L'ICL està fent el millor bàsquet de tota la seva temporada. El més equilibrat, en el qual més peces ara sumen pel col·lectiu. Tot i que va perdre al final clarament en la pista d'un dels equips de dalt, el Gran Canària, durant força fases del partit els locals no ho tenien gens clar i va ser una tercera falta a Machado (en atac i rigorosa) la que va ser decisiva per trencar la igualtat. Un 19-2, inclòs el 12-0 de quatre triples, va portar del 51-45 al 70-47. Tot i així, l'equip mostra un esperit de reacció que no tenia en altres fases d'aquest mal curs, i en el darrer període es va apropar a 9 punts (70-61) abans de cometre accions precipitades i perdre de 19 al final del matx.
El problema és que aquest ICL més consistent i competidor s'ha aconseguit massa tard. Tocant de peus a terra, el més probable ara és que la remuntada ja no sigui possible però l'equip ha d'acabar amb orgull i guanyant el màxim de partits com mereix la història i l'afició del Manresa. Després, ja es veurà on es juga (si LEB o ACB) i si, en clau interna, es prenen o no unes decisions de funcionament que s'ajornen cada estiu.
El partit va començar amb un triple de Salin per als locals, que es van posar amb un 5-0 a favor però l'ICL va replicar amb 4 punts amb les cistelles de Machado i Rey. Hi havia molta intensitat i cap equip no afluixava. Trapani suplia molt aviat Auda i Machado mantenia el pols amb el 7-6 (min 3). L'equip del Congost no va encistellar en dos atacs consecutius i el Gran Canària va obrir forat gràcies als encerts d'O'Neale i McCalebb. Els 5 punts consecutius convertits per Suggs van apropar a un 14-11.
El problema estava en defensa, ja que els locals aprofitaven una vegada i una altra les possessions i Navarro va posar Belemene al damunt de O'Neal per frenar-lo. Una pilota perduda amb falta antiesportiva comesa per Trapani ho complicava més. Els jugadors de l'Herbalife posaven un 20-11 després d'un triple que va anotar Aguilar quan Albert Oliver, dels canaris, ja era a la pista . A l'ICL, Scott Suggs tenia un descans i era rellevat per Aleksandar Cvetkovic.
També va entrar Lluís Costa i, des de la cantonada, Belemene va clavar el triple d'un esperançador 20-16 a dos minuts per acabar el primer període. El congolès cedit al Manresa per l'Unicaja era la principal arma ofensiva en aquesta fase, però Pablo Aguilar, amb un triple, va deixar el 29-20 a la fi del primer quart.
Pere Tomàs, triplista efectiu
Auda, Pere Tomàs i Cakarun van ser les novetats manresanes per al segon episodi del partit, que es va encetar amb un 31-20 advers. No hi havia manera d'aturar els tirs de fora d'Aguilar (34-22) però s'hi va tornar Tomàs per reduir a 9 punts la renda adversa.
El Manresa intentava, amb tot el que podia, no despenjar-se més en el marcador. Va tornar Suggs i els dos tirs lliures d'Auda van ser el 37-29 sis minuts abans del descans. Machado suplia Costa de base i el nou triple de Pere Tomàs posava un 38-32. El partit estava calent i no era moment per badar. Suggs es carregava amb una falta que era la tercera i entrava Aranitovic. El quart en atac de Tomàs era brutal i el seu tercer triple col·locava els manresans a cinc (40-35).
Quedaven momés 4 minuts per a la mitja part i el Manresa es veia perjudicat amb un fora de banda assenyalat en contra, tot i que van ser dos tirs lliures de Machado, dos de Trapani i una cistella obra de Cakarun els que mantenien el valent pols (46-41). Una pèrdua de l'equip local l'aprofitava molt bé el base Machado per posar un 46-43 ja al darrer minut. Báez va trobar una escletxa en la defensa de l'ICL per encistellar ja al darrer sospir de la possessió. Com abans, l'Herbaliffe treia petroli dels instants finals i de nou Báez posava el 51-43 a l'equador.
La gran davallada
L'ICL va tornar a la pista amb un tàndem exterior amb Machado i Cvetkovic, aquest en la posició de Suggs. Rey va posar els bagencs a 6 punts però Machado arribava a les 3 faltes i l'Herbalife va obrir de nou forat (58-45) amb un triple a càrrec d'Eulis Báez. Lluís Costa va suplir Machado i Rey posava un 58-47 gràcies a un cop de palmell. Però el Gran Canària estava, altre cop, molt còmode a la pista i dos triples seguits de Royce O'Neal van acabar decantant de manera ben clara el marcador (64-47, min 25) per als de Luis Casimiro.
Ibon Navarro va posar en pista Suggs i Cakarun però estava clar que ja no hi havia res a fer i els de l'Herbalife van castigar amb dos triples més, ara de Salin i Aguilar (70-47). Un 12-0 dels locals, fruit de 4 cistelles consecutives des del perímetre, ho havien trencat tot.
Suggs va posar fi a la sequera dels manresans i Belemene era també al parquet. L'ICL treia el cap amb un parcial de 0-8 després de triple de Costa en uns instants de relaxament canari (70-55). Va ser Oliver qui va fer tornar a posar les piles als grocs, que mantenien els 15 punts (72-57) a la fi d'aquest tercer quart molt negatiu per a les esperances de l'ICL.
Últim intent frustrat
El Manresa, però va continuar lluitant i Auda, aprofitant 2 de 3 tirs lliures, va col·locar el 72-59 en el lluminós del majestuós pavelló canari. I Cakarun va fer pujar el 72-61 vuit minuts abans del final. La remuntada, però, no es veia a prop perquè de seguida Aguilar va tornar a castigar des de fora i Rabaseda situava el 77-63 al marcador, ja amb Machado i amb Pere Tomàs en pista.
Patrick Auda reduïa amb un 2+1, el del 77-66. Era complicat poder anar més enllà: Aguilar va clavar el seu sisè triple i Suggs li va respondre (80-69), McCalebb va donar una oportunitat amb falta antiesportiva i Machado hauria pogut apropar a un 80-71 quan quedaven 6 minuts. Però en l'atac següent els manresans no van anotar i aquest va ser el darrer intent. En tot cas, el mèrit de rebaixar de 23 punts a només 9 s'ha de valorar.
D'un 84-74 a quatre minuts del final es va passar a un 90-74 amb imprecisions manresanes a prop de cistella amb tirs clars i amb una dosi d'impotència. Belemene sí que va encertar un cop però el colofó seria el 95-76, força excessiu.
