El repte assolit d'una família del Bages: fer-se una foto davant de cada ajuntament de Catalunya

Catalunya té 947 municipis i poques persones poden presumir d’haver-los visitat tots. Tres d’elles són el Joan Rodellas i la Mercè Ruiz, i la seva filla, la Júlia Rodellas, de Sant Feliu Sasserra. I, per deixar-ne constància, tenen una fotografia de la Júlia a cadascun dels gairebé mil ajuntaments d’arreu del territori. Una fita que han aconseguit en més d’una dècada, recorrent el país de dalt a baix, aprofitant vacances i caps de setmana.

La història té un inici que ja ho predestinava. «La idea és tota de la Mercè», apunta Rodellas. «Tot va començar quan vam tenir la Júlia, que va néixer un 11 de setembre, en aquest cas del 2010». No va ser fins uns mesos després, l’estiu del 2011, quan va començar el repte. «El primer poble va ser Oliana. Allà vam dir que volíem que la Júlia pogués estar a tots els municipis de Catalunya», expliquen. Rodellas matisa que inicialment volien fer pobles, però que, per una banda, es tracta d’una fita molt més extensa, i que tampoc van trobar una llista exacta dels pobles, així que es van decantar per fer els municipis. Malgrat això, expliquen que també tenen fotos d’alguns nuclis de població que no tenen la categoria de municipi, en un àlbum a part.

Les primeres fotografies, però, no formen part del repte. «La primera idea va ser fer tots els pobles, i fer una foto per documentar-ho on sempre sortís la Júlia». La d’Oliana, per exemple, va ser a l’hotel on s’allotjaven, i també en van fer a llocs com el pont de les Peixateries Velles de Girona o al Monestir de Ripoll. No va ser fins al cap d’un temps que «vam plantejar-nos trobar alguna cosa en comú que tinguessin tots els pobles. I vam pensar que el que segur que tindrien tots era l’Ajuntament». D’aquesta manera, van haver de tornar a passar per aquells municipis que l’havien fet a un altre lloc. Així que, el primer municipi que s’inclou dins la fita, és Calella, al Maresme, ja el 2013.

L’extens recull fotogràfic, que conserven en àlbums físics i també en format digital, serveix també com a càpsula del temps. «Per una banda, observem el creixement de la Júlia, des de les fotos on tenia tres anys fins a les més recents, de l’any passat», expliquen. Per una altra banda, el fet de fer-se fotos en ajuntaments, edificis normalment amb connotacions polítiques, fa que puguin veure l’evolució en anys del context social i polític a Catalunya. «Tenim fotos amb estelades, fotos on hi ha llaços grocs i es demana l’alliberament dels presos polítics i fotos on no hi ha res», relaten. També hi ha hagut canvis comarcals. «Tenim pobles que quan vam fer la foto eren a Osona i ara són al Lluçanès», per exemple.

La més recent és la de Llívia, a la Cerdanya, que van fer ara fa un any. «A l’inici, aprofitàvem les vacances o si hi havia alguna festa especial per fer-ho, com el Carnaval a Solsona», expliquen. Amb el pas dels anys, i sobretot, a mesura que s’havien d’anar allunyant de casa, els mètodes van passar a ser més expeditius. «Portàvem una llista al cotxe de tots els pobles, i anàvem marcant els que havíem fet. Si anàvem a Vielha, doncs aprofitàvem i passàvem per uns quants pobles de la zona i ens fèiem la foto», expliquen. Alguns dels pobles dels últims anys «arribàvem, buscàvem l’ajuntament i ens hi fèiem la foto. I marxàvem», relaten.

El suport dels amics

Els amics i familiars han sigut un suport durant aquesta dècada de viatges per Catalunya. «Als amics els agrada molt el repte. Sempre ens demanaven on havíem estat, i fullegen els àlbums». «Com si es miressin un àlbum d’un casament. És maco», expliquen. A més, relaten que molts els hi havien dit «que no ho aconseguiríem. Que era impossible». Malgrat això, van acabar-ho. «Hi ha molts municipis. Quan ho vam començar, no imaginàvem la magnitud del projecte», asseguren. A més, tot i ser un repte inèdit, tenen coneixement de casos similars. «Estem en contacte amb un senyor que està fent el mateix, però amb tots els castells de Catalunya», relaten.

Un repte així, a part de la magnitud, només tenia un problema: les indicacions. «Molts cops, el GPS ens enviava a un lloc que no era l’ajuntament», especialment en els municipis més petits, on era més fàcil trobar centres cívics que no pas la casa consistorial. «Altres vegades ho havíem de demanar. Hi ha ajuntaments que no tenen cap cartell que ho posi, que són com una casa més», expliquen. Un dels casos va ser a Sant Ramon (Segarra), on «ens vam passar una hora buscant-ho. I mira que és un carrer. Hauria sigut més ràpid fer-nos una foto a cada casa i alguna segur que era l’ajuntament».

A més, a vegades costava fins i tot arribar-hi. «Hi ha pobles que has de deixar el cotxe lluny i anar-hi a peu, perquè l’ajuntament està en un lloc molt costerut». Malgrat això, sovint comptaven amb l’ajuda dels habitants del municipi. «Demanem per l’ajuntament i ens diuen que està tancat. I llavors hem d’explicar que és per fer-nos una foto al davant». En la majoria de casos, els residents valoraven positivament el repte i sempre els donaven un cop de mà. En un cas, l’edifici estava en obres, i una tècnica que els va veure va recomanar-los tornar un cop estigués reformat.

Després de 947 municipis, cadascú té els seus pobles preferits. Joan Rodellas es queda amb els poblets de l’Empordà, «que són tots de pedra, molt ben arreglats», i amb la zona del Pirineu lleidatà. Mercè Ruiz es queda amb Cadaqués, «que és un lloc que sempre li ha agradat molt», i Porrera, «que és un lloc molt peculiar i molt maco». La Júlia es queda amb Ripoll i Tossa de Mar, que també hi han estat recentment.

Un cop acabat el repte, ara es prenen les vacances amb un altre ritme. «Ara, a vegades, fem la foto igualment, però ja no ho anem a buscar». «I si anem a una ciutat de fora de Catalunya, doncs busquem l’ajuntament, per seguir la tendència, però ja sense la pressió del repte». Sempre ho han fet com una cosa personal, i no s’han plantejat publicar-ho enlloc, tot i que algun cop els ho han dit. Es queden amb la magnitud del repte. «M’agradaria saber quants presidents de la Generalitat han visitat tots els pobles de Catalunya», asseguren. Ells ho han fet.

Subscriu-te per seguir llegint