Entrevista | Antoni Guntín Director de l'Observatori Astronòmic de Castelltallat
«L’eclipsi solar és un fenomen impactant i, a més, té un component addictiu»
L'Observatori de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages, serà aquest dimecres un dels punts neuràlgics on poder veure l’eclipsi solar des de la Catalunya Central. El seu director i expert en astronomia, Antoni Guntín, anima a presenciar el que qualifica d’un esdeveniment únic i que, en general, al Bages ocultarà el Sol en un 99,6 %, i «serà igualment espectacular»

Antoni Guntín, director de l'Observatori Astronòmic de Castelltallat / Arxiu particular

Antoni Guntín Gurguí dirigeix des de fa gairebé 20 anys l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages, que prepara una jornada especial per a aquest dimecres amb motiu de l’eclipsi solar que tindrà lloc a partir de 2/4 de 8 del vespre, i que es podrà observar amb precisió des de les seves instal·lacions. Resident a Sant Vicenç dels Horts, Guntín és escenògraf de teatre però la passió per l’astronomia que ja tenia de ben jove l’ha convertit en un expert en aquest àmbit després de 50 anys de plena dedicació. Demà no es perdrà l’eclipsi total de Sol, i no serà el primer que observa.
Com es viurà l’eclipsi en un Observatori com el vostre?
Volem dedicar tota la jornada a l’astronomia. D’una banda, tenim un telescopi informatitzat per localitzar qualsevol astre en qualsevol moment sempre que estigui visible, de manera que ens permetrà observar el Sol i també planetes com Venus o Júpiter, que es veuen molt bé de dia. De fet, és una activitat d’astronomia diürna que farem per primer cop aquest dimecres després d’un assaig que ja vam realitzar fa uns dies, i que a partir d’ara instaurarem tots els diumenges. I la tarda d’aquest 12 d’agost, la dedicarem a l’eclipsi amb tres xerrades prèvies a l’església de Sant Miquel de Castelltallat per explicar curiositats de l’eclipsi i com mirar-lo amb seguretat. Després l’observarem tots plegats. A més, la nit coincideix amb lluna nova i amb el moment màxim de la pluja d’estels dels Perseids, que mirarem després de l’eclipsi (vegeu més informació a la notícia complementària d’aquesta entrevista a la pàgina 3).
Quanta gent espereu?
En l’observació amb els aparells esperem 210 persones, que és la capacitat màxima que tenim a l’Observatori de Castelltallat, però davant de fenòmens com aquest sempre hi ha gent que ve de forma espontània, sense entrada. Preveient que aquesta vegada això també ens passarà, tallarem el pas davant l’Observatori, on només es podrà accedir amb l’entrada, i a tots aquests espontanis que no en tinguin se’ls donarà un plànol i la localització d’un lloc situat a un quilòmetre d’aquí que hem escollit especialment i des d’on també podran veure molt bé l’eclipsi. A més, els donarem l’opció de comprar unes ulleres per observar-lo sense riscos. És un camp que hem llogat al seu propietari expressament per a l’ocasió, amb una vista perfecta de la posta de Sol, i on caben més de 500 persones.
Des de quins punts es podrà veure més bé l’eclipsi a les nostres comarques?
S’ha de buscar un lloc des d’on es pugui veure un horitzó el màxim de ras possible en direcció a la posta de sol, cap a ponent. D’entrada, són recomanables els punts alts i s’ha d’evitar que hi hagi edificis o muntanyes que puguin obstaculitzar la visibilitat. Per a qui encara no ho tingui clar, es pot fer un assaig aquest mateix vespre, perquè tot just falta un dia per l’eclipsi i el punt per on es pondrà el sol serà molt similar. On es veurà més bé és a l’àrea de Tarragona i les Terres de l’Ebre, però la resta de Catalunya no quedarà pas buida. Al Bages, per exemple, l’eclipsi no serà total però arribarà al 99,6% i serà igualment espectacular.
L’ocultació serà molt similar arreu de les comarques centrals, doncs...?
Sí, la variació d’un lloc a un altre serà mínima. La totalitat passa per les Terres de l’Ebre i per Tarragona, on durarà aproximadament un minut i mig, i el límit per la banda nord és a Vilanova i la Geltrú, on encara hi haurà un cent per cent d’ocultació del Sol, tot i que serà molt breu. A mesura que ens anem allunyant d’aquesta àrea, ens trobarem amb un 99,8 % d’ocultació del Sol a Barcelona, un 99,6 % al Bages, i cap a un 99,4 a Girona. En aquests llocs no hi haurà una totalitat de l’eclipsi, però arribarem a veure un filet molt prim de Sol perquè, malgrat que hi hagi aquestes variacions, tot Catalunya entrarà molt a la vora de l’ombra de la Lluna. La gent es pot anar traient les ulleres, i des de l’Observatori convidarem a fer-ho, i no per veure el Sol, que s’ha de mirar amb les ulleres posades, sinó per veure l’entorn, perquè tindrem una transformació del paisatge realment molt bona.
Estem davant d’un dels fenòmens astronòmics més importants per a les generacions actuals tenint en compte la seva excepcionalitat en el temps?
Sí. I amb tot i això, l’any que ve hi haurà un altre eclipsi solar proper. S’observarà molt bé des d’Andalusia i des del nord d’Àfrica i tindrà una trajectòria molt bona perquè es produirà a les 9 del matí, en què el Sol ja estarà alt, i això farà que l’eclipsi total duri fins a uns 4 minuts. Des del Bages, aleshores veurem el Sol tapat en un 75 %. Però és que el 2028 n’hi haurà un altre. En aquest cas, la Lluna estarà més allunyada de la Terra, de manera que no arribarà a tapar tot el Sol i el màxim que es veurà serà com una anella de foc. La curiositat és que ens trobem davant d’un trienni d’eclipsis molt pròxims entre ells, tenint en compte que l’últim que es va poder veure de forma total des de Catalunya va ser el 1905 i el pròxim no s’espera fins passat l’any 2100. Per tant, no només ens trobem davant d’un esdeveniment molt bo sinó que en tindrem tres de seguits, i això s’ha de valorar.
En el nostre cas, aquest el tenim a casa, però també s’espera que vingui molta gent de fora...
Sí, i és molt probable que aquest eclipsi serveixi perquè molts catalans en gaudeixin fins al punt que els desperti l’interès per planejar algun viatge per anar a veure altres eclipsis més endavant. Després d’observar-ne un, hi ha gent que es converteixen en caçadors d’eclipsis perquè estem davant d’un fenomen impactant i que té un component addictiu. És molt bonic veure com el Sol, la Terra i la Lluna, els tres cossos que regeixen la nostra vida, estan perfectament alineats. També és interessant analitzar el joc de proporcions, perquè si el Sol fos una bola d’un metre i mig, la Lluna tan sols tindria tres mil·límetres, i és brutal veure com aquests tres mil·límetres poden arribar a tapar aquella esfera tan gran pel fet que una estigui molt lluny i l’altra molt a la vora. En el moment de la coronació, això es fa evident i és molt emocionant.
Què veurem, com a mínim, en cas que en el moment de l’eclipsi plogui o els núvols tapin la visibilitat?
La veritat és que quan mires a l’horitzó, com s’haurà de fer en aquest cas, sempre hi pot haver una major acumulació de núvols que no pas quan la mirada és més zenital, i podria ser que això passés en algun lloc. Però no s’ha de ser pessimista, i passi el que passi, amb tota seguretat veurem com s’enfosqueix el cel i com en poca estona es torna a aclarir fins a la posta. Això sol ja serà un fet estrany.
N’hi haurà prou amb posar-se unes ulleres?
Sí, però han de ser homologades. Tot i això, és aconsellable no mirar el Sol més d’uns tres minuts seguits, s’han de fer pauses. L’eclipsi no es pot veure ni amb un vidre velat, una radiografia, o una màscara de soldar...
On es poden trobar?
Nosaltres en vendrem, però també n’hi ha en òptiques, farmàcies... Cal fixar-se que portin el número que en garanteix l’homologació, i que és l’EN ISO 12312-2.
Quines podrien ser les conseqüències de no portar les ulleres que cal?
Hi podria haver una lesió important, que es cremi la retina. En aquest cas la patologia és una taca negra al mig del camp de visió, i el problema és que no se soluciona amb una operació. Però això seria en un cas extrem. Les lesions de menys gravetat podrien ser petites molèsties de picor als ulls o efectes similars. El perill, si algú es treu les ulleres i mira el Sol, és que potser l’ull ho aguanta una miqueta però no és gens bo perquè no deixa d’haver-hi radiació ultraviolada. Hem de confiar que la gent tindrà seny.
Més enllà de les possibles lesions oculars que hi pugui haver si no es va prou amb compte, aquests eclipsis poden tenir algun altre efecte sobre l’estat d’ànim o el comportament de persones o animals?
S’ha demostrat que després d’eclipsis com aquest hi ha una acumulació de gent a urgències per problemes als ulls, però fora d’això no hi ha cap més conseqüència. En els animals, s’observa que fan tot el ritual d’anar a dormir perquè pensen que realment es fa de nit, i es tornen a despertar passat el fenomen.
Esdeveniments com aquest, que entre la gent corrent simplement desperten la curiositat, aporten algun tipus d’informació a científics i astrònoms?
I tant! Per exemple, les lents gravitatòries que es deriven de les teories d’Einstein sobre la desviació de la llum per la gravetat, estan assajades amb un eclipsi. D’altra banda, hi ha astrònoms que se situen just al punt on es poden observar millor les anomenades Perles de Baily, que és la llum del sol penetrant entre les crestes dels cràters de la Lluna en un eclipsi, que són espectaculars i permeten fer estudis molt detallats.
Subscriu-te per seguir llegint
- La germana de Carles Vilajosana Arocas, la víctima de l'homicidi de Manresa, assegura al funeral que portarà el cas al Parlament 'i més enllà. Arribaré fins on calgui
- Crim de Manresa: un quilòmetre d'assetjament a la víctima abans de l'atac mortal
- Marc Miravitlles, pneumòleg: 'Ningú s’atreviria a beure aigua bruta, no obstant cada dia respirem aire brut
- Dolors Liria, degana del Col·legi de Psicologia: 'Si algú es vol aprofitar d'una baixa, li serà més fàcil tirar per la via de la salut mental
- Un vídeo mostra l'atac d'un dels detinguts pel crim de Manresa a una altra víctima
- El grup Casablanca obrirà una discoteca d’hivern a Manresa inspirada en La Pera
- Sor Lucía Caram: 'No m'avergonyiré mai de tenir un banc d'aliments ni de donar oportunitats de formació i inserció
- Els Mossos escorcollen el domicili d'un dels dos menors detinguts per la mort de Carles Vilajosana, a Manresa