El Bàsquet Manresa, un dels grans històrics de l'esport de la cistella en l'àmbit estatal, no es troba els darrers anys en la seva etapa més fructífera. En les últimes posicions en les dues darreres temporades, en aquesta és altra vegada a la zona baixa de la classificació i el futur està ple d'incerteses, també pel que fa a la viabilitat econòmica. Amb aquest escenari i en una pista molt complicada com és la del València Basket, dissabte a la tarda, l'equip del Congost arriba als mil partits de la lliga ACB, una fita en la qual només l'han precedit fins aquest moment 7 clubs. Un dels quals, el Valladolid, és a hores d'ara a la LEB Or.

El Manresa només ha faltat tres temporades a l'ACB, que en el curs 1983/84 substituïa una competició coneguda aleshores com la Liga Nacional o Primera Divisió; però el canvi substancial és l'organització, que va passar de la federació a ser dels mateixos clubs agrupats en associació. El Manresa, que aleshores tenia Carles Casas de president, en va ser un dels fundadors. De les posteriors 31 temporades, 28 ha estat un equip entre els grans, vuit encara jugant al Vell Congost i vint, des del setembre del 1992, al Nou Congost. En ambdós escenaris s'hi han viscut moments d'alegria combinats amb altres de tristesa profunda.