L’abril del 2016, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va emetre una resolució a favor de suprimir el cànon ACB, quantitat que els equips han de pagar per entrenar-se a la lliga després d’assolir l’ascens esportiu. I ho justificava explicant que «obstaculitza de manera injustificada l’accés a la lliga ACB ja que genera discriminació econòmica entre uns membres i els altres». Un dictamen no vinculant.

«Volem que segueixi havent-hi un cànon, però menor. Estem parlant de quelcom que es va aprovar fa més de 20 anys juntament amb el CSD», justificava Francisco Roca, president de l’ACB, fa unes setmanes al portal Palco23.

Ara, però, s’espera una decisió final de Competència sobre el cànon i el fons d’ascensos i descensos. I el més probable és que els facin desaparèixer. Així ho apuntava el periodista Chema de Lucas a Twitter: «Francisco Roca preveu dos ascensos per a la 2017-18, el que vol dir que la CNMC eliminarà el cànon i el fons». Una possibilitat que l’ACB no va confirmar en ser consultada per Regió7.

Aquesta possibilitat obriria de bat a bat la porta dels ascensos a la lliga ACB. I, com a conseqüència, també als descensos. La temporada 2010-11 va ser l’última amb ascensos i descensos: van baixar Menorca i Granada i van pujar Múrcia i Obradoiro. Des d’aleshores, només ha perdut la categoria el Valladolid, la temporada 2013-14: va ser últim, darrere del Bàsquet Manresa, i l’Andorra va poder consumar l’ascens de categoria.Quatre bitllets per ser ACB?

L’estiu passat, el Melilla i el Palència van aconseguir l’ascens esportiu des de la LEB Or. Però en no poder assumir les condicions que els posava l’ACB, van demanar un ajornament d’un any. Per tant, aquest estiu es podria produir el seu ascens, en diferit, si s’elimina el cànon.

Però la situació es podria complicar encara més si dos equips més aconsegueixen l’ascens esportiu aquesta temporada. Què faria l’ACB amb quatre equips que tenen el dret de pujar de categoria i no tenen obstacles? De l’ACB, per norma, només en poden baixar dos.