«Pere Casaldàliga continua sent tot un referent per a molta gent al Brasil»
Aquest dissabte farà 6 anys de la mort del bisbe balsarenyenc, però el seu llegat perdura entre les comunitats on va viure i que han visitat membres de la Fundació que porta el seu nom

Assistents a la Romeria dels Màrtirs d’enguany davant d’una pantalla on es projecta una imatge on apareix Casaldàliga (a l’esquerra) / Fundació Pere Casaldàliga

Sis anys després de la seva mort, la petjada del bisbe emèrit Pere Casaldàliga «encara es nota molt i està ben present en el dia a dia del poble», a São Félix do Araguaia i tot el seu entorn, on el religiós balsarenyenc va lluitar durant dècades en defensa de la població més desafavorida fins que va morir el 8 d’agost del 2020. Ho explica Fina Farrés, membre de la Fundació Pere Casaldàliga, que aquest juliol ha visitat la prelatura del bisbat on ell va exercir, i aquest dissabte serà present a l’homenatge que Balsareny dedicarà al bisbe emèrit coincidint amb l’aniversari de la seva mort. També n’hi haurà un a São Félix do Araguaia (vegeu més informació més avall).
I és que, ja han passat sis anys, però aquí el seu record i allà el seu llegat, continuen ben vius, assegura Farrés. Juntament amb les nebodes del bisbe, Glòria i Laura Casaldàliga, aquest estiu ha assistit a la Romeria dels Màrtirs de la Caminada, que se celebra cada cinc anys a la població de Ribeirão Cascalheira, a unes 9 hores en cotxe de São Félix do Araguaia però a la mateixa prelatura. Allà, s’hi recorda la tasca de missioners i de defensors dels drets humans, entre els quals el pare Joao Bosco Burnier, que fou assassinat davant del bisbe Pere per defensar els drets de dues dones torturades, o el mateix Casaldàliga, explica Farrés. Ja havia estat en altres edicions de la Romeria, però la d’enguany era la primera des que el Pere va morir. «Ja m’esperava» trobar-hi encara molt viu el llegat de Casaldàliga, sosté Farrés, tenint en compte el contacte continuat amb la gent i els moviments socials de São Félix i també amb el seu bisbe actual, el pare Lucio Nicoletto, «que va venir fa poc i ja ens va presentar la realitat actual de la prelatura». Tanmateix, diu que es va sorprendre de la quantitat de persones que van participar a la Romeria «i de veure-hi tantes comunitats que havien treballat amb el Pere». Explica que aquestes comunitats de base tenen molt present la figura de Casaldàliga, «i no tan sols al poble sinó a tot arreu on hi ha entitats amb què el bisbe emèrit havia estat vinculat i havia ajudat a crear, des del Consell Indigenista Missioner (CIMI), fins a la Comissió Pastoral de la Terra (CPT)».
El llegat de Casaldàliga, doncs, s’estén a molta distància de São Félix, però és en aquesta localitat on el seu record és més present. Farrés explica com l’Ajuntament ha modernitzat una capella impulsada pel bisbe balsarenyenc, mentre que la casa on vivia «es manté tal com la va deixar ell i obre tots els matins per a qui la vulgui visitar». També es pot consultar l’arxiu de la prelatura al centre comunitari (batejat com l’arxiu de la tia Irene, que va ser una de les principals persones que van fer equip amb el bisbe), on hi ha documents relacionats amb Casaldàliga, les cartes pastorals que feia, els premis que va rebre, o la bibliografia que altres persones van escriure sobre ell. I entre els més joves també es dona a conèixer a través de l’escola, «perquè els ensenyen què va fer», sovint «amb tallers literaris on es pren de referència la poesia de’n Pere».

L’espai destinat a la capella a la casa on vivia Pere Casaldàliga / Fundació Pere Casaldàliga
La feina continua
Més enllà del llegat que en queda, les tasques en la lluita per la defensa dels més febles que Pere Casaldàliga va desenvolupar al llarg de tota la seva trajectòria al Brasil, han trobat un relleu, explica Farrés, «ja sigui d’una forma personalitzada per part de gent que havien treballat amb ell i n’han agafat el testimoni, com també des d’un punt de vista més generalitzat que s’observa a través de la feina que fan les comunitats i els diversos moviments socials que ell mateix havia ajudat a impulsar». Per exemple, explica que durant l'estada d’aquest juliol al Brasil va visitar un assentament del Moviment Sense Terra, «on tenen el Pere com a gran referent a l’hora de formar els seus líders». Després de sis anys, «per a ells continua sent un exemple per la lluita de totes les seves causes, no tan sols a nivell religiós, sinó també de justícia social, i fins i tot ho és la seva poesia».
Per tot plegat, Farrés confia «que aquesta memòria perdurarà, empesa per la gent de la prelatura que volen conservar el seu llegat. Hi ha una voluntat molt forta per part de les comunitats de base, i això ens dona esperança», conclou.
Aquest dissabte, un doble homenatge
Amb motiu del sisè aniversari de la seva mort, Casaldàliga serà recordat aquest dissabte a Balsareny, on va néixer, i a São Félix, on és enterrat.
A Balsareny li dedicarà una ofrena a 2/4 de 7, i després, a la Sala Sindicat, tindrà lloc la xerrada «Pere Casaldàliga i Arcadi Oliveres: radicals a favor de la vida», amb l’historiador Jordi Algué i la periodista Mar Valldeoriola. Clourà l’acte una actuació de Celeste Alías i Santi Careta.
A São Félix, a la tarda (hora d’allà) es farà una jornada d’oració, cant i memòria.
- José Abellán, cardiòleg: 'En realitat no són 10.000 passos al dia, són molts menys i importa molt com els donis
- Sílvia Cubo Pons, la candidata d'Aliança Catalana: 'Estic preparada per assumir la responsabilitat de ser la primera batllessa de Manresa
- L'alcaldessa de Solsona acomiada amb emoció a Miquel Pérez, hereu de les comarques lleidatanes: 'La seva manera de fer l'ha convertit en un referent
- M'han punxat, m'han punxat!', el crit de Carles Vilajosana després de patir la ganivetada mortal a Manresa
- De buscar mallots de llana a convertir-se en la roba oficial de la Portal Attack: neix a Casserres un projecte que uneix tèxtil i ciclisme
- Els joves acusats de ser els autors de l'homicidi de Manresa, una vida enfrontada a l'educació i la societat
- Manuel, ensinistrador caní: «Si el teu gos fa això quan arribes a casa, t’està intentant dir alguna cosa»
- Sílvia Cubo Pons serà la candidata a Manresa d'Aliança Catalana a les municipals del 2027