23 anys del ‘primer’ esclafit: el dia que el cel es va desplomar sobre el Pla de Bages

Esclafit. Fenomen meteorològic violent en el qual una columna d'aire descendeix amb gran velocitat des d'un núvol de tempesta i, en xocar contra el terra, s'expandeix de forma horitzontal en totes direccions, generant ratxes de vent huracanades i molt destructives. El 17 d’agost del 2003, just se’n compleixen 23 anys, va ser potser la primera vegada que a Catalunya es va sentir i definir aquest concepte meteorològic, ara ja més popularitzat.

Perquè aquell dia, se’n va registrar i enregistrar (fotogràficament) l’impacte amb tota la seva magnitud. I el centre del Bages en va ser un dels escenaris principals. Sant Fruitós, Manresa i el seu entorn especialment, i els polígons industrials i comercials del sector de Sant Isidre i dels Dolors particularment, en van ser una de les àrees més tocades. Un fet recordat, que va començar a posar nom a aquests fenòmens de curta durada però intens impacte, associat a capítols posteriors a grans calorades. Aquell 2003 ho va ser, també amb incendis rellevants, i l’esclafit del 17 d’agost va ser la cirereta dels episodis extrems.

«I ara, aigua i vent!» és precisament com titulava Regió7 l’edició del dia 18 d’agost, recollint aquell fet, amb l’avantítol, «després dels focs, arriben les tempestes». La conseqüència més impactant van ser naus industrials arrasades, sobretot com es deia entre Sant Fruitós i Manresa, juntament amb altres fets ja més habituals quan hi ha temporals, com són arbres arrencats i baixos negats.

Entre les 10 i les 11 del matí d’aquell 17 d’agost, el cel es va enfosquir completament fins a semblar de nit. Es va deslligar una línia de tempesta acompanyada d'un fort desplom d'aire fred de les capes altes de l'atmosfera amb ventades destructives.

L'aire va impactar violentament contra el terra, estenent-se en línia recta amb ràfegues de vent huracanades que van superar fàcilment els 100 km/h. Tot el pic destructiu va durar escassos minuts, però suficient per provocar el caos a la zona.

Aquell succés va arribar precedit d’una setmana d’incendis i de setmanes d’intensa calor. L’aigua que tant s’havia esperat va arribar de la pitjor manera. No va ser tanta la quantitat que va caure –de la Catalunya central on se’n va recollir més va ser a Moià, amb 52 litres per metre quadrat–, però el fort vent que va acompanyar la pluja va fer estralls. L’àrea més afectada va ser la Catalunya Central, en especial el sud del Bages i les comarques d’Osona i el Vallès, on la fúria de la tempesta va arrencar teulades, va trencar vidres i va destrossar arbres. Tot i els estralls, cap persona no va resultar ferida. Hi va contribuir un factor essencial, veient-ne els impactes. El fet que passés el matí d’un diumenge d’agost, de manera que no hi havia ningú als establiments comercials més afectats.

El terme municipal de Sant Fruitós de Bages, des de Pineda i fins a les Brucardes, passant pels polígons comercials i el nucli, va ser el més castigat per la tempesta d’aigua i vent. Va agreujar-se especialment als polígons de Sant Isidre i Casanova, a la carretera de Berga, on va arrasar del tot alguns establiments, va arrencar arbres des de l’arrel, va doblegar fins a terra tanques publicitàries i les cobertes de l’aparcament del que llavors era el supermercat Champion (ara Carrefour), va tirar a terra contenidors, antenes i senyals de trànsit.

Naus arrasades

El rastre destructiu que va deixar la tromba era comparable a un camp de batalla. Un dels comerços més afectats va ser l’Espai d’Stock, dedicat als electrodomèstics i situat al costat del supermercat. L’establiment del costat, Joguines Faro, també tenia trencada una part de la vidriera de l’aparador. A l’altra banda, La Sirena tenia completament destrossades la teulada i la sota teulada, i el magatzem. Al migdia, els responsables dels comerços anaven arribant als polígons per fer una avaluació dels danys i no es podien creure el que veien.

La tromba acompanyada de vent va arrencar bigues de fusta de 50 metres del Paller de ca l’Otzet, que van sortir volant, com la uralita. També va trencar el vidre del menjador i la turbulència de l’aire a l’escala va arrencar les plaques del sostre al segon pis. A més, va trencar els vidres de dos cotxes i la línia de telèfon i arbres. La tempesta també va deixar notar els seus efectes destructius a l’establiment Joguiba, al polígon dels Dolors de Manresa. Va fer esclatar vidrieres i va arrasar el que hi havia dins. Els Mossos d’Esquadra van haver de retirar els vidres de la façana on hi havia el rètol de l’establiment, que van caure al mig de la Pujada Roja i, al migdia, amb l’establiment completament acordonat, els bombers van acabar de fer caure els vidres que havien quedat completament trinxats.

Paral·lelament als polígons, el nucli de Sant Fruitós també va rebre les conseqüències del temporal. Algunes instal·lacions públiques van ser les més danyades. D’una banda, la residència d’avis quedava amb els baixos inundats, la teulada malmesa i vidres trencats. La piscina municipal i El Bosquet també rebien les conseqüències del fort temporal d’aigua i vent que s’enduia desenes d’arbres. El cementiri municipal veia com xiprers centenaris eren arrencats de soca-rel. Una de les instal·lacions que en van sortir més perjudicades va ser l’institut Gerbert d’Aurillac, on les plaques de la teulada van sortir volant, l’aigua va entrar dins l’edifici, tanques i vidres es van trencar.

Subscriu-te per seguir llegint