Les activitats per les persones grans, el millor aliat per combatre l’edatisme

«Moltes veïnes, si sabessin com de bé va, vindrien». A Navarcles, com a molts municipis de casa nostra, sovint s’organitzen activitats pensades per la gent gran. L’objectiu és lluitar contra l’edatisme, l’actitud discriminatòria envers una persona a conseqüència de la seva edat. Fer activitats d’envelliment actiu ajuda a que aquestes persones es mantinguin en forma i mantinguin el sentiment de comunitat i pertinença, una qüestió molt important.

Malgrat això, sovint, quan parles d’edatisme amb persones grans, la resposta que es rep és de negació. A Navarcles, María Garrido explica que «hi ha força jovent que al bus o al metro s’aixequen de seguida». La també navarclina Carme Riera relata que «un cop estava a Àustria i hi havia una escala, i uns nois que no coneixia de res em van ajudar. Sempre m’he sentit molt ajudada». Victòria Solsona relata que els diumenges sempre va a esmorzar amb un grup de persones més joves que ella, «i quan no hi vaig sempre em truquen per saber què passa. Discriminada, de cap de les maneres».

Precisament, a Navarcles, hi ha diverses activitats pensades per la gent gran. Dolors Algué explica que «se’n fan moltes, però a la gent li costa molt de moure’s. A l’Esplai tenim una coral i buscar gent que vingui costa molt». «Hi ha molta gent que, si no té feina, no en vol. I si en tenen, ja en tenen prou i no volen fer més», lamenta. «És una cosa que va molt bé, perquè fas una colla, tens motius per sortir, però costa tant que la gent ho faci». En aquesta coral, són una vintena, però, per altra banda, Solsona explica que «teníem un grup de teatre, però vam acabar perquè no teníem gent».

El sentiment de comunitat és molt important per la gent gran, i activitats com aquestes ajuden a reforçar aquest valor. Riera afegeix que «la gent no s’ho creu». Cita el cas dels cicles de marxa nòrdica que fa gairebé dues dècades que es fan. «Al principi la gent deia que donàvem voltes amb bastons, que no servia de res. I ara hi va molta gent». «A la gent li expliques els beneficis i no ho entenen», lamenta.

Aquesta és una de les activitats esportives que es fan per aquest grup d’edat al municipi. Altres són un grup de caminades impulsat pel CAP o l’aquagym. «A les piscines es fan moltes activitats», explica Algué. «El que ha tingut molt èxit i han hagut de doblar classes és la ioga dolça, perquè es fa en una cadira i gent que no havia anat mai allà ara hi va. Suposo que és el boca-orella». Pel que fa a l’aquagym, Riera explica que «està al màxim, ho has de demanar amb dos dies d’antelació». Moltes d’aquestes activitats venen ‘receptades’ pels professionals sanitaris. «Si t’ho recepta la doctora potser és més fàcil que la gent ho faci», asseguren.

Per altra banda, lamenten que l’Esplai estigui tancat tot l’agost. «Hi ha molta gent gran que no té aire condicionat a casa», explica Algué. «Van dir que anessin a l’Ajuntament al matí i a les piscines a la tarda, però queda molt lluny», diu Riera. Precisament, l’Esplai és un lloc on es combat la solitud. «Hi ha molta gent sola, i si poden anar a passar una estona a l’Esplai és una cosa molt positiva».

Però l’envelliment actiu no passa només per fer activitats amb altra gent gran. «Aquí també fem teatre amb el jovent», explica Riera. Obres populars com la Febrada compten amb persones de totes les edats, també gent gran. «Són moltes hores dreta i és una mica pesat, però és molt maco estar allà», afegeix. «Quan intervens, amb tot aquest jovent, a tu et marxen els anys. Hi ha una colla que són amics del meu net, i soc la ‘iaia’ de tots», relata Solsona. «Per tot arreu em saluden». També els agrada molt «l’endemà de l’actuació, perquè tothom et crida pel carrer i et felicita. I això és molt bonic».

Un dels tipus d’edatisme és el digital. En aquest sentit, compten sobretot amb l’ajuda de familiars més que de cursos. «Ja m’ajuden els nets» explica Riera. «Jo vaig anar a fer cursets per fer anar l’ordinador i me’n surto bé», assegura Solsona. També el mòbil és una eina important que mica en mica, han anat aprenent a fer servir. «El secret és anar-ho fent», assegura Algué. Solsona bromeja que «els meus nets em diuen que això ja m’ho han explicat altres vegades». Quan li diuen a Algué, ella replica que «jo els hi he dit cinquanta vegades com es couen els cigrons i els dies que els han de coure encara m’ho han de demanar». Garrido diu que «ara estic aprenent la intel·ligència artificial. Que va molt bé perquè demanes qualsevol cosa i t’ho explica».

La relació amb la família també és molt important. «Tenen poc temps per anar a veure els avis», lamenten. «Si tens la sort de que vinguin és preciós», explica Algué. «Abans els anaves al darrere i ara ells són els que et vigilen que no caiguis i et cuiden», afegeix. «Jo aprenc molt d’ells i ells aprenen molt de mi».

Per a les persones joves, deixen un consell: «Que viatgin, que es moguin molt». Pels que ara tot just es jubilen, Garrido diu que «a la joventut, sempre hi ha hagut alguna cosa que has volgut fer. Doncs quan et jubiles és el moment de fer-ho». Algué aconsella «moure’s. El que sigui, alguna cosa que faci il·lusió, qualsevol cosa».

Subscriu-te per seguir llegint