El Reial Madrid, el millor equip d’Europa de la temporada passada sense cap mena de discussió, arribarà al Nou Congost amb una fulla de serveis no tan completa com la de fa un any. Aleshores, a finals de gener del 2015, els de Pablo Laso tenien 29 victòries i 7 derrotes, 4 d’elles a l’ACB i 3 a Europa. No arribava al nivell excels de la campanya 2013-14, en què havia acumulat 33 triomfs en 34 partits, abans d’enfonsar-se en el tram final i guanyar només la Copa.
El Madrid, campió de la Supercopa, la Copa del Rei, la lliga i l’Eurolliga, a més de la Intercontinental de l’octubre, té 22 victòries i 13 derrotes. Quatre desfetes han arribat a la lliga Endesa, set a l’Eurolliga, en què va estar a punt de quedar eliminat a la primera fase, una a les semifinals d’una Supercopa que no va poder revalidar, i una a la Intercontinental. La sensació, a més, és de clara irregularitat, amb triomfs brillants, com el de dijous contra l’Olympiacos, units a derrotes sorprenents, com a Fuenlabrada o a la pista de l’Estrasburg. Els cinc títols del gran Madrid s’han convertit en cinc motius que expliquen una ressaca de la qual l’equip es comença a aixecar.
RELAXAMENT
L’obtenció dels grans èxits causa baixada de tensió
El Reial Madrid es va proclamar campió d’Europa el 17 de maig passat al Barclaycard Center, el seu pavelló, després d’una sequera de vint anys. A més, havia perdut les dues finals anteriors de la màxima competició, a Londres, contra l’Olympiacos, i a Milà, contra el Maccabi. L’Eurolliga, sobretot, era una obsessió després de vint anys de no aconseguir-la i els blancs van assolir el cim de la muntanya. La inèrcia i la debilitat dels rivals els va conduir a una lliga fàcil. Obtinguts els objectius, era normal que costés tornar-se a reactivar.
SELECCIONS
La base de l’equip estatal campió europeu a França
La gran temporada del Reial Madrid va fer que alguns dels seus puntals, Sergio Rodríguez, Sergi Llull, Rudy Fernández o Felipe Reyes, al costat del repescat Hernangómez, formessin part de la selecció espanyola que el setembre es va proclamar campiona d’Europa a França. El torneig va tenir una gran tensió, sobretot en la semifinal contra l’amfitriona, i va provocar un gran desgast físic. Alguns, com Rudy, ho van pagar amb una lesió a l’esquena de la qual després es va haver d’operar. D’altres, com Llull, ho van notar més tard. El cert és que l’èxit amb l’equip estatal va fer que els jugadors que porten el pes de l’equip comencessin la temporada amb el seu club passats de forma i amb un rendiment més baix del que havien mostrat fins llavors.
INTERCONTINENTAL
Un llarg viatge a Brasil que va provocar fatiga
Ibon Navarro, l’entrenador de l’ICL Manresa, va declarar ahir que «la gent pensa que dir que els jugadors es van cansar per anar a disputar la Intercontinental és una excusa, però no ho és. Un viatge d’aquests et deixa mort». El Madrid va disputar dos partits a final de setembre a Brasil i va guanyar la Copa Intercontinental. Va ser un nou èxit, però molta fatiga per a homes que havien disputat l’Eurobasket i que afrontaven la Supercopa pocs dies després. En l’inici de campanya, les estrelles del conjunt de Laso estaven foses.
LESIONS
Les absències de Rudy i Llull s’han notat molt
Rudy Fernández, amb una lesió crònica a l’esquena, no reapareixerà fins a finals de febrer i ha hagut de passar pel quiròfan, i Sergi Llull també ha tingut problemes físics que l’han fet rendir per sota del seu nivell i que l’han fet parar alguns dies. Demà, Sergio Rodríguez tampoc no serà al Congost i Nocioni, que ja té 36 anys, també ha estat de baixa. Les lesions, que en d’altres temporades respectaven els blancs els han afectat i no els han permès tenir continuïtat.
FITXATGES
Les contractacions han donat molt poc rendiment
Respecte l’any passat, el Madrid va prescindir de Marcus Slaughter, a més dels infrautilitzats Bourousis i Mejri, i va fitxar homes com Trey Thompkins i Jeffery Taylor al seu lloc, a més de repescar el jove Willy Hernangómez. El joc interior se n’ha ressentit. El rendiment de les noves contractacions ha estat baix i només la qualitat d’Ayón i l’experiència de Reyes, aquest amb 35 anys, han permès sobreviure dins de la zona. Un altre reforç, Ndour, gairebé no compta i caldrà veure què passa amb Augusto Lima.
