El que havia de ser un trajecte de quatre o cinc hores des que es va sortir de Manresa fins arribar a l'hotel de concentració de l'equip a Santiago, es va convertir en una llarga odissea de més de 12 hores. No va arribar al que va ser aquell famós viatge de retorn de Belgrad en l'Eurolliga del desembre del 98 amb el TDK (amb desplaçament fins a Viena per carretera a causa de la boira), però s'hi va assemblar i va tenir situacions per guardar en l'anecdotari del Bàsquet Manresa. També es podria dir que a l'ICL, aquest curs, li passa de tot i més.

Se sabia que la meteorologia era complicada a Galícia durant els darrers dies i l'ICL acudia a l'aeroport de Barcelona, aquest divendres passat a la tarda, força a l'expectativa. Durant gairebé un parell d'hores va estar esperant el grup de jugadors i tècnics dins de l'avió que els havia de portar cap a Santiago; finalment s'enlairava a les 10 de la nit, però el fort vent i la intensa pluja feien impossible un aterratge a la capital gallega i es va haver de desviar l'avió cap al sud, a Porto. Passada la mitjanit es podia improvisar un sopar i era la companyia aèria la que oferia uns autocars als passatgers per tal de dur-los als seus destins. En el cas de l'expedició del Manresa, va compartir autocar (de dos pisos) amb uns aficionats de l'equip que van estar feliços d'estar al costat dels jugadors de l'equip, i amb una tuna universitària.

Després de més de 3 hores, es va arribar a l'hotel passades les 4 de la matinada. L'entrenament del matí es va retardar de les 11 fins a la 1.30. L'ICL va ser derrotat a la nit per l'Obradoiro però Navarro no ho va fer servir com a excusa.