La justícia resol que ICL ha de retirar la muntanya de sal de Sallent

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inadmès el recurs de cassació que havia interposat ICL Iberia, matriu d’Iberpotash, contra la interlocutòria del 8 de setembre de 2022. La decisió ratifica la resolució judicial que requereix fer efectiva la retirada del runam del Cogulló de Sallent, el més gran i visible del municipi, amb una superfície de prop de 40 hectàrees. El procés judicial es va iniciar el 2014, però fins ara no s’ha pogut acordar l’arxivament definitiu del procediment, ja que ICL ha esgotat totes les vies legals per intentar frenar-ne l’execució. Com indica la providència dictada el passat 6 de juliol, "s’acorda l’execució forçosa de la sentència del 18 de febrer de 2014", on es requereix a l’Ajuntament de Sallent que ordeni, en el marc del restabliment de la realitat física alterada, "el desmantellament del residu salí acumulat extramurs d’aquell àmbit", una actuació que afecta directament ICL.

Des que el 18 de febrer de 2014 es va admetre a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat per l’Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent, s’han produït fins a vuit pronunciaments judicials relacionats amb els intents d’aturar o ajornar el procediment per part de les dues parts afectades: l’Ajuntament de Sallent —que no ha participat en els dos darrers recursos— i Iberpotash.

Ara, però, ICL ha esgotat l’última via judicial que tenia oberta. L’Ajuntament de Sallent haurà, per tant, d’executar el que estableix la resolució de 2014 i adoptar les mesures necessàries per al desmantellament del runam, amb les conseqüències que aquesta actuació comporti per a l’empresa. L’any passat, el Tribunal Suprem també va inadmetre un recurs de cassació que pretenia impedir l’execució forçosa de la sentència.

Un conflicte que ve de lluny

Malgrat que la primera resolució judicial sobre aquest procediment és de 2014, el conflicte es remunta a anys abans. L’any 2006, l’Associació de Veïns de la Rampinya ja havia reclamat a l’Ajuntament de Sallent que obrís un expedient a Iberpotash per protegir la legalitat urbanística, en considerar que s’estaven abocant residus salins en una zona no autoritzada. Aquella reclamació va donar peu a un llarg recorregut administratiu i judicial que, vint anys després, sembla encarar la recta final.

Tal com ha explicat a Regió7 l’advocat de l’Associació de Veïns de la Rampinya, Climent Fernández, "ara ja s’ha acabat, no hi ha més opció, hauran de dur a terme el que indica la sentència". Segons Fernández, la resolució "ordena que es restauri la realitat física alterada" arran de la demanda dels veïns perquè l’Ajuntament "inclogués un expedient per infracció de la legalitat urbanística i es paralitzessin els abocaments".

Tot plegat, explica, "va néixer de la inactivitat del consistori i la reacció del veïnat". Fernández assenyala que, en tractar-se d’un conflicte urbanístic derivat de l’abocament de residus salins en una zona no autoritzada, la resolució obliga l’Ajuntament a dur a terme la restauració i estableix que el secretari municipal informi mensualment de les actuacions executades. "Durant tot aquest temps no s’ha tret un sol gram de sal del Cogulló", lamenta.

L’advocat també considera que la defensa d’Iberpotash ha mantingut una "estratègia dilatòria" destinada a retardar el procediment i desgastar l’altra part. Tot i que la principal responsabilitat en l’execució recau en l’Ajuntament, que figura com a part codemandada, Fernández considera que el consistori probablement acabarà derivant cap a l’empresa l’execució material de les actuacions previstes.

Ara que el procediment sembla haver arribat al final del recorregut judicial, Fernández posa l’accent en el desgast que comporten processos d’aquesta durada: "Lluites contra això i és complicat, ja que no fan cas i incompleixen", afirma. Malgrat tot, "no perdo l’esperança i confio que es posaran les piles".

ICL defensa el seu pla de restauració

ICL, per la seva banda, ha declarat a aquest diari que complirà la resolució judicial mitjançant l’execució del programa de restauració vigent, aprovat per l’administració competent el juliol de 2018. L’empresa assenyala que ho farà tenint en compte la situació actual del dipòsit salí del Cogulló, que, segons assegura, "disposa de tots els permisos ambientals i urbanístics necessaris".

En aquest sentit, la companyia destaca que el programa preveu la retirada progressiva de la sal dels dipòsits de Sallent. També recorda que "els abocaments al Cogulló van cessar definitivament el juny de 2019" i que, des d’aleshores, el dipòsit està inactiu.

Segons ICL, un cop van cessar els abocaments es van iniciar els tràmits necessaris per posar en marxa la restauració, que va començar després d’obtenir els permisos corresponents. El programa estableix que les primeres actuacions s’han de concentrar a la Botjosa, d’acord amb una reivindicació històrica del territori que també va quedar recollida l’any 2018 en el Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages.

La retirada de sal en aquesta zona es va iniciar el 2021 en fase de proves i el 2022 de manera definitiva. "Des d’aleshores, ja se n’han retirat aproximadament un milió i mig de tones", assenyala l’empresa. ICL assegura que, un cop finalitzi la restauració de la Botjosa, s’abordarà la del Cogulló "progressivament, d’acord amb la planificació, els procediments i els controls previstos en el programa de restauració aprovat, i en coordinació amb les administracions competents".

L’Ajuntament reclama més celeritat

L’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, defensa que el consistori vol que "la restauració avanci dins dels temps previstos i que l’empresa es posi les piles en complir el pla de restauració aprovat". Si això es produeix, considera que la sentència quedarà acatada. "Hem de trobar les formes per tirar endavant la restauració del runam del Cogulló", afirma. En aquest sentit, reclama a ICL que "avanci amb determinació" i que es prengui "seriosament la restauració ambiental", perquè, segons assenyala, "els últims set anys aquests passos no hi han sigut".

El litigi s’acaba, però el problema continua

Josep Ribera, de la plataforma Prou Sal de Sallent, considera que la ratificació de la resolució és una "bona notícia", però assenyala que la principal preocupació ara és el pla de restauració. Aquest preveu retirar els milions de tones de residus salins acumulats mitjançant dues vies: la venda comercial de la sal comuna i, principalment, la dissolució mecànica de la resta de la sal per evacuar-la al mar a través del col·lector.

Segons Ribera, aquest plantejament "segurament no es pot complir" perquè no hauria tingut en compte les restriccions que imposa el canvi climàtic, com ara "l’escassetat d’aigua". Precisament per això, lamenta que "la Generalitat no fa més" i reclama un pla més efectiu, "on es treballi amb les universitats i que determini com s’ha de complir la sentència". Amb tot, considera que el problema dels runams és "un problema greu d’estat perquè afecta directament l’aigua dels nostres rius" i que, per aquest motiu, requereix un plantejament a l’altura de la seva dimensió.

Subscriu-te per seguir llegint