L’eclipsi des del Parc de l’Agulla: «Avui el berenar té més bon gust»

«Com a mínim un cop a la setmana venim aquí a la tarda al berenador a prendre alguna cosa. Avui tenim un espectacle afegit. És un balcó privilegiat. Fins i tot el berenar té més bon gust». Remei Martínez, acompanyada de la seva amiga Dolors Requena, gaudia així des de la terrassa del berenador del Parc de l’Agulla de Manresa de l’inici de l’eclipsi solar. La imatge (d’elles) era singular. Degustant el berenar amb les ulleres de protecció posades, alternant la mirada entre l’horitzó per no perdre detall de l’evolució del fenomen, però també sense descuidar els entrepans i els refrescos que degustaven plàcidament. La terrassa del berenador era plena a vessar, en l’inici de l’eclipsi, perquè un lloc ja de per si tan buscat a l’estiu, aquest 12 d'agost ha tingut un teló de fons immillorable.

En una de les vores de l’entorn del llac, la família Hernández Arill (parella i dos fills) s’han instal·lat plàcidament amb tot l’imprescindible: cadires plegables, nevereta amb refrigeri i les corresponents ulleres de protecció. Albert, el pare, explicava que «no ens ho havíem estudiat gaire, i la veritat és que no estàvem gens segurs que des d’aquí ho poguéssim veure gaire bé. Però el cert és que la panoràmica és fantàstica, i l’aigua del llac entremig queda preciós».

Els fills, de Joan i Berta, de 9 i 7 anys, aguantaven amb paciència amb les ulleres posades. «Els hem remarcat molt durant aquests dies que si ho veníem a veure havien de dur les ulleres ben posades i no tocar-les. És una experiència única, n’han sentit molt a parlar aquests dies i penso que els en quedarà un bon record», detallava l'Agnès, la mare.

Dins del parc, la imatge era de contrastos: famílies que s’havien disposat perfectament per seguir el fenomen astronòmic s’alternaven amb grups no pas poc nombrosos absolutament aliens a la trajectòria de la lluna i el sol, fent les activitats quotidianes d’una tarda a l’Agulla.

Ara bé, l’espai que més il·lustrava l’excepcionalitat de la tarda era just a l’exterior de l’emblemàtic parc. A la zona de l’aparcament que toca a la carretera de Manresa a Santpedor, una cinquantena de persones ha disposat les seves cadires de casa per seguir la trajectòria de l’astre sense quedar tapat pels arbres del parc en el seu descens.

I, sobretot, el camp (de rostoll, segat) que hi ha a l’altra banda de la carretera ha esdevingut la platea més privilegiada. Allà s’ha congregat prop d’un centenar de persones, organitzats en grups de famílies i colles d’amics, també ben preparats amb cadires plegables i ulleres de protecció. Sílvia Bach no se’n perdia detall mentre amb el seu grup d’amics compartien un berenar-aperitiu ben assortit.

«N’hem sentit a parlar tant que, al final, quedar per quedar, ens ha semblat que estaria bé seguir-lo. Vam estar donant moltes voltes d’on podíem mirar-ho sense complicar-nos gaire la vida, i la veritat és que l’hem encertat. Sense fer quilòmetres l’estem gaudint, i gaudint de la tarda». També hi havia els qui immortalitzaven el moment amb una foto de família amb les ulleres posades, per guardar-ne un bon record per a la posteritat.

Certament, la perspectiva des de l’entorn de l’Agulla ha permès veure perfectament la progressió de l’eclipsi fins just la seva plenitud, abans que el sol es comencés a perdre per darrere de la Serra de Castelltallat i deixant al sud la silueta de Collbaix.

Subscriu-te per seguir llegint