Quan falten tres dies perquè la plantilla de l'ICL Manresa comenci a rodar, el proper dimarts, el club va fer públic el fitxatge del seu onzè jugador. Es tracta d'un altre balcànic, el croat Marjan Cakarun (pronunciat Txakarun), de 26 anys i 2,04 metres, qui ha de ser el segon cinc de la plantilla, és a dir, pivot pur, darrere del seu compatriota Luksa Andric. Cakarun, que l'any passat va fer un bon any a l'Helios Sun Domzale eslovè, ha d'aportar energia i força a la pintura, tot i que la seva alçada no li permeten ser un pivot dominant.

D'aquesta manera, l'equip d'Ibon Navarro tanca la plantilla, a expenses que pugui continuar comptant amb l'anomenat Andric, qui ha passat l'última temporada sense poder jugar per lesió i que pot ser tallat en cas que no respongui a les expectatives físiques necessàries. El seu company de pintura, en teoria, serà un jugador molt diferent, tot i ser de la mateixa nacionalitat. Andric és més tècnic i desequilibrant i Cakarun és totalment físic. El joc interior també té el txec Patrik Auda i el nord-americà Joe Trapani.

Molta energia

Cakarun va fer gairebé 14 punts per partit la temporada passada a Eslovènia. Va signar pel Manresa per una temporada i una segona d'opcional, la qual cosa demostra que el club confia que el podrà tenir més d'una temporada. És un home totalment interior, qui no llança mai de tres punts, amb un 75% d'encert des de la línia de personal i amb capacitat per aconseguir rebots ofensius.

El director esportiu de l'entitat manresana, Pere Romero, va apuntar els motius que han dut el club a contractar-lo. Per a ell, "és un jugador que ve per aportar energia i és molt dur". Segons el seu punt de vista, es tracta "d'un bon defensor, el qual, a més, és bo en jugades de bloqueig i continuació".

Regió7 es va posar en contacte ahir amb el periodista balcànic Igor Marinovic, coneixedor de l'actualitat del bàsquet de la zona, qui va explicar que, tot i que no és un jugador dels més coneguts del panorama basquetbolístic de la zona, "és un lluitador i mostra molta energia. Va tenir un bon any a Eslovènia, però penso que és una mica baix per jugar de cinc". Sigui com sigui, el club demostra amb la seva arribada una aposta clara pel bàsquet dels països de l'antiga Iugoslàvia.