Sant Llorenç del Munt, parc natural i també tecnològic

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un espai que atrau l’atenció d’experts i aficionats per la seva fauna i flora i per la seva conservació. Però, des de fa uns anys, també ho fa des del món de la tecnologia. Diverses iniciatives publicoprivades, liderades des de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb empreses del món de la conservació natural i les branques tecnològiques, han permès que l’espai natural s’hagi convertit en un banc de proves sobre com implementar càmeres i sensors i integrar-los a la natura. A més, aconsegueixen fer una funció clau en la conservació i observació de la fauna, especialment de les aus que habiten al Parc; i també pel control i la prevenció d’accidents i, sobretot, d’incendis.

En un moment d’augment de les visites del públic als parcs naturals, des de la Diputació, encarregada de gestionar el Parc Natural, situat entre el Bages, el Moianès i el Vallès, s’ha optat per estudiar amb deteniment, no només les espècies, sinó també l’impacte que té el pas dels visitants en la flora i fauna del parc, especialment en la nidificació. El passat 2025, més de quinze milions de persones van visitar els parcs naturals arreu de l’estat espanyol. És un lleuger descens respecte la tendència creixent dels darrers anys, ja que el 2024 es van arribar als 16 milions.

Els primers passos que es van fer en aquest sentit, ara ja fa uns quants anys, va ser l’instal·lació de càmeres en punts com nius d’aus per observar el seu comportament i, sobretot, si aconseguien reproduïr-se i tenir descendència. El 2023 es va seguir la nidificació d’una parella de falcons pelegrins (Falco peregrinus) gràcies a l’instal·lació d’una càmera web al niu. En aquell any, aquella parella no va aconseguir tenir descendència, i els tècnics del servei de parcs de la Diputació de Barcelona van poder observar i estudiar tot el procés amb precisió gràcies a la càmera. D’aquesta manera, van descobrir que hi havia hagut intromissions d’una parella de corbs i d’un altre mascle de falcó. Malgrat això, hi va haver un ou, però quan havia de néixer, la càmera va fallar i no es va veure si va acabar sortint de l’ou abans de desaparèixer. Per aquell motiu, Miranatura, l’empresa encarregada d’aquella càmera, la va substituïr per poder veure-ho amb més fiabilitat durant la següent etapa de nidificació. Aquell any, també es va instal·lar una càmera de fototrampeig en un punt d’aigua per poder veure amb més ocasions els falcons.

L’any següent, el programa internacional Tech4Nature, que va desenvolupar la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i l’empresa Huawei, va instal·lar una càmera web d’alta definició dins d’un altre niu, en aquest cas, d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Aquella ocasió també va ser gestionada per Miranatura i es va complementar amb l’anellament i col·locació d’un receptor GPS al mascle de la parella que nidificava aquell niu. L’objectiu, en aquell cas, era poder estudiar els factors externs que perjudicaven la seva reproducció per protegir-ne la nidificació i actuar davant riscos ambientals eventuals de forma ràpida i eficaç. Principalment, un dels principals estudis va ser la coexistència dins del parc, especialment en zones de cria, entre els humans i la resta de la natura.

Precisament l’activitat humana és un dels factors més importants que s’han pogut vigilar. Els visitants, especialment aquells que no es comporten correctament dins del parc, poden ser un element disruptiu per la fauna i flora de l’espai natural. Precisament per controlar que no hi hagués problemàtiques al respecte, el passat mes de desembre es va dur a terme la instal·lació de diverses càmeres i sensors amb l’objectiu de controlar, en aquest cas, els visitants que feien activitats d’escalada o espeologia. Es consideren que són activitats que, malgrat el seu arrelament, poden ser nocives si no es duen a terme correctament, ja que és molt fàcil que puguin malmetre els espais que utilitzen. Aquesta actuació es tractava de la segona fase del programa Tech4Nature. Mitjançant sensors lumínics, equips acústics i sistemes de captura d'imatges, el projecte analitza la freqüència, la distribució temporal i l'impacte potencial d'aquestes pràctiques sobre colònies de ratpenats i sobre espècies nidificants. Amb aquesta informació, es preté buscar mesures que puguin fer compatible la pràctica d’aquests dos esports, arrelats al parc i a tot Catalunya, amb el respecte a la fauna que habita al parc.

Finalment, ja aquest estiu, el parc va donar una passa més en l’implementació de tecnologia a l’espai natural. En plena onada de calor, es va anunciar que un dispositiu, ubicat a la masia la Mata de Mura, ha començat a seguir l’evolució de la vegetació dels boscos del parc. La instal·lació consisteix en un dispositiu ubicat a la torre de l'estació meteorològica oficial, que actua com a centre de comunicació d'una xarxa de sensors. Aquesta actuació s'emmarca en una iniciativa del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) dins d’un projecte (ECO-FUN), que investiga com responen els boscos mediterranis davant del canvi climàtic. Gràcies a aquest projecte, es poden detectar canvis meteorològics sobtats i entendre millor el funcionament dels boscos a través de xarxes de sensors, que pemeten monitorar en temps real variables com la temperatura, la humitat, les condicions del sòl, i variables fisiològiques dels arbres que influeixen en la salut del bosc. La torre que des de fa anys acull l'estació meteorològica homologada del parc va facilitar el muntatge i la posada en marxa del sistema, evitant noves intervencions en l'entorn natural.

Subscriu-te per seguir llegint