El TSJC rebutja el recurs d’Unió de Pagesos contra la modificació del Pla miner del Bages

El recurs contenciós administratiu presentat per Unió de Pagesos de Catalunya el 2023 contra l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat minera al Bages ha estat desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El document afecta els municipis de Súria, Cardona, Sallent i Balsareny i planteja, entre altres qüestions, la possibilitat de disposar d’un espai per emmagatzemar temporalment la sal de procés que no té sortida comercial, com també de compatibilitzar els usos miners amb la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables.

Unió de Pagesos va presentar fa tres anys un recurs contra aquesta modificació, aprovada definitivament el 19 de desembre de 2022. Tal com recull la sentència, el 19 de setembre de 2018 es va aprovar el Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages. Posteriorment, el 25 de febrer de 2020, es va acordar modificar-lo a petició d’ICL (Iberpotash), l’empresa concessionària de l’activitat minera a Balsareny, Sallent i Súria. L’objectiu era, segons la resolució judicial, "permetre, dins de l’àmbit del Pla director, dotar a l’activitat d’un espai per poder dipositar de forma temporal la sal de procés que no troba sortida comercial, i que no té cabuda en l’actual dipòsit salí del Fusteret".

A banda, el 21 de desembre de 2020, l’empresa va sol·licitar a la Ponència d’Energies Renovables que es pronunciés sobre la viabilitat de l’emplaçament del parc solar fotovoltaic El Cogulló, de 30 MWp, al runam gran de Sallent. La instal·lació es plantejava al vessant sud del dipòsit. El 10 de juny de 2021, la Comissió de Territori de Catalunya va acordar ampliar l’objecte de la modificació puntual del PDU per regular "com a ús compatible" la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables en espais ja transformats per l’activitat minera, sempre que no fossin incompatibles amb la seva restauració.

Finalment, el 19 de desembre de 2022 es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla, que incorporava aquestes previsions.

Un estudi d’afectacions agràries

Els canvis introduïts en el document van provocar l’oposició d’Unió de Pagesos, que en demanava l’anul·lació. En el recurs, l’organització al·legava dues qüestions: la manca d’un document d’anàlisi d’afectacions agràries i la falta de motivació de la modificació.

Segons la part actora, la modificació incorre en causa de nul·litat de ple dret perquè preveu la possibilitat de compatibilitzar la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables amb els usos miners, però no incorpora la preceptiva anàlisi d’afectacions agràries ni en la memòria de l’aprovació inicial ni en els tràmits posteriors. La part demandada —ICL, el Departament de Territori i Sostenibilitat i els ajuntaments de Súria i Sallent— sostenia, en canvi, que la modificació no afecta espais agraris, sinó sòls destinats a l’explotació minera i que, per tant, no era necessari incorporar aquest estudi.

El TSJC rebutja aquest primer argument. El tribunal considera que el fet que els terrenys siguin sòl no urbanitzable no implica que tinguin necessàriament la consideració d’espais agraris. En aquest cas, dels plànols es desprèn que l’activitat principal de la zona és l’extractiva. A més, no s’ha acreditat que el conjunt del territori afectat estigui destinat majoritàriament a la producció d’aliments. Per aquest motiu, el tribunal conclou que no era obligatori incorporar l’estudi específic d’afectacions agràries reclamat per Unió de Pagesos.

La sentència també assenyala que la modificació del Pla no autoritza directament la construcció de projectes d’energies renovables. El que fa és establir que aquests usos poden ser compatibles amb l’activitat minera sota determinades condicions. La ubicació i l’autorització de cada instal·lació s’hauran de concretar posteriorment, cas per cas, mitjançant el corresponent Programa d’Actuació Específica i d’acord amb els procediments urbanístics i sectorials previstos legalment.

A més, cada projecte haurà de garantir que no genera noves afectacions ambientals ni compromet els plans de restauració, l’estabilitat dels dipòsits salins o el règim hidrològic de la zona.

La modificació està prou justificada

El segon argument d’Unió de Pagesos feia referència a la manca de motivació de la modificació, també en relació amb la possibilitat d’implantar energies renovables. En aquest punt, el TSJC considera que la decisió està prou justificada. La Memòria del Pla explica que es pretén aprofitar terrenys miners ja transformats per a la implantació d’energies renovables, en el marc de la transició energètica i davant l’actual situació d’emergència climàtica.

La sentència recorda que l’Administració disposa d’un marge de decisió per modificar el planejament urbanístic i adaptar-lo a les noves necessitats, però que aquesta potestat no pot exercir-se de manera arbitrària i ha d’estar degudament justificada. En aquest cas, el tribunal considera que la Memòria explica els objectius i les raons que han portat a introduir els canvis i que la part recurrent no ha aportat proves que desvirtuïn aquesta justificació.

Unió de Pagesos, a més, sostenia que la modificació podia tenir com a finalitat esquivar el compliment de diverses sentències judicials fermes. El TSJC rebutja igualment aquest argument perquè, segons la resolució, no s’ha acreditat aquesta intenció ni que les sentències esmentades tinguin relació amb l’objecte del recurs.

Per tot plegat, el TSJC desestima el recurs contenciós administratiu presentat per Unió de Pagesos en oposició a la modificació puntual del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages. Contra aquesta resolució, però, es pot interposar un recurs de cassació davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

Subscriu-te per seguir llegint