Josep Vives, president del Bàsquet Manresa, deixarà el càrrec el proper 30 de juny, un cop acabi l'actual temporada. Així ho ha anunciat el propi Vives en una roda de premsa convocada aquest migdia de dimecres a les oficines del Nou Congost, on n'és el màxim responsable des de l'any 2002.

La possibilitat de la marxa del president del club era a l'aire des de principi de l'actual curs. Tal com ja va explicar Regió7, era un pas que Vives valorava. La decisió de comunicar-ho ara, set mesos abans de la marxa, permetrà al Bàsquet Manresa preparar el canvi.

En els darrers mesos s'ha reconstruït el projecte esportiu amb noves peces i la voluntat de deixar enrere dos anys en els quals l'equip s'ha salvat del descens als despatxos. Pedro Martínez ha agafat el timó com a entrenador i Pere Romero és el director tècnic en substitució de Pere Capdevila.

La roda de premsa de Josep Vives resumida en 9 frases:

- Hi ha dies a la vida que saps que arribaran, que un dia o un altre et tocarà, però deixes passar el temps amb l'esperança que no arribi mai.

- El 30 de juny de l'any que ve deixaré de ser el president del Bàsquet Manresa. No és fàcil dir això, però és més difícil decidir-ho. No estem parlant d'una feina, sinó d'un sentiment.

- Fa molts mesos que ho he decidit. Per què ara i no abans o després? El meu desig era dir-ho molt abans, era dir-ho a final de temporada o principi d'aquesta. Hi ha hagut circumstàncies que ens ho han fet endarrerit, tot i que l'Ajuntament de Manresa, l'accionista de referència, i la comissió executiva del club ja sabien el meu desig i la meva decisió.

- Els motius són estrictament humans. He fet un cicle molt llarg aquí, llarguíssim. Quan s'acabi aquesta temporada seran tretze, dotze més una.

- Llegia en un diari que un jugador havia fugit. D'aquí no fuig ningú i aquest president tampoc no fuig. Aquest president està compromès amb aquest projecte fins a final d'aquesta temporada i més enllà.

- M'agradaria deixar el club millor que com el vam trobar. Quan vam arribar teníem un problema econòmic important, no vam tenir espònsor des de feia dos anys. Com a mínim, en una situació en què pogués continuar dos o tres anys més i mantenir l'espònsor a mitjà termini. I no és fàcil.

- No tenim una persona pensada, tot i que penses que algú pot tenir aquest perfil. No és que sigui continuista. El club no pot xutar la pilota endavant, sinó plantejar-se reptes constants.

- Hem viscut en una bombolla que s'ha endut el Girona, el Lleida, el Menorca, el Granada, l'Alacant... totes ciutats molt més grans, capitals de província, amb més d'un 50% de nivell públic. Hem hagut de resistir una competència deslleial que continua i estar en un lloc en què la nostra massa crítica és la que és. Les persones que vinguin hauran de gestionar els seus objectius i els altres els haurem de seguir i ajudar.

- Hem d'enviar un missatge de tranquil·litat. Continuem els mateixos, continuem tots exactament igual. Aquest és un compromís de l'entitat i de les persones. Tothom ha d'estar tranquil, més enllà de les dificultats que tinguem per gestionar el club, però pel que fa a la decisió, l'equip i l'stasf tècnic han d'estar tranquils.