L’eclipsi fascina més de 200 persones sota una mirada telescòpica a Castelltallat

Amb una expectació màxima i amb les emocions a flor de pell, tot i el petit núvol d’última hora que ha impedit la visibilitat perfecta. Així s’ha viscut aquest dimecres l’eclipsi solar a la serra de Castelltallat, al terme de Sant Mateu de Bages, que ha esdevingut un dels punts neuràlgics des d’on presenciar aquest fenomen a la comarca, amb l’assistència de centenars de persones. D’aquestes, n’hi ha hagut cap a 210, fins a completar la capacitat permesa, que ho han fet des de l’Observatori Astronòmic, i la resta s’han aplegat en un camp agrícola situat a uns pocs metres de distància i que des del mateix Observatori s’havia reservat expressament per al públic espontani, el que no tenia entrada. Uns i altres volien ser testimonis d’un fenomen únic que, per les cares i els comentaris que s’anaven sentint a mesura que s’ocultava el Sol, no ha decebut.

De fet, a Castelltallat, com a la resta de les comarques centrals, l’eclipsi no era total. En aquest cas, l’ocultació arribava al 99,6 %, de manera que no s’han pogut veure ni les Perles de Baily, ni la corona solar al complet, però igualment s’ha gaudit de l’espectacle amb dos telescopis amb filtres solars que s’han instal·lat a l’esplanada de l’aparcament que hi ha fora de la cúpula. «Ja sabíem que aquí no es veuria al cent per cent, però poder observar l’eclipsi amb els telescopis ja és un extra. Ja obrirem Instagram després per veure’l sencer», explicaven Helena i Anna Marín, que venien de Barcelona amb la seva mare i les seves filles petites. Han triat Castelltallat atretes pel paquet d’activitats que oferia l’Observatori, «que ja coneixíem» perquè van venir fa un temps a veure les aurores boreals. A més, estan de vacances al Pirineu i «baixar fins a l’Ebre eren massa hores en cotxe».

De fet, bona part dels presents en aquest Observatori han triat Castelltallat per viure l’experiència prop de casa, en un indret a 911 metres d’altitud i amb un horitzó ras cap a ponent que, amb permís dels núvols, assegurava una bona visibilitat. I la majoria buscaven el privilegi de poder gaudir d’una visió més sofisticada del fenomen, a través dels telescopis que l’Observatori posava a disposició de les persones que havien comprat l’entrada que els donava accés a les activitats astronòmiques de la jornada, tant prèvies com posteriors a l’eclipsi, i que culminarien amb la pluja d’estels dels Perseids, popularment coneguda com les Llàgrimes de Sant Llorenç. Unes reserves que ja es van esgotar fa quinze dies i n’hi hauria hagut més, explicava el director de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, Antoni Guntín, que fa 20 anys que té aquest càrrec. «Fa un mes que el meu telèfon treu fum», deia, i assegurava que fins ara mai no hi havia hagut un esdeveniment amb una demanda tan massiva. I és que, «la possibilitat que a un humà li passi la totalitat de l’ombra de la Lluna per sobre és gairebé nul·la, i això s’ha notat».

interès pels telescopis

Més enllà de les activitats diürnes, les ganes d’eclipsi es començaven a fer notar a mitja tarda. Colles d’amics, parelles i famílies senceres, en alguns casos equipats amb una motxilla amb l’entrepà i begudes, s’anaven situant al voltant de la cúpula de l’Observatori en direcció oest per veure el fenomen. Cap a quarts de 8 del vespre, que és quan la Lluna iniciava la lenta ocultació del Sol, tothom ja estava a punt amb les ulleres per anar mirant com avançava el procés, i a poc a poc s’anaven formant cues per poder-ho veure també durant uns segons amb els telescopis. «He vingut expressament per això, i ha valgut molt la pena», explicava Núria Peñas, que venia de Barcelona amb la família i assegurava que marxaria «satisfeta».

Els telescopis permeten veure l’eclipsi «amb proximitat i molta definició», explicava Guntín, i aquest és el gran reclam que ha tingut l’Observatori per als visitants en una jornada com aquesta. La majoria venien del Bages i l’entorn, però també de més lluny, precisament atrets pel programa que s’oferia des de Castelltallat. Maxim Guryev i Yulia Konieva són un matrimoni rus que ara viu a Arenys de Munt, i que aquest vespre veien l’eclipsi i la pluja d’estels posterior des de Castelltallat, animats per l’oferta d’activitats que van trobar per Internet i que ja van reservar a final de maig. «És la primera vegada que venim, i ens agrada la tranquil·litat d’aquest lloc, sense aglomeracions, ni botigues, ni supermercats..., i hem pensat que era un bon lloc per poder veure el nostre primer eclipsi, i sobretot per a les dues nenes» que els acompanyaven.

Un cas similar és el de Liudmila Onos, originària de Moldàvia, però que viu a Barcelona i aquests dies té de convidats a casa el seu germà Eduard i la seva cunyada Izina. No és el primer eclipsi que veien, però sí amb un telescopi, i per això van decidir venir a Castelltallat aprofitant la jornada d’activitats que s’hi ha fet tot el dia. Ho van veure per les xarxes socials «i ja vam reservar les entrades», explicaven.

Un altre cas és el de Sara Tengo, Natalia Cuenca i Cristina Ordeig. Són tres amigues de Campdevànol i Ripoll, que ja havien estat fa uns mesos a Castelltallat «i vam pensar que l’Observatori era una bona opció per veure l’eclipsi». S’hi van apuntar a l’abril, atretes per l’observació telescòpica «i per una temàtica d’activitats molt completa». És el primer eclipsi total (o gairebé) que veien, i una estona abans estaven a l’expectativa d’assistir a un fenomen «que segur que serà molt maco, i amb uns canvis de llum espectaculars». L’important «és gaudir del moment», deien.

Una hora d’observació

Telescopis a banda, l’esplanada de l’exterior de la cúpula de l’Observatori s’ha convertit ràpidament en una extensa àrea de pic-nic per poder veure relaxadament el que per a molts ha estat el fenomen astronòmic del segle. El desplegament de cadires i l’estirada de mantes a terra ha estat una tònica general des de l’inici de l’eclipsi, i fins i tot hi havia qui pretenia immortalitzar el moment amb el mòbil, malgrat el risc de fer malbé la càmera si no es protegia amb un filtre.

I fins a les 20.28 h, moment en què s’arribava al punt màxim de l’eclipsi a la serra de Castelltallat i culminava l’observació, amb un 99,6 % d’ocultació del Sol, un entorn notablement enfosquit i un ambient lleugerament més fresc. S'han sentit alguns escarafalls pel petit núvol que a última hora ha fregat l’horitzó per on es ponia el Sol. Però qui més qui menys, donava la missió per complerta, i molts dels presents començaven a plegar veles abans no es fes fosc de veritat. Altres, continuarien l’aventura amb l’observació de la pluja d’estels.

Subscriu-te per seguir llegint