Castellgalí opta a 12,5 milions del Pla de barris per destinar al sector de la Fàbrica

Castellgalí vol dignificar el sector de la Fàbrica, un dels més degradats del poble, a tocar de la carretera C-55, amb un extens projecte de transformació que ha presentat en la segona convocatòria del Pla de barris i viles 2025-2029 de la Generalitat, i per al qual podria rebre un ajut màxim de 12,5 milions d’euros per executar en els pròxims 4 anys. La resolució de les propostes rebudes, d’un total de 117 poblacions de tot Catalunya, se sabrà el pròxim mes d’octubre.

Es tracta d’un projecte ambiciós que, si la Generalitat l’aprova i es pot desenvolupar íntegrament, seria «el que ha mogut més diners en la història del poble, on mai no s’ha executat una obra tan gran», apunta l’alcalde, Marcos Álvarez. Inclou la reurbanització de tot el sector, la remodelació d’habitatges, millores en l’accessibilitat, la rehabilitació de l’antiga colònia tèxtil de Cal Carné, que l’Ajuntament va adquirir el final d’any per destinar-la a equipaments i serveis públics; i la conversió del tram de la C-55 al seu pas pel poble en una via urbana pacificada. De fet, la intervenció al sector de la Fàbrica «agafa sentit» des del moment que la Generalitat va anunciar fa uns mesos el desdoblament d’aquesta via i la construcció d’una variant al seu pas per Castellgalí per al 2030. «El barri està tan condicionat per aquesta carretera, que fins ara era difícil dissenyar-hi algun projecte», diu l’alcalde.

Sobre això, hi ha la voluntat de convertir la C-55 en una avinguda de trama urbana aprofitant que no hi haurà tant trànsit. En aquest cas, l’actuació no es faria fins al 2030, i encara s’ha d’acabar de definir, però la idea és que hi hagi un carril per sentit, i fer-hi una rambla al mig o dos vorals amples als laterals.

Tanmateix, gran part dels ajuts es destinaran a Cal Carné per desconcentrar tots els equipaments que ara hi ha al voltant de l’Ajuntament, l’escola i el pavelló, i que han quedat petits. Segons Álvarez, «cal una sala polivalent més ampla on reubicar les entitats, que ara tenim repartides per diferents locals del poble, i també se’ns obre la possibilitat de més espais» per a oficines i serveis de l’Ajuntament que es podrien traslladar allà i acostar l’atenció municipal a la gent que viu en aquest sector.

Pel que fa a la reurbanització, afectarà mitja dotzena de carrers, on se soterraran les línies elèctriques i de telecomunicacions, es millorarà l’accessibilitat, i també es destinaran part dels ajuts a propietaris per a la rehabilitació d’habitatges. Així mateix, el projecte contempla la urbanització del carrer Cardener, encara pendent, i l’obertura d’un nou vial previst al POUM però que encara no té nom, i que enllaçarà la C-55 amb l’Avinguda Montserrat pel lateral de la residència.

L’últim intent

És la segona vegada que Castellgalí demana els ajuts del Pla de barris, i si aquest cop no n’és una de les localitats beneficiàries «no ens hi tornarem a presentar perquè també ens costa diners», apunta l’alcalde. Possiblement, s’optaria pel Pla de pobles, també de la Generalitat, «encara que siguin menys diners».

Més enllà d’això, l’alcalde explica que el percentatge equivalent a uns 3 milions d’euros que hauria d’aportar l’Ajuntament sobre el total d’ajudes del Pla de barris, en realitat els acabaria posant la Generalitat, fruit d’un acord adquirit en el seu dia amb la Secretaria de Mobilitat «per compensar l’afectació que ha tingut per a Castellgalí el pas de la C-55 pel poble durant tants anys». Uns diners amb què l’Ajuntament confia igualment, encara que no sigui beneficiari dels ajuts del Pla, tenint en compte que es tracta d’un compromís adquirit.