Primera pota del tren transversal: El Govern encarrega l’estudi d’una part del traçat

La Generalitat ha posat fil a l’agulla a la definició d’un primer traçat del Tren Transversal, el que aniria des d’un dels extrems, Lleida, fins a Igualada, i d’aquí connectaria amb Barcelona. El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha encarregat a través de l’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), la redacció de l’estudi funcional i d’implantació d’aquest futur nou corredor ferroviari Lleida-Igualada- Barcelona. Ifercat ha licitat la redacció de l’estudi per un valor d’1,1 milions d’euros i té un termini de redacció de 28 mesos.

L’estudi que es licita forma part de l’encàrrec del Govern a Ifercat de desplegar els estudis tècnics necessaris per a definir el traçat, analitzar-ne la viabilitat, estimar els costos, avaluar l’impacte ambiental i establir les bases tècniques per a futurs projectes constructius d'aquest Eix Transversal Ferroviari, que entre altres ha de creuar i donar servei a les comarques del Bages i l'Anoia.

En concret, el que ara es licita constarà de dues parts. L’una definirà amb detall el traçat de la primera fase del nou eix ferroviari. L’altra analitzarà la situació global del creuament de Catalunya en direcció a Europa dels trens de mercaderies procedents dels corredors Mediterrani i de l’Ebre. El traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, en ample internacional, serà apte tant per a trens de viatgers com de mercaderies, tal com ja està operatiu en el tram Mollet-Perpinyà de la línia d’alta velocitat de Barcelona a França.

Actualment, aquest tren transversal ja compta amb una reserva de sòl en tot el seu traçat de Lleida fins a Girona passant per Igualada, Manresa i Vic, i en el ramal Igualada-Martorell. Reserves que es van fer arran del Pla Director d’aquesta infraestructura que es va aprovar l’any 2010 que segueix vigent i afecta un total de 57 municipis (de 10 comarques), 20 dels quals són a l’àrea d’influència de Regió7.

En concret, del Bages són Avinyó, Castellfollit del Boix, Manresa, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Sant Salvador de Guardiola. Del Moianès, Santa Maria d’Oló. De l’Anoia hi ha Argençola, Castellolí, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, Montmaneu, Òdena, Piera, Rubió. I del Baix Llobregat Nord, Abrera, Esparreguera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. La resta de municipis són de les comarques d’Osona, Selva, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

L’estudi que s’impulsa té com a objectiu aprofundir en els estudis i traçats disponibles, incorporant les noves necessitats i condicionants normatius sorgits en els últims anys i donar un nou impuls a la implantació d’una primera fase.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha remarcat que el desenvolupament de l’Eix Transversal Ferroviari «és essencial per configurar un nou corredor ferroviari central que permeti desviar part del trànsit, facilitant una nova ruta per al transport de mercaderies i per a la circulació de l’alta velocitat». Paneque assegura que el Govern «està fent els passos per a la reactivació de l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica per a reforçar i garantir la capacitat, l’eficiència i l’equilibri de la xarxa ferroviària catalana».

El que preveia el primer projecte

L’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents. Es preveia que un 52,5% de la línia fos en túnel i un 9% en viaducte.