«En recerca històrica, la Catalunya central està oblidada»

Cardona respira història. El Castell té un simbolisme únic pel seu paper durant la Guerra de Successió, i la vall salina és un espai únic per les seves característiques, tant geològiques com històriques. En aquest context, l’Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) treballa, des del 1991, precisament en entendre la història del municipi però també de la Catalunya Central i la resta del país. Ho fa des d’un punt de vista interdisciplinar i, malgrat que a l’inici buscaven abarcar diverses branques d’estudi, en els darrers anys s’han especialitzat i convertit en referents de l’arqueologia salina. Una tasca molt meritòria per una entitat, que, per si fos poc, és completament sense ànim de lucre.

Una de les ànimes d’aquest projecte, des del primer dia i fins l’actualitat, és l’Alfons Fíguls, un dels fundadors i actual president de l’IREC. Cardoní tot i actualment residir a Cerdanyola, explica que l’entitat va començar «perquè volíem fer recerca des de la Catalunya Central. Aquest va ser el gran objectiu que ens vam plantejar». El grup, inicialment només de cardonins, considerava que les recerques històriques i científiques sempre havien de venir des de Barcelona, i això feia que no se’n fes tanta. «Cinc jovenets cardonins ens vam reunir el 28 de juliol de 1991 en una taula del Centru, i allà vam constituïr l’IREC».

El lloc i el temps són els adequats. Per una banda, hi havia (i encara hi ha) la necessitat de fer-ho. «Tan aleshores com ara, a l’hora de fer recerca, sobretot en el nostre àmbit, el de l’arqueologia i la història, el territori està totalment oblidat. No n’hi ha», explica Fíguls. «Depenem que vingui alguna universitat i li pugui interessar… i molts cops aquest interès no hi és», lamenta. Pel que fa al lloc, «Cardona és un dels jaciments més antics que hi ha al món sobre l’explotació de sal. Hem pogut determinar que s’explota des de fa 6.200 anys» i que, de forma més o menys ininterrompuda, s’ha seguit explotant.

I l’IREC no és el mateix que era fa 35 anys. «Al començament, estàvem molt centrats en fer recerca. I ens vam oblidar d’un tema molt important, que era la difusió més propera», explica Fíguls. «Fèiem la recerca i publicavem els articles. Després va venir la necessitat d’explicar el què feiem a tothom», relata. L’objectiu era fer el màxim de gent partícipa de la història que estaven descobrint. «Hi ha investigacions fantàstiques que ningú coneix, i queden en l’oblit. Necessites que la gent conegui el que fas». Per aconseguir-ho, van començar a fer xerrades a Cardona i també exposicions, a més de desenvolupar una revista. Per aquests 35 anys, han apostat per fer un cicle sobre arqueologia que «ens va sorprendre, perquè va venir molta gent i va agradar molt».

Al món i a Cardona

Aquesta entitat té, com a peculiaritat, o com a valor afegit, que compta amb membres de diversos rams de la investigació. Des d’historiadors o sociòlegs a geòlegs i biòlegs, passant pels arqueòlegs, els físics i els filòlegs, entre d’altres. «Des del començament, vam buscar gent que pugués aportar coses diferents. Ens dediquem a la recerca arqueològica i històrica, però necessitem camps auxiliars per poder fer la nostra feina». «No es pot explicar la vall salina, de cap manera, si no tens un context geològic ben fet», relata.

El vincle a la Catalunya Central s’ha mantingut durant tot aquest temps, tot i que facin recerca a la resta del territori. «Coneixes el territori, i també hi ha una part sentimental molt important que fa que t’impliquis més. Llavors, quan les coses van molt bé, fantàstic. Però quan les coses no surten, costa més de païr». Malgrat això, Fíguls expressa que «en general, les coses acaben sortint. Des de bon començament vam plantejar que, com que ningú cobra, no podem exigir a la gent que faci unes feines en uns temps determinats. Tardem més, però ho acabem fent». Aquest esperit els ha portat a ser «molt tossuts. Sent constants i dedicant-hi hores, fa que tot acabi sortint».

Això els ha permès situar-se com una referència a nivell internacional. «Ens han vingut a buscar per la feina prèvia que havíem fet», explica el president. Han fet trobades a Àustria o Andorra i han rebut persones de França, Anglaterra o Mèxic. «Estàven aquí un cap de setmana, els ensenyàvem el que fèiem i això genera transmissió d’informació i un prestigi». També suma el fet de ser una entitat sense ànim de lucre, sovint fent la feina que fan grans empreses o institucions. «És el que cobrem, aquest reconeixement, perquè econòmicament no».

A més, l’especialització en arqueologia salina, que «amb tota la modèstia, a nivell de recerca hem situat Cardona al món», els ha permès desenvolupar una revista sobre el tema de la qual ja porten dos números i estan preparant-ne dos més. «El primer va ser complicadíssim, vam començar-lo el 2021 i vam acabar-lo el 2024. El segon ja va ser molt més fàcil, el tercer l’estem acabant i el quart és fàcil perquè la gent ja ens coneix i diu que sí. I això ens fa sentir orgullosos», assegura.

Tornant a casa, Fíguls destaca que, tot i ser difícil fer sinergies amb les altres entitats per la tipologia de l’IREC, han aconseguit treballar amb algunes associacions de Cardona per fer projectes conjunts. «Vam fer una ruta per la vall salina. Nosaltres vam posar els coneixements i Camàlics, el grup excursionista de Cardona, van fer la ruta. Crec que encaixem força bé». Per altra banda, també tenen bona relació amb les universitats, ja que bona part dels membres de l’IREC hi treballen com a professors. «Per exemple, per les excavacions, l’UAB sempre ens proporciona l’aval. I és important tenir aquesta bona relació».

En canvi, lamenta que, en ocasions, les administracions públiques no s’hi hagin posat de cara. «Sap greu, perquè creus que fas una cosa que se’n pot aprofitar molta gent, i a vegades l’administració no et dona suport». El president creu que «si podem aconseguir que el relat entri, que els polítics vegin una oportunitat, ells s’hi posaran».

Mitja vida per la recerca

Fíguls, que és doctor en arqueologia, porta bona part de la seva vida dedicada a la recerca, i especialment amb l’IREC, explica que la gent li diu que «m’ho prenc molt personal. I és així. Jo ja no visc a Cardona, però tinc bona part del meu cervell allà, i l’IREC m’ha donat l’oportunitat de poder fer recerca a casa meva i conèixer gent fantàstica». «És una motxilla que he portat. Al començament era molt pesada, però quan et vas fent gran aprens a relativitzar les coses i separar-les». Destaca que l’IREC ha sigut important per ell, però també per la seva família. «Ho han viscut i ho han patit. A parts iguals».

De cara a aquesta celebració dels 35 anys, no faran més actes, sobretot per «una qüestió econòmica», però estan acabant un estudi d’una col·lecció de destrals de pedra del Museu de Guissona, i projectes amb les escoles, liderats per Judit Pons, perquè «els més petits entenguin el patrimoni més proper que tenen». I els reptes de futur? «D’entrada, consolidar la revista. I després, que hi hagi un relleu generacional. Perquè sinó, el dia que pleguem els veterans, s’acabarà». «Volem que hi hagi aquest relleu i que la gent que vingui per darrere ho faci amb empenta». En aquest sentit, Fíguls destaca que «ara tenim dos joves que tenen molt interès i que poden aportar molt en aquest canvi generacional», però que «necessitem que la gent conegui el que fem, perquè llavors és quan trobem més persones que hi vulguin participar».

Subscriu-te per seguir llegint