Marko Popovic veia fa uns quants dies com Rafa Martínez el superava com a màxim triplista de la història de l'Eurocup i com se li acostava perillosament al capdavant de la taula de màxims anotadors de la competició. I el croat, de manera indirecta, es venjava del santpedorenc amb una exhibició davant de l'ICL Manresa.
L'escorta croat apareixia en el tram final de partit per anotar 19 punts en menys de 7 minuts, inclosos 5 triples de 6 intents. Tants punts com l'ICL en aquells deu minuts en què l'equip passava de somiar a completar la remuntada a viure un malson. Ni tan sols l'oposició de Cvetkovic, que signava el seu millor partit del curs, amb 20 punts, era suficient davant l'encert de Popovic, tocat per una vareta màgica.
L'ICL tornava a pagar car un mal inici. El Fuenlabrada deixava clares les seves intencions des del primer moment: sumar de tres en tres. Ho feia Popovic amb un triple per obrir el marcador i s'hi sumava Sekulic amb un 2+1. El pivot montenegrí era un malson per als manresans fins que marxava a la banqueta amb dues faltes.
«Podeu explicar-me això? Dos desajustos defensius en un contra u i faltes per fer. No estem defensant, no estem jugant dur. Desperteu! Desperteu!», cridava enfadat Ibon Navarro en el primer temps mort del partit, quan amb prou feines s'havien jugat dos minuts i hi havia un 3-10 al marcador.
Responia Auda als triples del Fuenlabrada. Però els madrilenys sempre tenien un as més a la màniga i obrien un primer forat (8-18). Un desavantatge que no minava la moral de l'ICL: apareixia Pere Tomàs per liderar una petita remuntada (17-20). Però el Fuenlabrada tornava a trobar el camí de la cistella des de la distància i continuava anotant triples.
Aparició de Cvetkovic
A l'inici del segon quart, la irrupció de Cvetkovic evitava que el Fuenlabrada agafés més avantatge. Deslliurat de la tasca de dirigir i jugant a la posició d'escorta, el serbi es mostrava incisiu en atac: un triple amb tir lliure addicional i una recuperació de pilota seves tornaven a ficar l'equip al partit, després de la màxima diferència rival (del 23-24 al 29-34).
Però l'acostament no tenia continuïtat. Amb 31-37, Trapani fallava sol sota cistella, amb l'única oposició del base rival, Hakanson. I a l'altre costat de la pista, Hettsheimeir no perdonava (31-39). El brasiler agafa el relleu de Sekulic i dominava a prop de cistella (6 rebots al descans).
Semblava que el Fuenlabrada podia obrir més escletxa, però de nou apareixia Cvetkovic per assumir la responsabilitat en atac i acostar l'ICL just abans del descans (40-46). Una diferència a mig camí entre la por per una escapada visitant i la lamentació per no haver aprofitat que Sekulic, un malson a la pintura, s'havia passat un quart d'hora assegut a la banqueta per faltes.
Pere Tomàs i Cakarun van ser clau
Tornava l'ICL del vestidor amb una part de la lliçó apresa: Cvetkovic era l'home a qui s'havia de buscar en atac. Amb la seva capacitat per trencar, el serbi aconseguia treure tres faltes gairebé seguides a Popovic. Però la seva feina en atac no tenia continuïtat en defensa: hi havia un forat a la pintura i tots els rebots anaven a mans visitants.
No tenia la sort de cara el conjunt manresà. Cada vegada que s'acostava, succeïa alguna fatalitat: amb 53-60, Trapani fallava per segona vegada un contraatac. Per sort, l'equip trobava la manera de reaccionar i ho feia per mitjà de Cakarun, que anotava dues cistelles consecutives per fer aixecar el públic del Congost del seient: amb el 57-60, tornava la fe en la remuntada.
Només faltava fer el sorpasso. I arribava amb dues grans accions de Pere Tomàs: una cistella tot cor a la pintura i una assistència de mag, passant-se la pilota per l'esquena, per deixar sol Lluís Costa. De nou el públic s'aixecava. Per primer cop en tot el partit, després de gairebé 29 minuts, l'equip s'havia situat davant (61-60). I el final de quart hauria estat rodó si Cakarun hagués anotat sobre la botzina des de més enllà de mitja pista: el seu tir no entrava però provocava un «uiiiiii!» del públic, entregat a la causa.
Aranitovic es disfressava breument de Cvetkovic a l'inici de l'últim quart i situava el 65-62. Però en aquest moment arribava una jugada clau destacada pels dos entrenadors en la roda de premsa posterior al partit: un robatori de pilota de Rupnik a Costa que acabava amb cistella del base eslovè del Fuenlabrada i que evitava que l'ICL es pogués escapar.
Duel de pistolers balcànics
Llavors començava un frec a frec en el qual Cvetkovic tornava a reclamar protagonisme. El serbi no s'amagava i iniciava un intercanvi de cistelles amb Popovic que acabaria sent letals per als manresans. Una aparició fugaç de Suggs, amb un triple des de la cantonada, interrompia el duel balcànic (73-72). I tornava a emergir la figura de Popovic i també alguna badada defensiva manresana que penalitzava massa (73-77). El croat anotava dos tirs lliures i poc després un triple que deixaven l'ICL molt tocat. I rematava la feina amb una bomba a l'estil Juan Carlos Navarro (75-84).
Una cistella de dos inversemblant de Cvetkovic quan faltava un minut era l'últim intent manresà d'acostar-se. Però el somni de la remuntada era impossible, com ho demostrava la desfilada d'espectadors que abandonaven la grada quan faltaven menys de 60 segons per al final del partit. De nou s'havia escapat un partit.
L'esmaixada posterior d'Oleary sobre Cakarun i un triple final de Popovic des de la cantonada disparaven l'alegria del Fuenlabrada. El croat acabava el seu recital amb un triple que el feia anotar tants punts com tot l'ICL en el darrer quart. La sentència del partit i potser de la temporada.
Massa errors repetits, massa lamentacions en el bàndol local. I una exhibició final que deixava sense resposta un ICL massa tenallat i amb més cor que cap. Un somni que s'esfumava.
