar els altres», explica el pare Joan.
Al costat de l’església hi ha la casa natal, l’espai on va créixer el pare Claret i on va començar a prendre forma la seva vocació. La casa conserva algunes de les bigues i parets originals i permet acostar-se a la dimensió més íntima del religiós, abans que la seva vida el convertís en una figura coneguda molt més enllà de Sallent. «A l’escola ja deia que volia ser capellà. La vocació se li va despertar de petit. Ell parlava de l’amor de Déu i volia que la gent pogués gaudir d’aquest amor», explica el pare Joan.
El recorregut es completa amb el centre d’interpretació permanent, situat a l’antic col·legi, que permet conèixer la vida i l’obra de Claret i entendre la influència que va exercir durant el segle XIX. «La seva vida va estar dedicada als altres, al proïsme», resumeix el pare Joan. I és precisament aquesta idea d’acompanyar i estar al costat dels altres la que la comunitat vol mantenir viva. «Per a nosaltres, és important tenir un espai per acollir. Per Nadal, vam organitzar un dinar per a la gent que passava les festes sola i vam dinar tots junts aquí. Es tracta de ser humans i saber estar al costat de l’altre», explica.
Amb aquesta voluntat, la casa està oberta per aquells que ho necessiten. Aquest cap de setmana, per exemple, hi dormiran una vintena de persones que fan la ruta entre Montserrat i Núria. És una mostra petita, però significativa, d’una manera d’entendre aquest espai que va més enllà del patrimoni i del pelegrinatge. «La idea és que sigui una casa oberta a tothom perquè això era l’essència del missatge de Claret», apunta el pare Joan.
El teixidor que va arribar a ser missioner
Al museu dedicat a la figura de Sant Antoni Maria Claret de Sallent hi ha un teler amb unes llançadores manuals que evoquen els seus orígens vinculats al món tèxtil. «Ell havia de continuar el negoci familiar, però de petit se li va despertar la vocació religiosa, que el va conduir cap a un altre camí», destaca el pare Joan Font, que coneix fil per randa la biografia del sant.
El fet més significatiu, explica, va ser la fundació de la congregació dels Missioners Claretians l’any 1849, a Vic, però el pare Joan no passa per alt una de les facetes que més el van singularitzar: els seus grans viatges missioners a peu per difondre l’amor de Déu. Va recórrer bona part de Catalunya entre el 1843 i el 1848 i també va viatjar fins a les Canàries per predicar la paraula de Déu.
El 1850 va encetar un altre episodi singular de la seva vida, quan va ser nomenat arquebisbe de Cuba. Allà va complir, com sempre, amb les seves responsabilitats missioneres i, alhora, va dur a terme diverses accions socials per ajudar els infants que vivien al carrer i oferir-los aliment, formació i vestimenta. De fet, aquesta tasca social també el va convertir en víctima de persecució i, fins i tot, d’un atemptat a Holguín, on va ser greument ferit a la galta i al braç el febrer del 1856.
Després de refer-se de l’atemptat, va rebre una Reial Ordre d’Isabel II, que el va cridar a Madrid per nomenar-lo el seu confessor particular. Durant els anys d’estada a la capital, va complir amb l’obligació de ser confessor reial i acudia setmanalment a palau, tot i que ho va passar malament perquè va ser objecte de burla per part d’alguns polítics. «La reina tenia aquell home per un sant, no per un qualsevol, per la seva humilitat», diu el pare Joan.
Quan la reina va marxar a l’exili a França, el 1868, el pare Claret va haver d’acompanyar-la. Més tard, es va retirar a l’abadia de Fontfroide, a França, on va morir l’any 1870.
Pare Joan Font
Responsable dels claretians a Sallent
«Molts no saben qui era Claret i volem difondre’n el llegat»
El pare Joan Font (Sant Pere de Torelló, 1942) va arribar a Sallent ara fa quatre anys per situar-se al capdavant de la comunitat claretiana, convençut que al poble natal de Sant Antoni Maria Claret hi trobaria la tranquil·litat desitjada. Considera que, tot i ser una figura religiosa amb influència a nivell mundial, encara hi ha feina a fer per difondre el seu llegat entre la població.
Com va arribar a la figura del pare Claret?
Jo soc el segon fill de dotze germans. De petit, sempre deia que volia ser capellà i, als deu anys, vaig marxar al seminari. No sé si els pares van tenir aquesta idea i em van anar orientant cap aquí, però jo m’hi trobava bé. Vaig passar la infantesa al seminari i, als divuit anys, vaig entrar al noviciat per veure si aquest carisma claretià realment era allò que volia. Al noviciat érem una quarantena, però molts van anar plegant. No era el seu camí, com sempre dic. Va anar creixent aquesta manera de trobar i de viure la vocació dins del que és la congregació de missioners. En veure que m’agradava, vaig fer els vots religiosos i, l’any 1960, em vaig fer missioner per a tota la vida.
Va estar de missioner al Brasil.
M’hi anava trobant bé i em vaig oferir per anar a les missions. Vaig anar uns anys al Brasil i va ser una experiència única. Estava a la selva amazònica, a la frontera amb Bolívia, al nord del Brasil, a l’estat de Rondonia. Vaig fundar una escola professional i portava tota la pastoral juvenil del bisbat. Allà hi havia molta prostitució i delinqüència i va ser quan vaig fundar aquest centre de formació professional perquè els nens i les nenes, quan sortissin de l’escola, no es quedessin al carrer, sinó que tinguessin un lloc on continuar la seva formació. Hi vaig estar set anys. Ara, després de 30 anys, l’escola encara continua. Va ser una experiència molt bonica, però amb els maldecaps que suposa aprendre la llengua i veure les necessitats que tenien els joves. Hi havia molta droga, no va ser fàcil, hi havia moments de preocupació i d’angoixa, però m’alegra saber que l’escola continua funcionant.
I com va anar a parar a Sallent?
Abans d’estar aquí, estava a Valls. Hi vaig estar 20 anys i allà portava una obra social bastant bonica a favor dels pobres i dels desafortunats. Però em van amenaçar per la labor que estava fent, perquè em deien que els pobres eren delinqüents i feien mal a la població. Em vaig sentir afectat i aleshores em van dir que triés una nova destinació i vaig escollir Sallent. Sabia que era el poble natal del pare Claret i volia un poble petit per estar tranquil. Al cap d’un any ja em van dir que m’hi podia quedar.
Quina és la presència actual que té la congregació a Catalunya?
Tot això ha disminuït moltíssim. De més de 300 claretians que érem a Catalunya, ara hem disminuït i s’ha reorganitzat d’una manera més àmplia. Catalunya s’ha ajuntat amb el País Basc, França i Itàlia. S’han hagut de tancar llocs on vivíem per tenir més presència allà on som i oferir un servei millor. Hem crescut molt a la part de l’Índia i en diversos països de Sud-amèrica. També som presents als Estats Units, al Canadà, a França, Alemanya, Anglaterra...
A Sallent, la gent ho coneix prou el llegat i el patrimoni vinculat al pare Claret?
Molts no saben pas qui és Claret. Per més que organitzem festes, la manera de viure de la majoria, al marge del que és l’Església, ho impedeix, però treballem per tornar a redescobrir el seu llegat. La gent viu bastant d’esquena, però també hi ha joves que estan inquiets i busquen, i troben aquest espai de fe per viure.
Hi ha més gent jove interessada per la religió o l’espiritualitat?
Sembla que hi ha una certa tendència d’uns joves que busquen descobrir per primera vegada quelcom des de la fe que els ompli, però jo encara no m’he trobat a ningú que hagi vingut a demanar-m’ho. Potser sí que he vist algun jove que abans no venia, o algunes famílies que demanen batejar el seu fill i llavors aprofites per difondre els valors. Tot això és part del carisma claretià. Ell pensava que el missatge de Déu ha d’arribar allà on sigui, sempre respectant la llibertat de la persona.
Creu que l’església ha perdut aquesta proximitat amb la població que predicava el pare Claret?
No és fàcil analitzar-ho. Els joves han anat marxant i, dius i ara què? Es tracta de trobar un motiu suficient per a engrescar-los. Quan havia fet camps de treball a la selva amazònica, a l’estiu hi anava amb joves, i tornaven engrescadíssims. A partir d’aquí, hem d’anar treballant i motivar-los a través d’accions com aquestes.
La petjada del pare Claret més enllà de Sallent
Més enllà del patrimoni claretià que conserva el nucli municipal de Sallent, hi ha una sèrie d’espais vinculats al sant que també reben sovint la visita de pelegrins i de persones interessades a descobrir els indrets que va trepitjar Claret. Un d’ells és l’ermita de Fucimanya, dedicada a la Mare de Déu, on Claret anava de petit a peu i on va tornar expressament per acomiadar-se abans de ser destinat a Cuba com a arquebisbe. «És un dels llocs simbòlics dins l’univers claretià, però no és l’únic», assenyala el pare Joan Font.
Hi ha altres espais d’interès on va arribar a exercir de rector, com ara la rectoria de Santa Maria d’Oló o la de Sant Joan d’Oló, que també reben visitants interessats a resseguir la petjada del pare Claret.
En aquest sentit, el pare Joan explica que fa uns anys s’havia arribat a resseguir a peu la ruta que feia Claret entre Sallent i Vic, on va fundar la congregació dels Claretians, però que no es va arribar a consolidar i es va deixar de fer.
El pare Joan explica que, per resseguir la petjada del pare Claret caldria recórrer molts municipis de Catalunya, ja que va caminar per bona part del territori per difondre el seu missatge, sempre amb una actitud humil i buscant la connexió amb els altres.
Si hagués de resumir el seu missatge, el pare Joan recorda que Claret sempre deia: «Enamoreu-vos de Déu i fareu coses més grans que jo no he fet». «La passió per conèixer i viure l’Evangeli de Jesucrist és allò que el movia a tot arreu. Ell volia conèixer aquest Déu que estima, que la gent estimés Déu i que estimessin el proïsme. Per això, com a missioner, es dedicava plenament als altres», explica.
En aquest sentit, assenyala que avui la congregació continua promovent els valors que ell defensava, especialment en àmbits com l’educació i les missions orientades a ajudar les persones més pobres i vulnerables.
