Es nota que l'Iberostar Tenerife és un equip en evolució constant els darrers anys. Del conjunt que va pujar el 2012 i que apareixia amb peus de plom a l'ACB s'ha convertit, sense fer gaire soroll, en un dels millors de la competició, classificat per als play-off, amb títol europeu (la Lliga de Campions de la FIBA) i, sobretot, el que determina en aquests casos quan es passa a ser ric: ja disposa d'un enorme marcador dels que pengen del sostre al mig de la pista.

L'actual és prestat per a la recent final a quatre europea, però el setembre ja en tindran un de nou. De moment, li serveix per fer més soroll al pavelló Santiago Martín del que hi havia habitualment anunciant, sobretot, un concert que els Aerosmith faran a l'estadi Heliodoro Rodríguez el juliol i que té l'illa en ebullició. El pavelló, conegut com el de l'Hamburguesa, s'està modernitzant i la carn, ara, hi és de qualitat.

Al seu torn es va presentar un ICL Manresa descendit, amb tres baixes i cansat per haver hagut de disputar quatre partits en onze dies, però amb l'orgull d'haver assistit a una nova mostra d'estimació de l'afició insular al seu capità, Román Montañez, just abans de començar el seu darrer partit com a professional. A més, van jugar els tres jugadors del planter, una llavor de cara al futur que cal cuidar, tot i que els 33 punts de diferència contra un rival que es troba a un altre nivell era un càstig que, segurament, no feia falta.

Ibon Navarro va explicar divendres que intentarien emprendre iniciatives per aturar l'equip que mou millor la pilota de la lliga i que té més efectivitat en els darrers segons de possessió gràcies a la seva circulació. Ho va aconseguir durant set minuts, fins que van acompanyar les forces. La posada en escena dels manresans va ser més que correcta. Va respondre bé als tres primers triples insulars, de Kirksay, San Miguel i Richotti, amb bones transicions i punts d'Auda i d'Aranitovic, que mantenia la mateixa efectivitat del final del partit contra el Tecnyconta Saragossa. Va ser el txec Auda qui va anotar dos bàsquets seguits, un dels quals des de la línia de tres punts, que va situar el darrer avantatge bagenc (12-14), abans d'un bàsquet de Bogris i de la primera escapada tenerifenca en el marcador.

La igualtat, a la bassa

Perquè enmig de la infinita rotació de Txus Vidorreta, l'entrenador basc que ha dotat d'un joc coral i efectiu els canaris, va emergir el català Ferran Bassas, qui, en tres jugades seguides, va trencar el partit. Van ser dos triples i tres tirs lliures concedits generosament pel col·legiat Jiménez després d'una falta de Montañez que no era de tir. Els nou punts consecutius de l'ex del Joventut van situar el 26-17 al final del període, quan l'efectivitat visitant ja no era tan alta per culpa del cansament.

Perquè les baixes de Cvetkovic, Xavi Rey i Scott Suggs van comportar una disminució de la qualitat de la rotació. Encara sort que un dels suplents, Lluís Costa, va sortir endollat i va anotar dos triples en el segon període, el primer per inaugurar-lo, i que la defensa manresana va millorar força.

En aquesta fase, els punts van arribar amb comptagotes. Va prendre la responsabilitat local Hanley, tot i que la direcció de White, menys combinativa, va alentir el ritme dels locals. De l'ICL va prendre protagonisme Pere Tomàs, que va reduir de manera poc duradora els deu punts d'avantatge (34-25, a 5.50 per al descans). En el duel d'africans prometedors, Niang era molt millor que un Sakho atemorit, a qui va clavar un parell de taps. Una esmaixada del senegalès va situar la màxima diferència del període davant de l'animació rítmica i compassada a cop de timbal i d'instruments de percussió d'una graderia que viu el seu millor any. L'ICL, però, encara manté orgull i entre Cakarun i Tomàs, juntament amb la defensa, van propiciar que s'arribés al descans amb un molt decent marcador de 41-29.

A la segona part les diferències es van anar eixamplant, sobretot per l'encert dels insulars des de la línia de tres punts. Set bàsquets des d'aquesta distància, amb un encert molt gran de Kirksay i de Doornekamp, va posar punt final a la possible resistència dels manresans.

Ibon Navarro va donar minuts a Guillem Jou, que va tallar línies de passada, i entre Auda i Cakarun intentaven penalitzar la defensa local. També era cert que Txus Vidorreta, que ahir tenia la baixa de Tim Abromaitis, va decidir donar descansos llargs a teòrics titulars com ara Fran Vázquez. Un triple de Tariq Kirksay quan quedaven 5.43 per al final del període va fer que el seu equip superés els 20 punts de diferència (57-36) i San Miguel els eixamplava a 24 (60-36).

Els bagencs ja miraven el marcador desitjant que tot s'acabés. Machado i Trapani anotaven amb comptagotes, fins que va arribar un moment que pot ser històric.

Debut de la gran promesa

Va ser el moment que Ibon Navarro va triar per fer debutar Bebo, Ahmed Khalaf, l'egipci que pot ser un dels pals de paller de la recuperació de la base manresana durant els propers anys. I va arribar amb una acció de mèrit, amb un gran ganxo que va entrar net a la cistella i amb una acció d'intimidació sobre Grigonis en la jugada posterior.

El joc del nord-africà, però, anava a un altre ritme que el de tot l'equip. Un altre jove, Romaric Belemene, va tancar la cessió de l'Unicaja amb dues faltes seguides de falta d'experiència que el van portar a la banqueta i un altre bàsquet de l'omnipresent Ferran Bassas va provocar que la diferència ja creixés per damunt dels 30 punts (74-43).

Els darrers minuts ja no van ser competitius per a cap dels dos conjunts. Alguns bàsquets dels que, segurament, han estat els jugadors amb més grapa dels manresans durant tota la temporada, Marjan Cakarun i Pere Tomàs, per provar de fer menys dur el càstig del Tenerife. Ara comença l'altre, el del purgatori dels despatxos per a tota l'entitat.