Els Miquelets acampen a Talamanca i desafien la calor: «el 1714 no en feia tanta»

«A l’estiu, normalment, només fem aquesta sortida. Ja és una tradició per nosaltres». Marc Clotet, president de l’associació dels Miquelets de Catalunya, defineix el perquè, un any més, han tornat a desafiar la forta calor que va fer el matí de dijous a Talamanca i van acampar al poble per honrar als combatents de la batalla que es va lliurar al municipi, enguany fa 312 anys. La batalla és recordada com la darrera victòria històrica de l’exèrcit català, que acabaria sent vençut amb les caigudes del setge de Barcelona, l’onze de setembre, i de Cardona, set dies després, l’any 1714.

Des de bon matí, una quinzena de persones, vestides de soldats d’infanteria i de cavalleria i de civils, van acampar al pàrquing de les Voltes del municipi bagenc. Vestits amb una diverses capes, entre jaquetes i camises, de llana i lli, els soldats van ensenyar a curiosos, petits i grans, els utensilis, robes i armes que portaven. En el cas de les armes, explica Clotet, «enguany no podrem fer les salves, com és habitual, perquè de seguida hi ha vegetació i hi ha un risc alt d’incendis».

També relata que les preguntes més freqüents eren, primer, si anaven vestits de pirates o de francesos; i un cop ja sabien el motiu de la vestimenta, sobre el menjar, les armes i del dia a dia d’un soldat.

En Xavi, que estiueja al municipi, explica que «estàvem anant cap a la piscina i ens ha cridat l’atenció. L’ambientació dels vestuaris és espectacular». A més, «als nens és una cosa que els crida molt l’atenció, poder veure’ls de tu a tu i parlar amb ells».

Una de les coses més importants del matí va ser, sense cap mena de dubte, la hidratació dels figurants. Ja fos amb bóta o amb gots de metall, els soldats aprofiten per satisfer la set. «Fa molta calor, i tenim molta gent de vacances», explica Clotet. «El 1714 segurament no feia tanta calor», bromeja.

Enguany, a diferència del passat, el campament no s’ha pogut fer a l’era del Castell. Clotet lamenta que «el Castell és un entorn ideal i dona molt més joc a l’hora d’explicar». L’alcalde del municipi, Salvador Mañé, relata que «aviat començaran unes obres de reforma i hem cregut, amb la Diputació, que enguany era millor no obrir-ho».

Mañé també celebra que, un any més, es pugui dur a terme aquesta celebració, que coincideix amb Festa Major. «El dia 13 és molt important per Talamanca, hi ha molts veïns implicats en aquest dia, i ve gent de fora».

Abans del migdia, i després de fer algunes recreacions al campament, on van poder interactuar amb petits i grans, els Miquelets van fer una ronda fins al memorial de la Batalla, on van rendir honor als caiguts.

De tornada, es va produir una escena, almenys, curiosa; al pas dels soldats per la plaça de l’Església, es van topar amb el pregó de festa major, a càrrec de Joan Ferran, i van decidir quedar-s’hi, com uns espectadors més. En acabat, Clotet va fer una breu explicació, de què representaven i el que feien, a tot el públic assistent.

Actes de tarda

Després d'una pausa per dinar, a la tarda es van fer més actes en commemoració de la batalla. A partir de les cinc, els Miquelets van tornar a estar al campament i van seguir fent rondes pel nucli antic del municipi, acompanyats de dos cavalls. Pels volts de les set es va tancar l'espai i els Miquelets es van dirigir en formació fins al memorial de la Batalla, situat al costat de l'entrada del Castell, on es va dur a terme, a dos quarts de vuit del vespre, l'acte institucional, amb l'ofrena floral i els parlaments institucionals.

Subscriu-te per seguir llegint