«Fent la separació que toca, la boca del contenidor de rebuig no és cap problema»

Xavier Bosch és gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus des de fa dos anys. Atén aquesta entrevista quan s’ha completat una nova implantació del sistema de contenidors tancats que ha fet que pràcticament tots els municipis que estan sota el paraigua del Consorci hagin fet ja el pas cap al que s’anomena models avançats de recollida de deixalles: contenidors amb targeta o porta a porta.

Que ara ja siguin 34 dels 35 municipis els que disposin de sistemes avançats, què suposa?

Ens torna a posar com a referents en recollides, tant perquè en el seu moment vam ser pioners amb els contenidors tancats, com perquè jo crec que ara som de les comarques amb un nivell de població important més avançats. No hi ha gaires comarques com la nostra que, pràcticament amb 200.000 habitants, tinguem gairebé tota la població amb el canvi de model fet. Crec que ens posa com a referent en el conjunt, i també en el cas particular de Manresa, que ha sigut la primera gran ciutat que ho ha fet.

Li trasllado missatges escrits per veïns a les xarxes socials d'ajuntaments que han anat implantant recentment els contenidors tancats. «Ganes de crear mal de cap als veïns, perquè no aporta absolutament res». «Innecessari totalment». «Podríeu posar un forat més gran, perquè la bossa gairebé no hi passa». «Com en altres municipis, estarem plens de deixalles al carrer»... Què li sembla?

Un esforç que estem fent és intentar identificar bé els problemes i, sobretot, identificar bé les causes de cada un dels problemes. Innecessari, el canvi? Les dades dels últims 25 anys en gestió de residus demostren que l’única manera de complir, no només amb els objectius que ens marca Europa, sinó amb les necessitats d’una gestió de residus moderna i sostenible és fer un canvi de model. Ens ho podríem estalviar? Si es demostra que hi ha una altra via per complir els objectius, cap problema. Però és que, en 25 anys, els únics models que han aconseguit complir els objectius són el porta a porta i els contenidors tancats. El model voluntari, que és el que tenim fins ara, que és que cadascú fa el que li sembla que ha de fer sense cap control, no funciona i no ha funcionat ni al Bages, ni a Catalunya, ni a Espanya i no ha funcionat enlloc d’Europa. És necessari perquè no hem trobat una altra alternativa.

«Tenim un sector de població, els incívics, que ha decidit complicar la vida als que sí que volen fer bé la separació de les deixalles correctament»

El tema de la proliferació de bosses a terra, fora dels contenidors?

A tot arreu hi ha un sector de la població que és incívica, i un sector encara més petit vandàlic, directament. I això jo crec que és un dels grans mals que té la societat actual i també impacta en el món dels residus. Tenim gent que ha decidit que no té voluntat, no només de participar del terreny de joc que ens hem fet, sinó que a més a més ha decidit complicar la vida de la gent que té ganes de participar-hi. Per això ens trobem bosses a terra, contenidors fets malbé... I això, no és culpa ni dels ajuntaments, ni del Consorci, ni de l’empresa de recollida. Ni tampoc no és culpa de la majoria de veïns, que ho fa bé. És culpa d’un determinat grupet de veïns que en determinades zones decideix actuar d’aquesta manera.

I l'altre debat, que és el de la mida, petita, de les boques dels contenidors tancats del sistema que implanta el Consorci?

Està demostrat amb dades que, com més grans són les boques, en general hi van més impropis. És a dir, més coses que no han d’anar dins d’aquell contenidor. En el cas concret del model del Consorci de contenidors tancats, que és una sobretapa amb una boca petita, les de la fracció orgànica en general són bosses no gaire grans pel tipus de residu i perquè no la pots guardar gaires dies. Per tant, sempre que tinguis la necessitat o l’oportunitat de baixar l’orgànica, la bossa passarà perfectament. En el cas de la resta, si tu generes una bossa que no passa per aquella boca és altament probable que contingui coses que no toquen. Perquè si tu fas una bona separació, a la fracció resta t’hi queden molt poques coses. I el que t’hi queda que fa més gruix, bàsicament són els bolquers, que els pots baixar cada dia. Si baixes bosses més grans del compte, o és que no estàs fent una correcta separació, o és que potser estàs portant en aquest contenidor coses que haurien d’anar a d’altres. En el cas de la resta i l’orgànica, la boca és la que toca i diria que la gent que fa les coses correctament no hi té problema.

D'aquests ‘mantres’ que es repeteixen, com per exemple ciutadans que viuen en pisos petits i que això els dificulta separar adequadament, si només poden llençar el rebuig un dia, què els diria?

En el cas del model dels contenidors tancats això no és així perquè de les 5 fraccions n’hi ha 4, orgànica, vidre, paper i envasos, que es poden baixar sempre que es vulgui. I l’única fracció que té una limitació, efectivament, és la de resta, que només es pot llençar un dia a la setmana. I aquesta és la clau del model: si es fa una separació correcta, ni per volum, ni per temes d’olor, no genera cap problema tenir la resta d’una setmana per una altra.

Amb l’experiència adquirida, farien algun canvi de concepte general en el sistema en contenidors tancats?

El canvi que ens agradaria fer i que no hem pogut, tot i que hem estudiat molt la situació del mercat, és el del tipus de contenidor.

Què vol dir?

Crec que ara aquest model, en el nostre cas, té bàsicament dues limitacions. Una, és el tema de l’incivisme i el vandalisme, i aquest és el principal. Perquè, si no tinguéssim l’incivisme i el vandalisme, el contenidor que tenim ja ens aniria bé. Però és veritat que per lluitar contra aquesta situació cal un altre tipus de contenidor amb unes altres prestacions. El que passa és que el mercat no ens ha ofert un producte millor que el que tenim.

Com és?

Perquè el mercat dels contenidors tancats està en expansió, però el terreny on ha de créixer aquest mercat actualment són les grans ciutats. Les grans ciutats van amb càrrega lateral i, per tant, tot el desenvolupament del sector s'ha centrat en la càrrega lateral, que és un sistema de recollida que en el nostre model no ens encaixa. Llavors, per a la càrrega posterior no hi ha un interès comercial a desenvolupar un nou contenidor i, per tant, amb els contenidors que hi ha hem hagut de fer el que hem pogut. I no tenim un model millor, tot i que ens agradaria perquè creiem que ens ajudaria a combatre l'incivisme i el vandalisme.

Com hauria de ser?

Un contenidor que crec que presenta força avantatges respecte dels que tenim de càrrega posterior és, per exemple, el de càrrega lateral que té Manresa. I, de fet, un contenidor com el de Manresa que fos més petit i amb rodes, a nosaltres ens aniria fantàstic, però això el mercat no ho ofereix. I el Consorci no té la capacitat d’incidir sobre el mercat perquè es desenvolupi aquest model de contenidors. Però, des del punt de vista de concepte, el contenidor que hi ha implantat a Manresa està pensat des del minut zero per incorporar aquest control d’accés, aquests tancaments i tot el que comporta de manteniment. Aquesta feina, en el nostre model de recollida no hi és, no s’ha fet un contenidor pensat des del minut zero en tot això, sinó que són contenidors que ja existien i s’han adaptat a aquests tancaments. Aquest fet genera unes limitacions, però si la gent fes el que ha de fer, aquest contenidor funcionaria perfectament. Ara bé, si tens vandàlics que volen rebentar les tapes, incívics que et deixen les bosses a sobre o a fora, la configuració no ens ajuda.

«Gestionar millor els residus acostuma a requerir més diners, no menys, però el canvi de sistemes ha de contribuir que aquest increment de cost sigui menor que en el cas de no fer-lo»

Tot i que el tema de les taxes i de la gestió econòmica correspon als Ajuntaments, li demano com a part experta. Es reitera que Europa obliga que el servei de recollida de deixalles no sigui deficitari. S'aconseguirà?

A nivell dels ajuntaments del Consorci s'ha fet en els últims dos anys una feina considerable. I afirmaria que, en general s’ha passat d'una situació, com tothom, on hi havia un dèficit important, a assolir força equilibri. I pensem que en el conjunt de Catalunya pràcticament tothom tenia taxes, cosa que cal dir que no passa en molts llocs a fora. En el marc dels municipis del Consorci, fins fa dos anys el servei generava uns dèficits importants. En aquests dos anys tothom s'ha posat molt les piles i, en general, si els ajuntaments no cobreixen estrictament el cost, tenen taxes de cobertura molt altes, molt pròximes al 100%, que és el que diu la llei.

Però això s’ha traduït en un augment generalitzat de la taxa pel servei als nostres municipis...

És així, i per això hi ha hagut un cert rebombori les últimes tardors, que és quan s’aproven aquestes taxes per a l’any següent. Perquè els ajuntaments, per tot d’aspectes legals, han hagut de fer augments d’aquesta taxa més alts de l’habitual. Però en tenien l’obligació, i no tothom ho ha fet. En l’àmbit del Consorci, jo diria que, en general, tothom s’ha posat bastant al dia.

Els discursos polítics van en la línia que els nous sistemes són per millorar la recollida; que això ha de suposar portar menys residus a l'abocador i que això també s'ha de traduir en pagar menys cànons per aquest concepte. Per tant, semblaria que tot això hauria de repercutir, en algun moment, en una taxa més barata. Però fins ara només hem vist increments...

És que no és exactament així. És a dir, durant molts anys s'ha generat aquest discurs, jo crec que a vegades també perquè des de les administracions responsables hem donat informació confusa al respecte. Però gestionar bé els residus no és més barat. A mi m'agrada transmetre dues idees.

Digui!

Una de més genèrica. El del residu no és diferent dels altres àmbits de la vida. Jo crec que tothom té clar que, per exemple, en el sector de l'educació, o en el de les infraestructures, o en el de la sanitat, les millores que es reclamen requereixen, entre altres coses, sí o sí més diners. Després s'han de gestionar bé, però sense més diners és molt difícil pensar que tinguem millors rodalies, millor sanitat o millor educació. Amb el medi ambient i els residus passa el mateix. Gestionar-ho millor acostuma a requerir més diners, no menys.

I el segon concepte?

Amb el canvi de model s’aconsegueix que aquest increment de cost sigui menor que el de no fer res. Perquè tot i que fer-ho bé costa més diners, seguir-ho fent malament acaba sent més car. I sí que és veritat que quan canvies el model, sobretot per la part de tractaments, et baixa el cost. Perquè envies menys residus a l'abocador, t'estalvies els cànons que posa l'administració precisament per gravar les males pràctiques. Però aquest estalvi se’l menja l'increment de cost de la recollida. Perquè posar contenidors al carrer o fer un porta a porta requereix més servei, més tecnologia, etc. I perquè s’ha d’actualitzar el sou del personal que fa la recollida o el tractament, el gasoil puja de preu, els manteniments... La reclamació de ‘com que ara ens hem posat a reciclar, l'Ajuntament m'ha de reduir la taxa’, no és així. El que potser podrà fer l'Ajuntament és no haver-les de pujar tant, però no abaixar-les.

Hi ha hagut ajuntaments que ja han començat a aplicar el que en diuen la taxa progressiva. Com ho veu?

Tenim un marc legal que ens diu que els sistemes de recollida han de permetre una certa personalització de la taxa. Que no pot ser deficitària i ha de tendir un pagament per participació o per generació, i és cap on anem. Però l’altra cosa és a quina velocitat i de quina manera hi anem. L'aigua té un comptador, problema resolt. Si poguéssim posar un comptador d'escombraries a cada casa seria fantàstic, però això no ho tenim. I tenim un altre problema afegit, que és que no només hauríem de comptar quantes deixalles genera cadascú, sinó també com les gestiona. Perquè tu pots fer poques deixalles, però barrejar-ho tot, o en pots fer més però ben classificades. Està clar que el que hem tingut fins ara que és que tothom pagava exactament el mateix, això és l'extrem més injust que podem tenir. Per tant, anar cap a sistemes que siguin més proporcionals crec que és evident que seria el desitjable. La taxa per participació o per generació té dos objectius.

Quins?

Un, intrínsec, que és una política impositiva més justa, i l’altre, que se suposava si la gent paga en funció del que fa, és d’esperar que ho farà millor. És a dir, que la gent que no ho està fent encara bé, si no l’hem convençut amb motius ambientals, la convencerem amb motius econòmics. I el cert és que, fins ara, les poques experiències que hem tingut no ho han corroborat. És a dir, no han sigut un incentiu per millorar els percentatges de recollida selectiva. I és veritat que a nivell de ciutadania tampoc s’ha viscut com una cosa positiva. Perquè ha generat certs problemes, perquè potser no ens hem explicat prou bé tots plegats.

És possible, no molt enllà, que realment s'acabi pagant una taxa individualitzada, per família, pel que realment genera?

Crec que hi arribarem. Per exemple, Manresa ha incorporat en el pagament de la taxa el criteri de persones empadronades a l'habitatge. El tema de la participació, de les vegades que fas servir els contenidors o de les vegades que treus el cubell del porta a porta, de tot això la informació ja la tenim disponible. Per tant, si tenim aquesta informació i tenim el nombre gent que viu en un habitatge, hem de ser capaços d'anar-ho ajuntant. Hi ha eines tecnològiques que ens han de permetre fer aquesta gestió. Després, s'ha de veure la capacitat de gestió que tenen els ajuntaments, que no són iguals a tot arreu. Les administracions són molt feixugues i anar ajuntant tot això amb interlocutors diferents, eines tecnològiques diferents, costarà, però jo crec que hi arribarem. Perquè tècnicament no hi veig impediments perquè la informació la tenim.

Com deia, ens arriba una factura de la llum o de l'aigua a partir d’uns comptadors. Però en aquests serveis es factura sobre consum, i en el cas de les deixalles s’hauria de facturar sobre generació...

El pagament per participació i el pagament per estimació de la generació, en el sentit de gent que viu a cada casa, jo crec que això trigarem poc. Un pagament per la generació estricta, en el cas dels porta a porta ho veig més viable, perquè és més fàcil comptar; en el cas dels contenidors tancats, a dia d'avui no ho veig en un futur immediat, perquè no hi ha eines tècniques que permetin mesurar la quantitat de residus que treu cada casa. I les que hi podria haver crec que, tècnicament i econòmica, són inviables en una implantació majoritària.

Subscriu-te per seguir llegint