Mor als 100 anys el psiquiatre i exmonjo de Montserrat Jordi Vila-Abadal

El psiquiatre Jordi Vila-Abadal ha mort aquest dimarts als 100 anys, tal com ha avançat TV3. Al llarg de la seva trajectòria, a més d’estar vinculat a diverses iniciatives civils i culturals, va ser monjo al monestir de Montserrat entre el 1964 i el 1968. Per voluntat pròpia, després d’haver donat el seu cos a la ciència, la família ha confirmat que no hi haurà cap mena de comiat públic.

Durant la seva etapa religiosa (1945-1968), va formar part de les comunitats monàstiques de Montserrat i Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya del Nord. Després de deixar els hàbits, el 1978 va reprendre la carrera de Medicina per exercir com a metge, un àmbit en què va impulsar un centre pioner centrat en les addiccions no alcohòliques i, posteriorment, va crear l’entitat Acollida i Acció Terapèutica (ATT). La seva sortida del sacerdoci la va justificar a la revista Foc Nou, on va assegurar que «l’Església és irreformable». Més endavant es va establir a París, on va col·laborar activament en la comissió organitzada per gestionar el retorn de Josep Tarradellas.

En l'entrevista a Foc Nou amb la periodista Teresa Carreras, va parlar sobre les persones addictes: "Hi vaig fer un treball de comprensió, empatia i d'ajudar-los a trobar punts de referència que els animessin a voler viure sense necessitat de drogar-se". I va afegir: "vaig aprendre que el model neoliberal de la societat actual margina moltes persones que, per suportar la seva trista situació, recorren equivocadament a l'ús de drogues. Ara em reafirmo en la idea que una societat neocapitalista sempre marginarà persones que per sortir de la seva situació acudiran a falsos remeis."

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va publicar, entre d’altres, els assajos Per què es droguen els joves?, el 1988; La joventut, entre l’encant i el desencant, el 1993, i la trilogia formada per Cartes al cel (2004), Noves cartes al cel (2006) i Cartes que no lliguen (2009). A més, als 96 anys, el 2022, va publicar De l’ésser humà i la natura. Reflexions d’un agnòstic.

Va ser president del CIEMEN, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, entre 1998 i 1999. El 2000 va fundar la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i el 2006 va ser cofundador i president de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD).

"Jordi Vila-Abadal era un referent ètic i polític del país, compromès amb la justícia social, amb Catalunya i amb l'ideal de la seva plena llibertat", ha recordat el CIEMEN. "Amb la seva mort, desapareix una figura cabdal del compromís cívic i polític del nostre país", ha continuat el centre internacional per a les minories.

"Ens deixa, però, el llegat d'una vida dedicada a la justícia social, la defensa de Catalunya i la llibertat del país, com també a la defensa de la dignitat i els drets de les persones", ha recalcat el CIEMEN. "Volem expressar el nostre més sentit condol a la seva companya, Glòria Romaní, i a tota la seva família, amistats i companys i companyes de lluita. Agraïm profundament a Jordi Vila-Abadal el seu compromís amb el CIEMEN i amb la defensa dels drets col·lectius dels pobles", ha conclòs el centre internacional.