«El base titular no és aquell que comença els partits; l´important és el que els acaba, el que juga quan es decideix tot, als últims minuts». Ho va dir Ibon Navarro abans que l´ICL Manresa aconseguís un triomf de mèrit a la pista de l´Iberostar, que és la quarta de la temporada. En el partit, com havia passat dies abans al Congost contra l´UCAM, Álex Hernández va ser un timó ben fiable dels manresans signant altra vegada els seus millors números des que és jugador del Nou Congost, fa un total de sis temporades.

Tant per números com per decisió i implicació, el base murcià ha jugat els seus dos partits més complets en tots aquests anys. Altres dies no ha estat tan fi però queda ben clara la dinàmica que el situa aquest curs com el primer base de l´equip. Fins ara, ell no havia jugat mai tants minuts (en aquests moments disposa d´una mitjana de 24), ni quan tenia al davant altres directors de joc estatals o americans.

Jermaine Thomas, que des de la primera jornada de lliga ha estat qüestionat, s´està quedant en 16 minuts en pista. Fins ara, ell ha estat l´escollit en 7 de 8 partits per començar el matx però qui cada cop està assumint més responsabilitats en els moments més calents és un Álex Hernández, de 25 anys, que l'afició espera que hagi fet per fi un pas endavant en maduresa.

L´ICL Manresa es va entrenar ahir a la tarda i Álex Hernández estava tranquil, volent compartir aquest moment dolç amb la plantilla: «sí, estic molt content, ens surten les coses bé i l´equip ha aconseguit un parell de victòries importants, cal recordar que veníem de perdre 3 partits consecutius, ens va fer mal sobretot la derrota amb el Joventut».

Pel que fa al seu paper, juga en els finals de partit, va admetre que «sí que dóna confiança, jo m´estic sentint molt còmode, tant amb els companys com amb el cos tècnic. Les sensacions són molt positives. Hem de continuar així».

Respecte al que Ibon Navarro li ha comentat des de començament de temporada, Hernández diu que «ell ha estat, des del principi de la pretemporada, molt clar. En el dia a dia ens està encomanant la gran ambició que té. No crec que hagi estat només cosa de dues setmanes, ell des del primer dia està mirant d´ajudar tant com pot l´equip».

El jugador no creu que en el seu rendiment hi influeixi el fet que aquesta sigui la seva última temporada, que acabi contracte el juny. «Sempre he intentant mantenir l´equilibri, i no posar-me mai nerviós a les etapes en què les coses no anaven bé. Això és el que m´ha ajudat finalment per no enfonsar-me». Hernández troba difícil mantenir uns números tan bons com els dels dos últims partits, en tot cas adverteix que «jo em fixo més en les sensacions i, per sobre de tot, el que comptarà és l´equip, que jugui bé i guanyi».

El 2010, quan Jordi Ardèvol era el director esportiu del Manresa, va dur Álex Hernández, jugador del Barça que havia brillat en la base i que era una aposta de futur. Un parell d´any després el contracte del jugador s´ampliava fins al final d´aquesta temporada, la 15-16. L´evolució del jugador ha tingut un parell de moments en què va semblar que podia fer un salt de qualitat que tot fa pensar que podria confirmar en aquesta lliga.

Va arribar com a tercer base, a l´ombra de Rodrigo San Miguel (un dels seus millors amics) i de Dani López. Després va ser el suplent d´un Javi Rodríguez que va tenir un bon retorn a Manresa, fins que es va lesionar el 2013. Hernández va ser aleshores el primer base però la pressió el va acabar superant. La temporada següent, la 2013-14, no va ser tampoc fàcil. Waters va ser acomiadat per un Borja Comenge que posteriorment també va ser despatxat. En el tram final de la lliga (12 derrotes seguides), ell i Creus van ser els dos bases. La temporada passada la va començar amb problemes físics, es va entonar i va ser el segon base, darrere de Davin White. Però d´un 5 de valoració ha passat a un 11,5 de mitjana, de fer 4.7 punts, enguany n´està encistellant 7,7.