La pertinença a l’ADF passada de pare a fill: "Veia el meu pare anar a apagar foc i jo volia anar amb ell"

Quants anys fa que sou ADF?

(Josep Capdevila) Pràcticament des que es va iniciar l'agrupació. Jo soc fill de pagès i, arran dels incendis del 94, la gent va començar a veure la necessitat de defensar el bosc i, almenys, protegir les masies. No recordo exactament l'any, però devia ser cap als anys 2000 quan ens hi vam posar.

(Oriol Capdevila) Jo des que tinc 18 anys, perquè aquest és el requisit per poder entrar-hi. El meu pare em va dir: "Apunta-t'hi, perquè si algun dia hi ha un foc per aquesta zona i vols sortir a ajudar-me, o ajudar algun conegut de les masies, no t’hi deixaran anar-hi si no ets ADF". I així va ser com m'hi vaig apuntar.

Ha canviat molt?

(O.C.) Des que nosaltres vam començar fins ara s'ha professionalitzat molt. Han anat agafant cos, hi ha més gent, tenim més eines, més equips de protecció individual, més formació... La diferència entre quan va començar tot això i ara és brutal.

(J.C.) Als focs del 94 hi anàvem a apagar incendis amb vambes. Venia gent de ciutat i tots plegats anàvem així. Ara és impensable. No et deixen acostar a un incendi sense casc, sense equip de protecció ni sense tot el material corresponent.

Oriol, tu de petit ja devies veure que el teu pare sortia als incendis...

(O.C.) Sí. Recordo especialment l'incendi del 2003 o del 2004, quan es va cremar tota la zona de Vilafruns. Jo era petit i vaig pujar aquí dalt a veure els helicòpters, que feien provisió de gasoil. Mentrestant, ell era allà apagant el foc. Quan ets petit tot això t'impressiona molt. Després escoltes les històries que expliquen els grans sobre aquells incendis i encara t'impressiona més.

(J.C.) També s'ha de dir que sempre t'ha agradat la muntanya. Quan coneixes tant aquest entorn, encara veus més la necessitat de protegir-lo.

Quan us avisen que hi ha un incendi, deixeu la feina i marxeu?

(J.C.) Normalment sí. Quan hi ha un incendi es considera una causa de força major i pots justificar que deixes la feina. Una altra cosa és el patrullatge preventiu de l'estiu. Hi ha gent que està jubilada o que aquell dia no treballa i són els que surten a donar el tomb.

(O.C.) Per exemple, l'incendi de Navarcles, el de fa unes setmanes. Jo estava treballant aquí mateix, era just davant. Vaig plegar de seguida. Sempre porto la bossa preparada a la furgoneta, amb tota la roba i el material. Em vaig canviar i vaig marxar. Quan vaig arribar vaig veure que la cosa podia complicar-se. Vaig trucar al meu pare i li vaig dir: "Ja pots enganxar el remolc que tenim aquí, perquè això pinta una mica malament".

Fa 30 anys us posàveu davant de flames de sis metres...

(J.C.) Sí. Això avui és impensable. Ara, quan realment un incendi és seriós, la nostra feina és una altra. Ara tothom ha de passar pel punt de trànsit. Allà és on et diuen on has d'anar, amb qui has d'anar i quan pots entrar al foc o quan no. Les ADF ja no podem fer el que volem, com passava abans. Quan és un foc petit sí que pots sortir ràpidament per protegir una masia, una granja o el que sigui. Però en un incendi gran no. I, al cap i a la fi, la nostra funció no és anar a apagar foc com els Bombers. La nostra feina és donar suport, rematar després l'incendi, vigilar que no es revifi i fer totes aquestes tasques. Aquesta és l'essència de les ADF.

Vosaltres, sempre que podeu, hi aneu junts, pare i fill?

(J.C.) Sí, normalment sí.

(O.C.) A no ser que algun dels dos treballi o estigui fent una altra vigilància, però sempre que podem coincidim.

Com a pare, es pateix més?

(J.C.) Sí, és clar. Però també és veritat que avui dia, quan hi ha un foc gros, no ens deixen posar en situacions de molt risc.

Hi ha gent jove que va entrant a les ADF?

(O.C.) Sí que hi ha gent jove. El que passa és que molta gent encara es pensa que una ADF només serveix per anar a apagar foc. I no és així. Fem molts més preventius que incendis. Quan hi ha una ventada, quan neva, quan cau un arbre, quan hi ha qualsevol incidència... moltes vegades acabem fent més serveis d'aquests que no pas anant a apagar foc. I, afortunadament, és millor que sigui així.

A vegades no acabeu anant a l’incendi

(J.C.) Moltes vegades sembla que no estiguis fent res perquè no ets allà on hi ha les flames. Però si aquell incendi gira i entra cap al teu municipi has d'estar preparat. No pots marxar a un altre lloc i deixar desprotegit el teu terme. Això també forma part de la feina.

I això continua sent voluntariat.

(J.C.) Sí. Tot això ho fem de manera voluntària. Cadascú té la seva feina, la seva família i les seves obligacions. Quan sona el telèfon, si podem, deixem el que estem fent i hi anem. Perquè al final és una manera d'ajudar el poble i protegir el territori.