Ibon Navarro: «hem de ser autocrítics, però a l'equip li poso un notable alt»

Acabar la temporada assolint la permanència tant al límit, i amb la derrota de l´Estudiantes, suposa aprovar justet? O poder salvar-se a Manresa s´ha de considerar sempre un excel·lent?

En el cas d´un equip que aspirés a entrar als play-off, acabar el vuitè seria un èxit, ser el catorzè un fracàs, i el novè lloc una bona temporada perquè s´hauria estat molt a prop de l´objectiu. Per a nosaltres, només hi havia blanc o negre: si ens salvàvem era excel·lent; si no, un fracàs. En tot això, hi ha matisos. Per exemple, si l´equip hagués vingut de molt avall, podríem estar eufòrics. No és el que ens ha passat. Ja teníem 10 victòries a falta de sis jornades i no pensàvem que patiríem tant, fins als darrers 7 segons. Però hem d´entendre, i més parlant del Manresa, que les coses succeeixen no només per com està el nostre equip.

A què es refereix en afirmar això?

Que no es pot resumir dient que la nostra primera volta va ser molt bona, i la segona va ser desastrosa. La lliga va evolucionant, els equips es reforcen i tenen un marge més gran de millora del que pot arribar a tenir el Manresa. Nosaltres vam arribar al 90% del rendiment, tant a nivell físic com tàctic, en la primera volta, i els rivals no ens coneixien, érem nous, tant l´entrenador com molts dels jugadors de la plantilla. La sorpresa inicial després va desaparèixer. Cal analitzar com els nostres rivals han defensant Grigonis i Simon amb el pas de les jornades, o fins i tot en els tres o quatre darrers partits a Je´Kel Foster. Per tant, en el moment que l´ICL, amb la plantilla més barata de la competició, se salva i iguala en nombre de victòries l´Obradoiro, i està molt a prop del CAI Saragossa i de l´Andorra, crec que hem d´estar contents, tot i que amb matisos.

Quins matisos?

Sobretot, en un nivell meu, m´he de preguntar per què als últims sis partits de lliga l´equip no ha estat capaç de tornar a guanyar. En això, hem de ser autocrítics, jo el primer. Però si he de posar una nota a l´equip, tornant a la primera pregunta, jo li posaria un notable alt.

L´ICL tenia mancances al principi de la lliga, fins i tot desequilibris. Però va aconseguir guanyar 6 dels primers 12 partits. Com van poder tenir l´arrencada tan brillant?

Com he dit, vam saber aprofitar el factor sorpresa. Però ja el primer mes ens vam adonar que no ho havíem encertat en escollir el nostre base, Jermaine Thomas. Ell també tenia uns problemes físics importants que el condicionaven, i no el deixaven acabar d´enganxar-se. Però l´equip va rutllar, guanyava. Álex Hernández, venint per darrere, tenia un rendiment per sobre del que estava donant els darrers anys. Ricky Sánchez tenia entrebancs per la lesió a la mà i per la manca d´adaptació a la duresa de la lliga. Sabíem que les posicions que potser més endavant hauríem de retocar serien la de base i ala-pivot. Però anàvem sumant les victòries; i la norma evident és que no toquis el que està funcionant.

Què va passar exactament amb el caribeny Ricky Sánchez?

Es va trencar un dit de la mà i cada cop que tocava la pilota sentia molt dolor; i no era fàcil jugar així. I menys per a un quatre que tenia com a principal virtut com passava la pilota, a més de ser un bon llançador. A més s´hi van afegir problemes personals a Puerto Rico, i vam decidir que el millor era que marxés, perquè ja no es trobava a gust aquí. Havia perdut l´alegria, que era un dels principals valors del Ricky, i l´encomanava als companys en el vestidor.

Què passa al final de la primera volta? Es venç a la pista del Sevilla en un gran partit, però tot seguit s´entra en crisi de resultats, amb set derrotes seguides€

L´ACB té tres cicles molts clars: la primera volta, els 3 o 4 partits abans de la Copa del Rei i la resta. Nosaltres vam arribar justos al període previ a la Copa, que marca la temporada de molts equips. Vam caure clarament amb el Madrid a casa i vam jugar un molt bon partit davant l´Herbalife, quan es lesiona Milos Milisavljevic, amb qui potser hauríem tingut més possibilitats de guanyar aquell dia. I anem a la pista de l´Estudiantes, on ens passa allò que després s´ha anat repetint: quan ens enfrontem a un equip amb el qual tenim l´obligació de guanyar perquè estem per sobre a la classificació, ell ens apallissa, ens passa per sobre. Amb l´Estudiantes vam perdre de 29 punts.

I això és un problema de caràcter dels jugadors que ha tingut?

És de pressió, i sobretot si mirem cap endins. Si mirem cap enfora, cal reconèixer que tant l´Obradoiro com l´Estudiantes han tingut unes millors plantilles que nosaltres. Ells també han tingut els seus alts i baixos; pel que fa a l´Estudiantes, els vam agafar en un bon moment, sobretot físic. Després hem de ser justos i recordar que l´equip perd 5 partits a casa en la segona volta entrant en el darrer minut amb resultats anivellats.

Què ha passat al Congost, per què l´equip no ha sabut tancar partits?

És la mateixa pressió que teníem quan ens enfrontàvem a rivals que, teòricament, eren inferiors. Sortíem amb la idea positiva que casa nostra havia de ser un gran fortí. I no ho ha estat. Hem jugat uns partits seriosos aquí, però a l´hora de definir ens ha pesat molt obligació.

En canvi, a fora hi ha hagut més duresa mental, més clarividència€

Sí, no teníem l´ansietat per haver de guanyar. Arribàvem als instants definitius més sòlids, sabíem donar la pilota al jugador idoni. En canvi, al Nou Congost hem comès massa errades per donar el tir decisiu a qui no l´havia de llançar.

Tenir un jugador com Musli ha determinat molt el joc de l´equip. En algun moment creu que ha estat un avantatge per als rivals tenir molt ubicat el focus sobre ell?

Tenir un pivot com ell condiciona per les coses bones i també per les dolentes. En atac és el jugador que et treu més avantatges i més clars; i en defensa l´has de protegir, i no li pots demanar que faci coses que no pot o no ha de fer si ha de jugar cada dia 30 minuts. Però ningú no pot tenir queixa de la seva actitud. Ha deixat molt clar que no ha vingut com una estrella, o amb la pretensió de deixar

l´equip a l´estacada. El compromís ha estat absolut, i ell ha madurat.

L´equip ha acabat tenint dos ales força indiscutibles, Chase Simon i Marius Grigonis, que han demostrat la seva qualitat però que han estat també irregulars. Sobretot Simon va passar una fase molt desendollat. Què li va passar?

És molt fàcil d´explicar. Els altres equips treballen, miren de frenar els jugadors. Chase Simon fa dues o tres coses molt bé però no té tant talent. Ell es va trobar incòmode perquè l´hi feien sentir; tenia dubtes perquè els hi generaven, el reptaven. El mateix es pot dir de Grigonis; en la segona volta no li han donat tirs deslliurats, l´han defensat amb la categoria de llançador que té. Al principi de lliga el consideraven un jugador jove i no li van tenir el respecte que es mereix. Als últims partits li costava rebre, ha jugat amb nervis, més precipitat.

El rendiment d´Álex Hernández ha semblat seguir la línia de l´equip, amb un bon inici i grans partits a fora de casa, i la caiguda en picat després. Fins a quin punt és una qüestió psicològica?

Sí, ha anat una mica com l´equip. A la primera volta, valora més de 10 en set partits, els que guanyem. El que ens donava el Jermaine no era el que esperàvem i l´equip cau en les espatlles de l´Àlex. Quan els rivals se n´adonen, van a neutralitzar-lo, i ell no és un jugador físicament fort per suportar la defensa, en cada partit, de dos jugadors. Costava, per exemple, fer arribar la pilota a Dejan Musli. Hem tingut adversaris que ens han tret de la pista, no arribàvem ni a la línia de 3 punts.

En plena ratxa de mals resultats, hi havia consens al club que havien d´arribar reforços?

Tots sabíem des del principi les posicions per fer el salt de qualitat. Fins i tot amb el panorama de color de rosa, i teníem 6 victòries, i algú es prenia la lleugeresa de pensar en la Copa. Sabíem que podien arribar els problemes, com va succeir. El que ha passat és que el mercat de jugadors ha estat malament, no hi havia els homes que ens podien ajudar, fins que van sortir. Els hauríem volgut tenir abans però han arribat quan el club els ha pogut portar.

Amb Foster i Auda, més endavant amb Jaramaz, s´ha fet el millor joc? O prefereix el de les primeres jornades de lliga?

Era un equip diferent. Penso que en la primera volta vam tenir un mes i mig molt bo competint contra uns equips molt millors que nosaltres. Recordo que ens deien que érem un equip brut, que fèiem moltes faltes, ens ho van dir a Santiago després de guanyar l´Obadoiro. El que volíem era jugar dur i intensos tot i que no fóssim gaire respectats pels àrbitres. I amb els reforços, l´equip ha canviat. I crec que ens va condicionar molt el calendari. Si després de guanyar a Badalona haguéssim tingut un altre rival que no hagués estat el Barça, no m´hauria estranyat un segon triomf consecutiu. I també després de les victòries amb l´Iberostar i a Múrcia, que ens vam trobar amb l´Unicaja. Havíem sabut trobar la tecla, Auda havia ajustat els rols. Però el calendari et pren i et dóna, i no ens va ajudar en aquesta fase. Tampoc no hem coincidit, en tot l´any, amb un oponent d´Eurolliga que ens arribés cansat d´un viatge.

A les últimes jornades va anar tement el pitjor, que el Manresa no sumés la victòria que feia falta?

Veia que no jugàvem malament, però teníem menys encert. També hi va haver l´efecte xampany en alguns casos, com el primer mes de Patrik Auda o Nemanja Jaramaz, que va fer un patidàs a Múrcia en el seu debut, que semblava que portés molt temps amb nosaltres. Però els defensors els van coneixent, els van aturant. El que també ens va faltar va ser sort; jo no entenc com se´ns escapaven pilotes amb el Gipuzkoa, i també davant del Sevilla o a casa del Bilbao. Al final, la sort, com els calendaris, també s´ha compensat.

Què pensava quan faltaven pocs segons per acabar el matx a Vitòria i la permanència semblava que no es podria aconseguir?

Pensava en guanyar el partit, hauríem pogut fer-ho fins al final. I durant el partit vam tenir capacitat per reaccionar un parell de cops anant per sota, i en aquells últims segons estàvem enganxats al Baskonia. Però quan veiem la reacció a la grada, ens adonem que alguna cosa bona per a nosaltres passa a Sant Sebastià, i té efecte en el partit al Buesa Arena. Volíem fer falta personal a Adams i no a Bourousis, que va anotar els dos tirs lliures per al 83-80. Després vam preparar jugada per fer bàsquet però el cap dels jugadors ja no estava del tot centrat, les emocions i l´alegria eren massa fortes.

Del millor que ha deixat el seu ICL ha quedat la defensa, almenys les dades estadístiques que hi ha així ho registren€

Sí, segur. Nosaltres no hem sigut un equip, al marge de Musli o alguns moments de Grigonis, que pogués presumir de molt talent. Era molt clar el que havíem de fer, esforçar-nos al darrere. I penso que els jugadors ho han entès i ho han dut a la pràctica molt bé. Les estadístiques te les pots mirar com vulguis. Només en punts rebuts, en les últimes sis jornades, érem el segon equip de tota la lliga que n´encaixava menys. En canvi, si vas a punts rebuts per possessió no hem estat tan bons. Però hem jugat al que volíem; no teníem benzina per defensar un excés de possessions,havien de ser poques i fer-ho bé. Crec que hem guanyat 10 partits a la lliga gràcies a això.

Durant la temporada va dir que a final de curs faria una valoració de l´afició. Quina nota li dóna?

Hi hauria dues notes que fan una mitjana de notable alt, també. Per a mi el darrer mes i mig és de matrícula d´honor, amb la culminació de tenir dos-cents seguidors a Vitòria; no és normal de la forma que estàvem. En canvi, el que hi va haver abans va ser un públic que valorava el treball de l´equip però que volia més i que, amb una reacció natural humanament, es queixava. Però que es queixés no ens feia cap favor; ho enteníem però no ens ajudava. L´equip volia donar les alegries a la gent però es creava una reacció en els jugadors que els anava en contra. Penso que l´afició ha fet un gran pas endavant en el tram final, ha entès que havia de sumar i totes les mobilitzacions d´aficionats per millorar l´ambient són positives.

I a nivell personal, com s´ha vist? Quina és la seva autocrítica?

He hagut de millorar i aprendre. Fer tot un màster d´autocontrol, saber gestionar les coses bones i dolentes, i reconduir el pessimisme que en alguns moments ens envaïa a tots veient el final de la temporada. Mirava d´evitar que es caigués en la desesperació i que la nostra reacció fos adequada, en cada moment, per canviar el resultat final.

Què passarà el proper curs amb Ibon Navarro, estarà a l´ICL?

Ara mateix compto que sí; quan vam estar salvats, quedava renovat. I ja estem treballant, veient quins són els jugadors que ens interessen, i quins podem fitxar. Els jugadors que han aconseguit la permanència de l´ICL ara tenen un caixet més alt. Amb els entrenadors passa el mateix. Però jo estic molt content al club i a Manresa, igual que la meva família.

No té cap oferta d´altres equips?

No, fa pocs dies que hem acabat de jugar i els play-off estan en dansa, és molt aviat.

I dels jugadors que ha tingut ens pot dir quins vol continuat tenint a les seves ordres?

No, no ho dic ara. Està clar que no podem aspirar a retenir Musli però caldrà cercar jugadors amb el perfil similar, que estiguin en un procés de maduració. I que no tinguin un preu gaire elevat. La prioritat és clara: que vulguin venir cap aquí, i que no siguem segon plat. Tenim idees però serem els darrers de poder escollir, i haurem d´esperar.