L’aufrany consolida la seva recuperació a Sant Llorenç del Munt

L’aufrany referma la seva presència al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, espai situat entre les comarques del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental. El seguiment científic de la població d’aquesta au en aquest paratge, com també al del Montseny, confirma la tendència positiva de l’espècie a la Catalunya Central i Oriental i permet aprofundir en el coneixement del seu estat de conservació.

En el marc del seguiment de les poblacions d’aufrany (Neophron percnopterus) a Catalunya, s’han mostrejat els polls en els dos parcs.

Els seguiments realitzats en els darrers anys indiquen que la població d’aufranys a la Catalunya Central i Oriental es manté en una tendència positiva, en contrast amb el declivi que experimenta aquesta espècie en altres zones de la península Ibèrica.

Les tasques de recerca inclouen el seguiment dels territoris ocupats, el control de la reproducció, l’anellament i la presa de mostres dels polls per conèixer-ne l’estat de salut, la dieta, els moviments i la supervivència. Els estudis també permeten aprofundir en el coneixement dels recursos alimentaris que utilitzen, entre els quals hi ha restes procedents de la ramaderia extensiva i altres fonts d’aliment disponibles al territori.

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la parella reproductora va criar un poll, que també va ser anellat i mostrejat. Igualment, es van obtenir dades biomètriques i restes de preses per continuar estudiant l’evolució de la dieta de l’espècie.

Pel que fa al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, la parella reproductora va criar enguany dos polls, que es van poder anellar quan tenien aproximadament entre 40 i 50 dies d’edat.

El més petit dels carronyaires

Dels quatre voltors que hi ha a Catalunya, l’aufrany és el més petit dels carronyaires. Se’l considera el més ‘tímid’, ja que arriba tan bon punt la resta de voltors més grans han acabat d’alimentar-se de les despulles. Els ous i excrements de què també s’alimenta són la font de carotenoides, que li donen unes tonalitats grogues al cos.

El seu hàbitat són talussos o penya-segats on poder nidificar i detecti suficients recursos per subsistir. Com a espècie necròfaga, s’alimenta despulles d’animals morts relacionats amb la ramaderia extensiva. És un ocell estival que arriba a Catalunya a començaments de març i torna a les zones d'hivern, situades al centre i sud d'Àfrica, durant els primers dies de setembre.

Aquest anellament representa el tercer any consecutiu que es duu a terme aquesta actuació al Parc i confirma la consolidació de la reproducció de l’espècie al Montseny. Durant la intervenció es van prendre dades biomètriques dels exemplars i es van recollir restes presents al niu per identificar-ne la dieta.

Les tasques les ha dut a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i l’IRBio de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, el Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i l’Institut Català d’Ornitologia.

La detecció i el seguiment de les parelles reproductores s’emmarquen en els programes de monitoratge de fauna que es desenvolupen als espais naturals protegits, gràcies a la col·laboració entre els equips tècnics dels parcs, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona i altres entitats implicades en la conservació de l’espècie.

Subscriu-te per seguir llegint