El Govern agafa de model l’actual tram sud de la C-55 per expandir-lo a la xarxa de carreteres

El tram sud de la C-55 viu una paradoxa. Alhora que la seva història i evolució s’ha vist absolutament condicionada en les últimes dècades per la convivència amb l’autopista i l’ombra que li projecta, ara aquesta carretera s’ha convertit en model a copiar en altres de la xarxa viària catalana. El que aquí ha rebut nombroses crítiques, la seva transformació en una via amb mitjana de separació tot i només tenir per norma general un carril per sentit (el que li ha valgut el malnom popular de ‘ratera’), ha esdevingut per al Govern un mètode exportable.

De fet, el que es vol traslladar és la seva evolució posterior, ja que després de la primera intervenció que es va fer fa gairebé una dècada entre Manresa i Castellbell (quan es va implantar aquesta barrera central per evitar els fatídics xocs frontals), el departament de Territori hi ha anat portant a terme successives intervencions per crear nous carrils d’avançament alternats, fins a Olesa. L’últim és el que s’ha obert en sentit sud entre l’accés a Castellbell i el túnel de Bogunyà, i actualment hi ha en execució el que es fa en sentit nord entre Sant Vicenç i Castellgalí.

Aquesta estructura desenvolupada de forma pionera en aquest tram sud de la C-55 (amb la barrera de separació central i els carrils d’avançament alternats com a elements principals) és el que el departament de Territori ha batejat com a model 2+1 (en referència als carrils) i és el que ara vol expandir.

L’abril del 2025, la conselleria de Territori de l’actual executiu socialista va presentar un pla que al llarg del que queda d’aquesta dècada vol transformar amb aquesta estructura un total de 390 quilòmetres de carreteres arreu del país, que s’afegiran als que ja hi ha fets o en execució, fins a sumar-ne un total de 425 repartits entre 24 vies de tot el país.

En el cas de la Catalunya Central, el pla preveu que d’aquí al 2030 s’implantarà a 30 quilòmetres més de la C-55 en el seu pas per aquesta comarca, i que per primer cop ho farà també de Manresa cap al nord. Fins ara, només s’havia aplicat en el tram sud, que igualment també en guanyarà en aquesta operació. També se’n preveu a la C-59, un dels principals eixos de connexió del Moianès, tot i que situats en el tram del Vallès (a Caldes de Montbui).

A la C-55, el pla aprovat pel Govern inclou estendre aquest 2+1 des de Manresa (amb inici com a punt de referència a la rotonda de la Petrocat, a la confluència amb l’eix Transversal) fins a Súria. Són un total de 14 km continus, però que com a projectes i temps de materialització es divideixen en tres trams: des de Manresa fins a Sant Joan de Vilatorrada seran un total de 3 km amb una inversió prevista de 2,6 milions d’euros; de Sant Joan fins a Callús, 2,3 km més i una inversió prevista de 6,4 milions. I, un cop completat aquest recorregut, per arribar fins a Súria, tal com preveu el pla, caldrà esperar fins al període 2028-2030. Serà la intervenció de més longitud en aquest tram nord, de 8,6 km, tot i que en aquest cas no hi ha encara estimació pressupostària.

Per a aquest desplegament del 2+1 el Govern ha buscat una fórmula de participació mixta público-privada.

Ara a Sant Vicenç

Un dels trams actius de construcció de 2+1 es troba precisament a la C-55 sud. Es tracta de l’obra que s’està executant consistent en la construcció d’un segon carril en sentit nord mitjançant el perllongament del vial d’incorporació de Sant Vicenç de Castellet. Els treballs abasten una longitud d’1,2 quilòmetres, des de l’enllaç de Sant Vicenç fins a l’entrada de la travessera de Castellgalí.

Per implantar el nou carril, s’amplia la plataforma de la carretera en sentit Manresa. És a dir, l’espai actual entre la calçada i el traçat del riu. Aquesta actuació comporta la construcció d’una escullera per protegir el terraplè de la carretera de possibles erosions i l’adequació de diversos elements de drenatge. A més, es complementarà amb la instal·lació de barreres de seguretat, senyalització i abalisament.

Subscriu-te per seguir llegint